«Mi vida ya no es bonito vivirla»

Dr. Sergi Boada, president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona. Article d’opinió publicat al Diari de Tarragona el 2 d‘octubre de 2026.

Fa uns dies vaig atendre una pacient de més de noranta anys. Malgrat l’edat, continua sent una dona activa. Bona part de la seva motivació per mantenir-se així és poder cuidar el seu marit, encara més gran que ella.

La seva família, com tantes avui, viu lluny. Fills, nets i besnets han estudiat, s’han format i han construït les seves vides allà on han trobat millors oportunitats. No hi ha abandonament ni desinterès. Hi ha, simplement, una família del segle XXI.

Ella ve periòdicament a la consulta perquè necessita controlar el dolor. Però hi ha una cosa que sempre m’impressiona: no vol trobar-se bé només per ella. Necessita trobar-se bé per poder continuar cuidant-lo a ell.

En la darrera visita em va dir una frase que encara m’acompanya:

«Doctor, mi vida ya no es bonito vivirla».

No la vaig corregir. Ni tan sols mentalment. Perquè en aquelles paraules aparentment imperfectes hi havia una descripció massa perfecta d’una realitat que potser no volem mirar: què passa quan una persona envelleix i la xarxa que durant tota la vida l’ha sostingut ja no és al seu costat?

Durant generacions, bona part de les cures van descansar sobre una infraestructura que gairebé mai apareixia als pressupostos: la família.

Aquesta societat ha canviat. Les famílies són més petites, vivim més anys i els nostres fills estudien i treballen allà on troben oportunitats. I que puguin fer-ho és, en bona part, un èxit buscat.

Quan aquella xarxa familiar desapareix o viu a centenars de quilòmetres, la protecció social hauria de ser capaç d’ocupar una part d’aquest espai. I massa sovint arriba tard, és insuficient o obliga a superar una cursa burocràtica especialment difícil per a qui, precisament, és més vulnerable.

La meva pacient continuarà venint. Intentarem controlar el seu dolor perquè pugui continuar fent allò que dona sentit als seus dies: cuidar el seu marit.

Però la seva frase ens hauria d’interpel·lar a tots.