El Col·legi de Metges de Tarragona lamenta profundament la seva mort. La Junta de Govern del COMT vol transmetre el seu condol als familiars i amics.

La Neus López Aguilà va néixer el 12 de juliol de 1958 a L’Hospitalet de Llobregat. Era la major de tres germans en el si d’una família humil i treballadora en la qual no existien antecedents de metges. De fet, cap dels seus membres havia accedit mai a la universitat. Ella va ser la primera a obrir aquest camí i el va fer amb decisió, estudiant Medicina a l’Hospital Clínic de Barcelona i llicenciant-se en 1983 en l’especialitat de Medicina General. Des de llavors va dedicar la seva vida a cuidar dels altres.

Després d’uns primers anys treballant en el Institut Català de la Salut (ICS), en 1994 es va incorporar a l’Hospital Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, en el servei d’Urgències. La seva vocació i bon fer la van portar, en 2005, a liderar programes d’atenció a la dona en l’Assistència Primària, acompanyant a moltes pacients en processos tan delicats com el càncer de mama o el de cèrvix, així com en la menopausa i els seus efectes, a més d’altres patologies. Una labor que va dur a terme en el CAP Llevant de Tarragona, així com a Torredembarra i Calafell, on va deixar empremta per la seva implicació, proximitat i professionalitat. De fet, moltes pacients van trobar en ella no sols a una metgessa, sinó també a algú que sabia escoltar i acompanyar en els moments difícils.

La Neus va ser una gran amant dels animals i, especialment, dels cavalls. I encara que en la seva joventut havia somiat amb estudiar Veterinària -una carrera a la qual va haver de renunciar perquè llavors no s’oferia a Barcelona-, la Medicina es va convertir en el camí en el qual va desenvolupar el seu enorme capacitat d’entrega i de cura.

I és que va saber fer del seu amor per l’equitació, esport que practicava amb notable habilitat, una extensió de la seva vocació mèdica i un acte de lliurament cap als altres: es va formar en hipoteràpia i va dedicar part del seu temps a ajudar a persones amb discapacitat a través del vincle amb el cavall, tant de manera privada en una hípica com en el Centre d’Educació Especial Solc, situat en l’antiga Universitat Laboral de Tarragona. En aquesta conjunció de dues de les seves grans passions, la medicina i el cavall, va trobar una de les seves majors satisfaccions vitals, perquè era un dels llocs on més feliç se sentia.

El seu gran company en aquest viatge va ser el Francisco Rodríguez Casado, també mèdic de família i a qui va conèixer en l’institut Isaac Albéniz de Badalona amb 16 anys. Units pel desig d’estudiar i dedicar-se a la Medicina, van començar a sortir en finalitzar el COU, poc abans d’entrar en la universitat. I ja no es van separar mai. Van estudiar junts, es van recolzar en cada etapa de la vida, van formar una família i van construir una relació sòlida, caminant de la mà fins al final. D’aquest amor va néixer el seu fill Francesc.

Els qui van tenir la fortuna de conèixer-la i compartir moments amb ella la recorden com una dona amb una alegria contagiosa, amb un humor àcid i sarcàstic que arrencava riallades, fins i tot en els moments més seriosos. Sempre compromesa, tant amb la seva família com amb els seus pacients, era generosa, directa, vital. Estimava el seu treball, a la seva família, als seus pacients, als seus cavalls. Estimava la vida.

Al desembre de 2024 li van diagnosticar un càncer de llengua que, malgrat els esforços mèdics i al tractament, se la va portar massa aviat. Va morir el 24 d’agost de 2025, deixant un buit profund en tots els que la van voler i la van admirar, tant en l’entorn laboral i professional com en el personal. La seva vida va ser un testimoniatge d’esforç, amor per la medicina, passió pels animals i una capacitat única per a il·luminar als qui l’envoltaven.

El seu record perdura en la seva família, en els seus companys, en els seus pacients i en totes aquelles persones a les quals va fer somriure i a les quals va cuidar amb tant d’afecte.

Per Álex Saldaña