Galens
Webmail
Contacte
Àrea privada
Formalment, aquesta Guia es configura com un recull de procediments estàndards d’emergències i urgències prehospitalàries del SEM enfocat a l’atenció infermera i en el que s’especifiquen quins son els casos en què, inicialment, l’infermer pot atendre de manera autònoma i en quins necessita el recolzament i les indicacions del metge del centre de coordinació.
Aquesta Guia s’emmarca en un procés de reestructuració de l’atenció a les urgències i emergències que pretén la racionalització dels recursos esmerçats en atenció a les necessitats reals de les demandes assistencials, i la seva aplicació pràctica pot comportar l’assumpció de determinats rols propis dels professionals de la medicina per part de professionals d’infermeria ja que atribueix a infermeria la realització d’algunes competències que son pròpies de la professió mèdica.
Aquest Consell ja va tenir la ocasió de pronunciar-se, en el document de posició de data 17 de novembre de 2010, sobre la delegació de funcions dels metges a infermeria i de quines eren les condicions en que aquesta ha de dur-se a terme, de conformitat amb la Ley 44/2003, de 21 de noviembre, de ordenación de las profesiones sanitarias. A partir d’aquell document i normativa, recordem que:
1. És al metge a qui correspon, per la seva formació i competència, la indicació i realització de les activitats dirigides a la promoció i manteniment de la salut, a la prevenció de la malaltia i al diagnòstic, tractament i terapèutica i rehabilitació dels pacients.
2. En un entorn de treball en equips multidisciplinaris, els metges poden delegar de forma voluntària a altres professionals de l’equip assistencial actuacions que tinguin el caràcter de delegables, i sempre d’acord amb protocols interns per a processos concrets prèviament establerts de manera conjunta per l’equip.
3. Per delegar és imprescindible que l’equip estigui constituït, que l’activitat assistencial sigui delegable, que la capacitació de la persona que rep la delegació sigui objectivable, si pot ser mitjançant la oportuna acreditació, i que sigui reconeguda explícitament pel centre de treball.
4. És necessari que aquesta protocol·lització i delegació d’ actuacions –que ha de ser concreta‐, estigui fonamentada en la confiança i coneixement recíproc de les capacitats dels seus membres, evitant la seva universalització i/o la imposició als professionals, tant a qui delega, com a qui rep la delegació.
5. El metge que delega actuacions que li son pròpies no podrà desentendre’s de l’aplicació efectiva dels protocols, i haurà de supervisar les activitats delegades a fi de verificar que les funcions concretes es facin, sota els criteris de la bona praxi, d’acord amb el protocol establert.
6. Les especials circumstàncies en que es presta l’assistència sanitària d’urgències i/o d’emergències fan que en aquests processos de delegació de funcions entre professionals s’hagi d’extremar la diligència en el compliment de les previsions legals i la cautela en la seva implementació.
Ateses les anteriors consideracions, i que el diagnòstic i la prescripció terapèutica son elements nuclears i essencials de les competències del metge i no d’ infermeria, sol·licitem:
I.- Que es garanteixi que el treball en equip i la delegació d’actuacions entre metges i infermeria es realitza d’acord amb les previsions normatives que s’han resumit en els anteriors punts 1 a 6 d’aquest document. Entenem, doncs, que cal incorporar aquests criteris a la Guia, a fi de clarificar els conceptes de col·laboració i coordinació entre els professionals de la medicina i de la infermeria.
II.- Que atès que la Guia està destinada a regular les actuacions de tot l’equip d’urgències i emergències prehospitalàries, caldria la seva revisió, eliminant allò que pugui significar una atribució universalitzada, o feta de manera ambigua, en l’àmbit del SEM, de les competències dels metges a infermeria. Aquesta revisió, que hauria de començar pel propi títol del document, caldria fer-la extensiva a tots els procediments que s’hi contemplen.