El Col·legi de Metges de Tarragona lamenta profundament la seva mort. La Junta de Govern del COMT vol transmetre el seu condol als familiars i amics.

La doctora Núria Amigó Bonet va dedicar la seva vida a tenir cura dels altres amb una combinació poc habitual de professionalitat, sensibilitat i vocació humana. Nascuda a Barcelona el 19 de juliol de 1967, va créixer en el si d’una família profundament vinculada a la Conca de Barberà i al territori de Tarragona per les seves arrels a l’Espluga de Francolí, localitat d’on eren originaris els seus pares. Des de ben jove, la Núria va desenvolupar una clara vocació mèdica que amb els anys es va convertir en passió. Tot i que no provenia d’una família de metges, admirava profundament aquesta professió i aviat va entendre que volia dedicar la seva vida a ajudar les persones.

Es va llicenciar en Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona, formant-se a l’Hospital de Sant Pau. Després de llicenciar-se l’any 1991, el seu primer destí va ser l’hospital Son Dureta, aleshores el centre de referència a Mallorca, on va estar un any com a resident. Després va repetir el MIR i va completar l’especialitat d’anestesiologia a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, on va romandre entre els anys 1994 i 1997. Posteriorment, la seva trajectòria professional la va portar per diferents centres, entre ells l’hospital de Santa Tecla de Tarragona, fins a consolidar-se al Pius Hospital de Valls, on va arribar a ser cap del servei d’anestesiologia i on va deixar una empremta inesborrable tant entre companys com entre pacients.

Més enllà de la seva sòlida preparació mèdica i del seu reconegut criteri clínic, la Núria destacava per la proximitat amb què tractava les persones. Molts veïns de l’Espluga de Francolí, quan acudien a l’hospital de Valls –el de referència per als habitants de la Conca de Barberà–, buscaven directament la seva presència perquè hi trobaven alguna cosa més que una doctora: hi trobaven calma, confiança i humanitat en moments d’incertesa i por. Ella entenia la medicina no només com una ciència, sinó també com un acompanyament emocional i humà i estava encantada de prestar-los la seva atenció.

Entregada completament a la seva professió, es mantenia sempre al dia dels avenços de la seva especialitat, guiada per una enorme curiositat intel·lectual i un gran sentit de la responsabilitat. Qui van treballar amb ella destaquen la seva intuïció clínica, la seva capacitat d’observació i el seu compromís constant amb els pacients.

Fora de l’àmbit hospitalari, la Núria era una dona sensible i profundament vital. Mare de tres filles —Berta, Irene i Laura—, vivia a Tarragona i gaudia de les petites coses: caminar a l’aire lliure, cuidar el jardí, llegir durant hores –era una gran lectora– i deixar-se portar per la música i l’òpera, dues de les seves grans passions. Era també una persona compromesa amb Catalunya, la seva cultura i el seu entorn.

Després de la pandèmia, li van diagnosticar un càncer que va afrontar amb la mateixa serenor i fortalesa amb què havia acompanyat tants pacients al llarg de la seva vida. Va morir el 15 de maig de 2026 a l’Hospital Sant Joan de Reus.

Qui la van conèixer la recorden com una dona entranyable, generosa i profundament humana; una metgessa vocacional que va convertir l’empatia i l’entrega en l’essència de la seva manera d’entendre la medicina i la vida.

Per Álex Saldaña