L’investigador de la URV-IISPV Lluís Masana ha coordinat un estudi en què han participat a dinou hospitals catalans durant la primera onada de la pandèmia. Els investigadors remarquen la importància de no abandonar aquest fàrmac a causa de la preocupació per la pandèmia o durant l’ingrés hospitalari

 

El coronavirus ha infectat més de 40 milions de persones al món i ha provocat més d’un milió de morts en menys d’un any. A hores d’ara encara no és clar el motiu pel qual algunes persones passen la malaltia de forma asimptomàtica mentre que d’altres acaben morint o patint-ne conseqüències molt greus. Malgrat que l’edat, les malalties i els tractaments previs dels pacients poden definir el pronòstic en alguns casos, tampoc no es pot explicar amb exactitud com evolucionarà la malaltia. Un dels tractaments que han estat objecte de debat sobre el seu paper en l’evolució de la COVID-19 ha estat el de les estatines.

Aquest fàrmac, que ajuda a reduir el colesterol a la sang i s’utilitza per prevenir malalties cardiovasculars, el pren una de cada quatre persones i és el medicament més utilitzat per la població general. Ara, una recerca de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) dirigida per l’investigador Lluís Masana ha posat de manifest que les persones que segueixen un tractament amb estatines tenen un risc de morir per COVID-19 entre un 22% i un 25% inferior. Els resultats de la recerca s’han publicat a prestigiosa revista científica European Heart Journal - Cardiovascular Pharmacotherapy.

L’estudi, que es va dur a terme a través de la Xarxa de les Unitats de Lípids i Arteriosclerosi de Catalunya (XULA), va recollir informació de 2.159 pacients infectats per SARS-COv-2 de dinou hospitals de Catalunya durant la primera onada de la pandèmia, des del març fins al maig. Els investigadors van valorar unes cent variables clíniques per pacient com ara edat, sexe, malalties prèvies, nivells de colesterol, evolució de la malaltia, tractaments utilitzats per a la COVID, etc. Es van comparar les dades de mortalitat d’aquells pacients que seguien un tractament amb estatines amb les de qui no en prenien i també es va valorar quin efecte tenia retirar les estatines o no fer-ho en el moment de l’ingrés. “A la nostra comparació vam ajustar els grups per tal que fossin comparables quant a edat, sexe o presència de malalties prèvies”, explica Masana, que ha coordinat l’estudi des de la Unitat de Recerca de Lípids i Arteriosclerosi del Departament de Medicina i Cirurgia de la URV. Aquest grup forma part de la Xarxa CIBERDEM, que aplega grups que investiguen sobre diabetis i metabolisme a l’Estat. Masana també és metge de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus.

El percentatge de pacients que van morir en el grup que no rebia tractament amb estatines va ser del 25,4% i d’un 19,8% entre els qui prenien el fàrmac, és a dir, un 22% menys. “Les dades indiquen que amb el tractament d’estatines s’evitava una de cada cinc morts”, explica Masana. A més, si el tractament amb aquest medicament es mantenia durant el període d’hospitalització, el percentatge de mortalitat es reduïa fins al 25%; és a dir que s’evitava una de cada quatre morts.

Així doncs, “no tant sols es demostra que el tractament amb estatines no empitjora el curs de la COVID-19, sinó que redueix significativament la mortalitat dels pacients”, destaca Masana.

Un dels efectes indirectes de la pandèmia ha estat l’abandonament de les mesures preventives de malalties cròniques i del manteniment de l’estat de salut, com és el cas de les estatines. “Fins i tot aquest fet ha estat recomanat en ocasions per facultatius pensant que el seu ús podria empitjorat els efectes de la COVID-19”, apunta Masana. En aquest sentit, a més de la mortalitat directa per la infecció, la malaltia pot produir un increment de complicacions i, fins i tot, mortalitat a causa d’aquesta falta de seguiment terapèutic i de controls mèdics sobre la medicació habitual. “En el cas de les estatines, demostrem que no es pot utilitzar la por de la pandèmia per justificar la suspensió del tractament”, conclou l’investigador.

Tot i que aquesta recerca no ha estat dissenyada per demostrar que administrar estatines als pacients reduiria el risc de mort, obre les portes a iniciar un estudi per comprovar-ho.

 

Referència bibliogràfica: Lluís Masana, Eudald Correig, Cèlia Rodríguez-Borjabad, Eva Anoro, Juan Antonio Arroyo, Carlos Jericó, Angels Pedragosa, Marcel·la Miret, Silvia Näf, Anna Pardo, Verónica Perea, Rosa Pérez-Bernalte, Núria Plana, Rafael Ramírez-Montesinos, Meritxell Royuela, Cristina Soler, Maria Urquizu-Padilla, Alberto Zamora, Juan Pedro-Botet, On Behalf Of The Stacov-Xula Research group
EFFECT oF STATIN THERAPY oN SARS-CoV-2 INFECTION-RELATED
European Heart Journal - Cardiovascular Pharmacotherapy. DOI: https://doi.org/10.1093/ehjcvp/pvaa128