El Tribunal de Justícia de la Unió Europea sentencia que la normativa espanyola sobre contractes temporals als serveis de salut és contrària al dret europeu

El Tribunal de Justícia de la UE considera en aquesta sentència que la normativa espanyola sobre contractes temporals als serveis de salut és contrària al dret de la UE. Aquest document incideix en el context de precarietat laboral vigent, una realitat que ha denunciat el Col·legi. Per aquest motiu, la corporació se suma al posicionament del CGCOM de celebrar aquesta sentència.

El Tribunal de Justícia europeu estableix que “el Dret de la Unió Europea s’oposa a una norma nacional que permet la renovació de nomenaments temporals per atendre necessitats temporals en matèria de personal quan aquestes necessitats són, en realitat, permanents”. D’aquesta manera, s’oposa a la Llei 55/2003 de 16 de desembre de l’Estatut marc del Personal Estatutari dels Serveis de Salut, que permet la renovació de nomenaments de duració determinada en el sector dels serveis de salut.

El Tribunal recorda que l’Acord Marc sobre el treball de duració determinada (celebrat el 18 de març de 1999, que figura a l’annex de la Directiva 1999/70/CE del Consell, de 28 de juny de 1999, relatiu a l’Acord marc de la CES, UNICE i el CEEP sobre el treball de duració determinada) imposa als Estats membres que es regulin per prevenir els abusos com a conseqüència de la utilització successiva de contractes de duració determinada.

La sentència reconeix que “la substitució temporal de treballadors per atendre necessitats de duració limitada pot constituir una raó objectiva”, no obstant, considera que “els nomenaments de duració determinada no poden renovar-se per desenvolupar funcions permanents i estables incloses en l’activitat normal del personal estatutari fix”.

A més, el TJSE incideix en la situació de precarietat dels treballadors espanyols, provocada pel fet que l’Administració pública espanyola “no té l’obligació de crear llocs de treball estructurals, fet que permet ocupar els llocs mitjançant el nomenament de personal estatutari temporal interí, sense que existeixi una limitació en la duració dels nomenaments ni en el número de renovacions”. De tot això es desprèn una infracció contra el citat Acord Marc.