Avui em ve de gust mostrar-vos una recepta tradicional catalana. Un guisat que no est\u00e0 en cap rac\u00f3 de la mem\u00f2ria de la majoria dels catalans. Es tracta d\u2019un plat que, en d\u2019altres \u00e8poques, era considerat \u2018de superviv\u00e8ncia\u2019. No el cerqueu en la carta de cap restaurador de renom, ni en cap lloc de menja local. No hi \u00e9s.<\/p>\n\n\n\n
Cal que us digui que, de menut, en vaig menjar tot sovint. Ja d\u2019adult, per la meva insist\u00e8ncia, de tant en tant l\u2019hem gaudit a casa, a taula… Malgrat tot, quan comento aquest guisat amb d\u2019altres amics o gent de la feina, tinc la impressi\u00f3 de ser un extraterrestre.<\/p>\n\n\n\n
Ara sembla estar de moda, dir que \u2018els menuts, no m\u2019agraden ni amb pintura\u2019. En canvi, en d\u2019altres pa\u00efsos amb PIB m\u00e9s alt que el nostre, a Alemanya posem per cas, el fetge, rony\u00f3, cervell… s\u00f3n menges prestigiades. Un estofat de galta de vedella o unes galtes de porc al forn, s\u00f3n gustos\u00edssimes i excel\u00b7lents.<\/p>\n\n\n\n
I… on es compren les tripes de porc? Al Mercat de Tarragona. Hi ha una botiga de \u2018menuts\u2019 que la regenten dues germanes simpatiqu\u00edssimes, que en venen. Quan hi vaig a comprar-ne sol, em tracten col\u00b7loquialment, i em diuen \u201ccarinyo\u201d o \u201cai nen, qu\u00e8 vols que et posi?\u201d. Quan hi vaig acompanyat, no em diuen ni piu.<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s un plat molt senzill de fer i que us prego que, si no sou mani\u00e0tics, el tasteu. Estic segur que l\u2019incorporareu a la vostra manduca setmanal.<\/p>\n\n\n\n
INGREDIENTS <\/strong>(per a 4 persones)<\/p>\n\n\n\n PREPARACI\u00d3<\/strong><\/p>\n\n\n\n Com veureu, no t\u00e9 cap complicaci\u00f3. Agafeu una paella gran, i hi poseu en fred: oli d\u2019oliva VE, la tripa trossejada i el tom\u00e0quet. Salpebreu i, si en teniu costum, corregiu l\u2019acidesa del tom\u00e0quet amb una mica de sucre.<\/p>\n\n\n\n La poseu a foc lent i sense tapar, la tripa deixa anar aigua i el tom\u00e0quet tamb\u00e9. I tot aquest l\u00edquid s\u2019ha de consumir… Quan comenci a quedar sec el guisat, hi tireu un bon raig de vi ranci. Deixeu que es cogui fins que es begui l\u2019alcohol. Corregiu de sal i pebre i afegiu les esp\u00e8cies que hagueu escollit. Al final hi poseu l\u2019all i el julivert, i abans de que es cremi l\u2019all, ho traieu del foc i ho serviu.<\/p>\n\n\n\n Ho decoreu amb cibulet o qualsevol herba arom\u00e0tica fresca tallada ben menuda.<\/p>\n\n\n\n Si us plau no estalvieu amb el vi. Potser un Montsant o un Priorat una mica fresquet \u2013 de la Bodega Palacios?-. Li dona aquell punt.<\/p>\n\n\n\n Bon profit.<\/p>\n\n\n\n Pep<\/strong><\/p>\n\n\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Avui em ve de gust mostrar-vos una recepta tradicional catalana. Un guisat que no est\u00e0 en cap rac\u00f3 de la mem\u00f2ria de la majoria dels catalans. Es tracta d\u2019un plat que, en d\u2019altres \u00e8poques, era considerat \u2018de superviv\u00e8ncia\u2019. No el cerqueu en la carta de cap restaurador de renom, ni en cap lloc de menja…<\/p>\n","protected":false},"author":4449,"featured_media":42571,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[591],"tags":[],"class_list":["post-42570","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-glreceta"],"yoast_head":"\n\n