Webmail
Contacte
Àrea privada
Dr. Sergi Boada, president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona. Article d’opinió publicat al Diari de Tarragona el 16 d’octubre de 2026.
Fa pocs dies, la British Medical Association (BMA) ha alertat dels riscos de substituir metges per altres professionals sanitaris per cobrir vacants. Segons les seves dades, la meitat dels hospitals que van respondre a les seves sol·licituds d’informació van reconèixer que utilitzaven advanced practitioners per cobrir llocs vacants a les plantilles mèdiques.
Els relats són preocupants: diagnòstics endarrerits, patologies greus no identificades o pacients atesos sense la supervisió mèdica necessària. Però la mateixa BMA introdueix un matís fonamental: el problema no són aquests professionals, molts dels quals estan altament qualificats. El problema apareix quan se’ls utilitza per substituir el professional que falta sense definir adequadament les competències, els límits i la supervisió.
Els sistemes sanitaris necessiten que tots els seus professionals desenvolupin al màxim les seves capacitats. Treballar en equip significa aprofitar el coneixement de tothom. Però compartir competències no és el mateix que substituir professions.
La pressió assistencial ens pot portar a descompondre la medicina en tasques: fer una anamnesi, sol·licitar una prova, interpretar una imatge, prescriure o donar una alta. Si cadascuna d’aquestes tasques la pot dur a terme un altre professional, podríem concloure que el metge deixa de ser necessari.
La BMA ha posat nom a aquest fenomen: taskification. Però la medicina no és la suma de les seves tasques.
Per això, la pregunta no hauria de ser qui pot dur a terme cada tasca, sinó quina formació i quines competències requereix cada decisió per garantir la seguretat del pacient.
Necessitarem nous models professionals, més treball multidisciplinari i noves maneres de repartir funcions. Però hi ha una línia que no hauríem de traspassar: utilitzar l’escassetat com a criteri per definir les competències.
Cobrir una vacant en una plantilla pot resoldre un problema organitzatiu. Convertir aquesta vacant en un nou model assistencial és una cosa ben diferent.
Les professions poden evolucionar, les competències es poden compartir i els equips s’han de transformar. Però la seguretat del pacient ha de continuar marcant fins on es pot arribar.