El Col·legi de Metges de Tarragona lamenta profundament la seva mort. La Junta de Govern del COMT vol transmetre el seu condol als familiars i amics.

Hi ha metges que deixen empremta pels seus coneixements i d’altres que ho fan per la manera com tracten les persones. El doctor Alirio Sánchez Navarro pertanyia a aquesta categoria capaç de reunir totes dues qualitats: un professional extraordinari i, sobretot, un ésser humà excepcional.

Nascut als Andes veneçolans el 3 d’agost de 1955, va cursar els estudis de Medicina a la Universitat dels Andes. Posteriorment es va especialitzar en Medicina Interna a València (Veneçuela) i va completar la seva formació com a pneumòleg a l’Hospital Clínic Universitari de Caracas. Aquells anys de residència van marcar l’inici d’una trajectòria caracteritzada pel rigor clínic, la curiositat intel·lectual i una profunda dedicació als pacients.

Va ser precisament durant aquella etapa quan va conèixer el doctor Evelio Blain, que conserva un record inesborrable d’aquells anys compartits. «Jo era resident de primer any i ell, de tercer», recorda. «Era un home amb una qualitat humana extraordinària i una qualitat professional increïble», afegeix. «Les seves històries clíniques eren les més completes. Examinava cada pacient amb un nivell de detall extraordinari i deixava constància de tots els antecedents. Entre els metges era habitual sentir que, si una història clínica l’havia fet l’Alirio, era digna de la màxima confiança.» Aquesta meticulositat mai no era fruit del perfeccionisme, sinó d’una convicció profunda: darrere de cada història clínica hi havia una persona que mereixia tota la seva atenció. Era, en definitiva, una mostra de respecte. Respecte pels pacients, per la professió i per l’enorme responsabilitat que comporta prendre decisions sobre la salut d’una persona.

Després de desenvolupar bona part de la seva carrera en diversos centres sanitaris de Veneçuela, va iniciar una nova etapa professional a Espanya. Com tants altres metges veneçolans, va homologar el seu títol i va començar una nova vida a Catalunya, on va aportar tota la seva experiència al sistema sanitari.

Entre els anys 2017 i 2018 va coincidir novament amb el doctor Blain a l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre. Hi treballaven en consultes contigües i compartien nombrosos pacients, les patologies dels quals requerien la col·laboració entre la pneumologia i la gastroenterologia. Aquella proximitat va reforçar una amistat nascuda dècades enrere.

Més endavant es va incorporar a l’Hospital Sant Joan de Reus per impulsar el desenvolupament de la Unitat d’Apnea de la Son. Tot i que podia semblar un àmbit menys visible dins de la pneumologia, va assumir el projecte amb la mateixa responsabilitat que havia caracteritzat tota la seva carrera. Era plenament conscient de la transcendència que el diagnòstic i el tractament de l’apnea de la son tenen sobre la salut cardiorespiratòria i vascular dels pacients, i hi va dedicar tota la seva experiència fins a l’últim dia.

Fa aproximadament tres anys li van diagnosticar la malaltia de Parkinson. El deteriorament va ser progressiu i va començar a afectar especialment la seva capacitat de parlar. Tanmateix, mai no va permetre que la malaltia minvés el seu compromís amb els pacients. Va continuar treballant mentre les forces li ho van permetre. Només quan l’evolució de la malaltia va fer impossible mantenir l’activitat assistencial, l’hospital va tramitar la seva jubilació. Per a tots aquells que van compartir aquells anys amb ell, la seva actitud va ser una autèntica lliçó de responsabilitat i dedicació.

Però si alguna cosa definia Alirio Sánchez era la seva manera d’entendre la vida més enllà de la consulta. A Veneçuela va conèixer la Marisol, metgessa internista, companya de professió i també de vida. Junts van formar una família de la qual sempre es va sentir profundament orgullós. Van tenir dos fills: un enginyer i una metgessa de família. Quan la seva esposa va desenvolupar la malaltia d’Alzheimer, ell en va tenir cura amb la mateixa entrega amb què havia cuidat els seus pacients durant dècades. Va ser un espòs profundament compromès, un pare exemplar i un home d’una enorme sensibilitat.

A més, posseïa una sòlida cultura humanística. Gaudia de la filosofia i de la literatura i, fins als darrers dies, continuava llegint Friedrich Nietzsche. Conversar amb ell era sempre un exercici estimulant, ple de referències, reflexió i bon humor.

Tots els qui el van conèixer coincideixen a destacar un tret que anava molt més enllà de la seva excel·lència professional: la seva actitud davant la vida. Mai no perdia el somriure. Mai no tenia una mala paraula per a ningú. Va afrontar les dificultats amb serenitat, optimisme i una fortalesa interior admirable.

El doctor Alirio Sánchez Navarro va morir el 16 d’abril de 2026, deixant rere seu el record d’un metge excel·lent i d’una bona persona. El seu llegat no es mesura només en diagnòstics encertats o en projectes hospitalaris impulsats. També perdura en la confiança que transmetia als seus pacients, en el respecte que despertava entre els seus companys i en l’exemple d’humanitat que va oferir a tots aquells que van tenir la fortuna de conèixer-lo.

Per Álex Saldaña