Webmail
Contacte
Àrea privada
El doctor Ángel Caballero Marcos va néixer el 9 de setembre de 1933 a Palència, però bé ho va poder haver fet en qualsevol altre punt de la geografia espanyola, ja que el seu pare era funcionari de l’Estat i va recórrer diferents destins, molts d’ells a Andalusia, on l’Ángel va créixer i va cursar la Primària i el Batxillerat, entre Màlaga i Granada.
A l’hora d’escollir professió, va pesar molt l’opinió de la seva mare, que va tenir tres fills i volia que hi hagués un advocat i un metge. I a l’Ángel, que va ser el segon a triar, li va tocar ser metge. Reconeixia que aquesta arribada fortuïta a l’exercici de la Medicina li havia permès gaudir d’una vida professional plena i satisfactòria. Si bé va començar els estudis de Medicina a Andalusia, la jubilació del seu pare a València el va portar a cursar-hi l’especialitat d’Obstetrícia i Ginecologia, com a membre de l’equip del prestigiós catedràtic D. Francisco Bonilla, a qui va admirar sempre profundament.
I va triar com a destinació Tortosa perquè, fora de València, era un lloc proper a casa. En aquells anys, a mitjans dels seixanta (1963-1964), a Tortosa no hi havia moltes cases disponibles per a la gent que arribava de fora, per la qual cosa durant un temps va viure a l’hotel Siboni, on s’allotjaven també altres funcionaris i professionals, com metges, advocats, notaris, registradors de la propietat… Allí va conèixer la catedràtica d’Història Encarna Maestro, que també va arribar a Tortosa procedent de València per estar a prop de casa. S’enamoraren i casaren, i fruit d’aquesta unió va néixer Rocío, única filla del matrimoni.
L’Ángel va exercir la seva professió a la Clínica Tortosina, a la Clínica Sabaté, a l’Hospital de Jesús, en mútues, ambulatori, a la consulta privada que tenia al cèntric carrer Cervantes i a la Beneficència i va ajudar a néixer moltíssims nens de tot el territori. Va atendre les dones dels cercles socials més rellevants, així com les dones més humils i dels col·lectius més desafavorits, sempre amb la mateixa professionalitat i afecte, convertint-se en una figura molt popular a la regió. Avançat a la seva època en la visió de la dona, de la seva sexualitat i de la maternitat, la seva manera de pensar va obrir les ments i va suposar un suport ferm per a moltes dones. Lliurat a la seva feina i als seus pacients, no sortia mai de vacances -ho faria ja de gran, amb la seva dona i la seva filla-. Com se n’anava, deia, si hi havia dones a punt de donar a llum que li necessitaven?
Fora de la feina, el seu hobby era el flamenc, un art del qual era un gran entès i que compartia a les reunions amb els amics. La mort d’Encarna, la seva companya de vida i a qui estimava moltíssim, el va sumir en un estat de tristesa i el va fer sentir sol, malgrat compartir l’habitatge amb la filla, el gendre i els dos néts, un noi i una noia que són bessons.
Lúcid, educat i amb aquest sentit de l’humor que li era tan característic fins a l’últim moment, la seva mort, el 14 de febrer de 2025, als 91 anys, ha deixat una enorme sensació de buit entre la seva família i a la ciutat de Tortosa, on era molt conegut i apreciat.