El Col·legi de Metges de Tarragona lamenta profundament la seva mort. La Junta de Govern del COMT vol transmetre el seu condol als familiars i amics.

El doctor José Luis López García, un dels referents de la ginecologia a Tarragona durant dècades, va morir el 20 de gener de 2026 a l’edat de 77 anys. La seva vida va estar marcada per una vocació mèdica primerenca, una dedicació absoluta als seus pacients i una profunda humanitat que va deixar empremta tant en l’àmbit professional com en el personal.

Nascut a Madrid el 16 de novembre de 1948, va arribar a Tarragona amb tan sols dos anys, quan el seu pare, llicenciat en Dret, va ser traslladat com a administrador del Preventori de la Savinosa.

Tot i créixer en el si d’una família sense tradició mèdica, des de jove va sentir amb claredat la crida de la medicina. Així doncs, després de cursar els seus estudis a La Salle de Tarragona, es va formar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Un cop finalitzada la carrera, va descobrir el seu interès per la ginecologia, especialitat que marcaria tota la seva trajectòria professional.

Va exercir sempre a Tarragona i ho va fer en múltiples àmbits: l’Hospital de Santa Tecla, la Creu Roja, la Seguretat Social, la Clínica Monegal i la seva pròpia consulta privada. El seu compromís amb la professió va ser total. Tant, que va treballar pràcticament fins al final de la seva vida: la seva última consulta va tenir lloc el 19 de desembre de 2025. Un dia després va iniciar unes vacances amb la intenció de reincorporar-se el 7 de gener. El seu estat de salut, però, ja no li ho va permetre.

Per al doctor López García no existien horaris ni obstacles quan es tractava d’atendre els seus pacients. Era un professional vocacional, apassionat, entregat sense reserves, i profundament respectat per aquells que van treballar amb ell i per generacions de dones a les quals va acompanyar en moments clau de les seves vides.

Més enllà de la medicina, tenia una gran passió: les motos. Des de nen mostrava una curiositat gairebé obsessiva pels mecanismes, desmuntant i tornant a muntar joguines per entendre com funcionaven. D’adult, aquesta afició es va transformar en un autèntic art: restaurava motocicletes pràcticament des de l’esquelet, buscant peces per aquí i per allà fins a deixar-les com acabades de sortir de fàbrica.

Gaudia especialment de les sortides en moto amb amics i juntament amb la seva esposa, Mari Carmen Rossell Torrents, natural de Constantí, a qui portava com a acompanyant a la seva Harley Davidson. Formaven una parella molt unida que va tenir dos fills, Elena i José Luis. Van ser feliços, fins que la vida li va assestar un dur cop amb la mort prematura d’ella, als 52 anys, a causa d’un càncer de pulmó.

El dolor no va acabar aquí. Poc després va patir la pèrdua de la seva filla Elena, morta als 37 anys en un tràgic accident. Aquell cop devastador podria haver estat la causa d’aquell primer problema cardíac que un metge va descobrir que havia patit quan li va fer una anàlisi anys després. La vida li va oferir grans satisfaccions, però també li va exigir proves extremadament dures.

Malgrat tot, aquells que el van conèixer destaquen el seu caràcter afable, el seu somriure constant i el seu tracte proper. Era, sobretot, una excel·lent persona. Un metge dels d’abans, profundament humà, que entenia la professió com un servei i una manera de ser al món. El doctor José Luis López García deixa un llegat inesborrable en la medicina tarragonina i en la memòria d’aquells que van tenir la sort de conèixer-lo, com a professional i com a ésser humà.

Per Álex Saldaña