El Col·legi de Metges de Tarragona lamenta profundament la seva mort. La Junta de Govern del COMT vol transmetre el seu condol als familiars i amics.

El Dr. Frederic Mallol Mirón va néixer a Barcelona el 8 de juny de 1951, en el si d’una família senzilla. Va tenir dos germans, un noi i una noia. Va ser precisament el seu germà, uns anys més gran que ell, el primer referent mèdic de la família. El Frederic va créixer a la ciutat que el va veure néixer, on van transcórrer la seva infantesa, la seva joventut i també els seus anys de formació.

Va estudiar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i, un cop finalitzada la carrera, va prendre una decisió que marcaria profundament la seva trajectòria vital i professional. Ja casat amb la Francesca, infermera també barcelonina i companya inseparable de camí a qui va conèixer gràcies a uns amics comuns, va decidir deixar la Ciutat Comtal per exercir com a metge rural al Priorat. No va ser una elecció còmoda, sinó vocacional. Es van establir a Gratallops, on va exercir com a metge, atenent també la població de Torroja. En aquells anys va conèixer de prop la medicina més humana: la del tracte directe, la confiança i la presència constant en la vida quotidiana dels seus pacients.

A Gratallops va construir també la seva llar. En aquell poble van néixer els seus dos fills, Pau i Roger. Tot i que cap dels dos va seguir els passos del seu pare –tots dos es van dedicar a l’enginyeria–, van créixer veient de prop el valor del treball ben fet i del compromís amb la comunitat, principis que el Dr. Mallol va encarnar sempre.

Després de cinc anys al Priorat, la família es va traslladar a Reus, ciutat on el Frederic Mallol viuria la resta de la seva vida. Allí va desenvolupar la major part de la seva carrera professional com a metge de família, primer al CAP Riera Miró i, en els seus darrers anys, al CAP Horts de Miró. Va ser un professional rigorós i un home honrat i diligent, amb una gran capacitat d’anàlisi i una saviesa construïda tant des del coneixement acadèmic com des de l’experiència diària amb els pacients.

Però la seva vida no es va limitar a la consulta. Tenia una faceta artística que molts recorden amb estima: la música. Tocava la guitarra amb notable habilitat i va arribar a formar un grup amb altres professionals de l’àmbit sanitari, amb qui assajava i oferia petits concerts. La música era per a ell una forma d’expressió i de trobada, un espai en què podia desconnectar de l’exigència professional per donar pas a la complicitat i al gaudi compartit.

El seu compromís amb la professió mèdica va ser especialment visible durant els 12 anys en què va exercir com a secretari general del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona. Va assumir el càrrec en un moment complex que va abordar amb el seu caràcter metòdic i exigent. Va treballar intensament en l’ordenació i digitalització dels arxius, en l’estudi de la demografia mèdica i en la planificació de jubilacions, deixant una empremta profunda i duradora a la institució.

Home recte, de conviccions fermes, sempre va actuar des de l’honestedat i la defensa del col·lectiu mèdic. La seva veu va tenir pes no només a Tarragona, sinó també a nivell nacional, ja que va participar en nombrosos projectes i va representar amb orgull Reus allà on anava. Afiliat al sindicat Metges de Catalunya, va ser també una figura rellevant dins del moviment sindical mèdic.

A més, va ser doctor en medicina i professor adjunt a la Facultat de Medicina de la Universitat Rovira i Virgili, ubicada a Reus, on va impartir farmacologia, contribuint a la formació de noves generacions de metges, transmetent no només coneixements, sinó una manera exigent i ètica d’exercir la professió.

El Dr. Frederic Mallol va morir el 26 de desembre de 2025, després d’una llarga lluita contra el càncer. Va afrontar la malaltia amb la mateixa fortalesa i resistència amb què havia viscut: lluitant i mantenint la dignitat fins al final.

El seu llegat roman en els seus pacients, en els seus companys, en les institucions que va ajudar a transformar i en la seva família. Va ser, per damunt de tot, un metge profundament humà, convençut que la medicina és servei, responsabilitat i compromís amb la societat. Una vida viscuda amb coherència entre allò que es pensava, allò que es deia i allò que es feia.

Per Álex Saldaña