Nou document de posició del CCMC; l’atenció a la diversitat de gènere en persones menors d’edat

La diversitat de gènere en l’àmbit de la infància i l’adolescència, així com l’abordatge de la mateixa, és un tema de creixent interès i demanda, tant en l’àrea de la salut com en l’esfera pública, el qual genera, a més, gran debat social per les seves implicacions en els àmbits de la salut, de l’educació o legislatiu. El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha considerat convenient difondre la seva posició i anàlisi en relació amb aquesta qüestió i, amb aquest objectiu, ha elaborat el document L’atenció a la diversitat de gènere en persones menors d’edat. Document de Posició del CCMC, per al qual ha comptat amb la participació i les reflexions de les Comissions de Deontologia dels quatre col·legis de metges catalans.

Aquest és un document que vol donar resposta a la inquietud expressada pels professionals, la qual esdevé més rellevant pel fet de referir-se a persones menors. Des del CCMC s’insisteix, a través del nou document de posició, que és essencial que l’equip que atengui aquestes persones i les seves famílies tingui una actitud respectuosa, inclusiva i prudent. Els professionals han de proporcionar informació clara i de fàcil comprensió per al menor i per als seus pares o tutors sobre els procediments (incloent-hi riscos i beneficis potencials, expectatives i limitacions i la possibilitat de reversibilitat de les opcions), així com sobre la necessitat d’avaluacions realitzades per equips multidisciplinaris.

El document està adreçat als professionals i recull les consideracions deontològiques bàsiques que haurien de permetre poder oferir una atenció integral basada en la bona praxi, és a dir, garantint seguretat i qualitat. Això implica tenir en compte:

• Les necessitats expressades per les persones ateses, amb especial èmfasi a la necessitat d’acompanyament i d’atenció integral.
• La informació adequada (en el cas dels menors, dins del seu grau de comprensió i maduresa).
• L’avaluació adequada del menor en equips multidisciplinaris per descartar comorbiditats i la priorització d’eines d’abordatge psicològic envers el farmacològic.
• La prudència, especialment en l’ús de tractaments farmacològics “fora de fitxa” (utilitzats per a usos per als quals no tenen aprovació).
• L’evidència científica disponible (o eficàcia acceptada per la comunitat científica).
• Consentiment informat acurat de menors, progenitors i tutors sobre l’evidència disponible dels tractaments, sobre beneficis esperats i possibles efectes secundaris.
• Pensar sempre en el major benefici per a la persona atesa i en el seu interès.
• Formació dels professionals implicats.
• Consensuar protocols i pautes d’atenció i assegurar la coordinació de professionals i serveis implicats.
• Necessitat de promoure més recerca en aquest àmbit.