GL receta

Tripa de porc a la catalana

Avui em ve de gust mostrar-vos una recepta tradicional catalana. Un guisat que no està en cap racó de la memòria de la majoria dels catalans. Es tracta d’un plat que, en d’altres èpoques, era considerat ‘de supervivència’. No el cerqueu en la carta de cap restaurador de renom, ni en cap lloc de menja local. No hi és.

Cal que us digui que, de menut, en vaig menjar tot sovint. Ja d’adult, per la meva insistència, de tant en tant l’hem gaudit a casa, a taula… Malgrat tot, quan comento aquest guisat amb d’altres amics o gent de la feina, tinc la impressió de ser un extraterrestre.

Ara sembla estar de moda, dir que ‘els menuts, no m’agraden ni amb pintura’. En canvi, en d’altres països amb PIB més alt que el nostre, a Alemanya posem per cas, el fetge, ronyó, cervell… són menges prestigiades. Un estofat de galta de vedella o unes galtes de porc al forn, són gustosíssimes i excel·lents.

I… on es compren les tripes de porc? Al Mercat de Tarragona. Hi ha una botiga de ‘menuts’ que la regenten dues germanes simpatiquíssimes, que en venen. Quan hi vaig a comprar-ne sol,  em tracten col·loquialment, i em diuen “carinyo” o “ai nen, què vols que et posi?”. Quan hi vaig acompanyat, no em diuen ni piu.

És un plat molt senzill de fer i que us prego que, si no sou maniàtics, el tasteu. Estic segur que l’incorporareu a la vostra manduca setmanal.

INGREDIENTS (per a 4 persones)

  • Dues tripes de porc –dos estómacs-. En venen de dues maneres: cuites i crues. El més fàcil és comprar-les bullides (amb sal i pebre) i ja les preparen envasades al buit. Si les compreu així, les heu de tastar i corregir, de la sal o del pebre. Les talleu a trossos de 3 x 3 cm. Si us les venen crues, les heu de bullir amb sal i uns grans de pebre, fins que quedin tendres
  • Mig quilo de tomàquet triturat. Pot ser de llauna. Si n’heu fet conserva a casa o l’han fet a casa del veí, molt millor
  • Oli d’oliva VE
  • Sal i pebre
  • Vi ranci
  • All i julivert trinxat
  • Cibulet per decorar
  • Complements per personalitzar-ho:
  • Safrà en branca (jo l’hi poso)
  • Salmorreta (jo li poso)
  • Un farcellet de llorer amb farigola i romaní (jo li poso)
  • Cúrcuma (jo no n’hi poso)
  • …

PREPARACIÓ

Com veureu, no té cap complicació. Agafeu una paella gran, i hi poseu en fred: oli d’oliva VE, la tripa trossejada i el tomàquet. Salpebreu i, si en teniu costum, corregiu l’acidesa del tomàquet amb una mica de sucre.

La poseu a foc lent i sense tapar, la tripa deixa anar aigua i el tomàquet també. I tot aquest líquid s’ha de consumir… Quan comenci a quedar sec el guisat, hi tireu un bon raig de vi ranci. Deixeu que es cogui fins que es begui l’alcohol. Corregiu de sal i pebre i afegiu les espècies que hagueu escollit. Al final hi poseu l’all i el julivert, i abans de que es cremi l’all, ho traieu del foc i ho serviu.

Ho decoreu amb cibulet o qualsevol herba aromàtica fresca tallada ben menuda.

Si us plau no estalvieu amb el vi. Potser un Montsant o un Priorat una mica fresquet – de la Bodega Palacios?-. Li dona aquell punt.

Bon profit.

Pep