El Col·legi de Metges de Tarragona lamenta profundament la seva mort. La Junta de Govern del COMT vol transmetre el seu condol als familiars i amics.

El Felipe Mañes Macian va néixer el 12 de gener de 1959 en el municipi castellonenc de Toràs, encara que a penes va viure uns anys en aquell poble, perquè era molt petit quan els seus pares es van mudar a Barcelona. Va ser el segon dels dos fills que va tenir el matrimoni, encara que el seu germà va morir fa ja uns anys. La Ciutat Comtal que va veure créixer a aquell nen inquiet entre la bullícia de la gran ciutat va ser també el bressol de les seves primeres vocacions. Allí, a les seves aules universitàries, va cursar la carrera de Medicina, encara que després estudiaria també Odontologia a Santo Domingo, branca de la salut a la qual es dedicaria professionalment. De fet, va obrir una consulta privada a la Sénia, una localitat que es troba en el sud de Tarragona i molt prop de la província en la qual va néixer. Allí va desplegar tota una vida professional marcada per la dedicació, l’empatia i el lliurament. El seu tracte humà, la seva proximitat i la seva ferma vocació van fer que, amb el pas dels anys, el seu nom es convertís en sinònim de respecte i confiança per a tots els seus pacients.

La vida del Felipe va estar també feta d’afectes i de trobades. Va tenir dos fills d’un primer matrimoni que no va funcionar i que va acabar en separació, encara que el destí va voler regalar-li, anys més tard, una nova oportunitat per a l’amor. En 1999, l’arribada de María José, auxiliar d’odontologia, a la seva consulta no sols va suposar l’inici d’una col·laboració professional, sinó també d’una història de vida compartida que perduraria fins al seu últim alè. D’aquesta unió naixeria un nou fill, renovant l’alegria en la seva llar.

Simpàtic, entranyable i sempre ben disposat, el Felipe tenia un do especial per a fer-se estimar. Encara que era una miqueta despistat i la memòria li jugava a vegades petites passades amb noms i rostres, tenia un caràcter afable i una bonhomia que li permetien guanyar-se immediatament l’estima dels qui l’envoltaven.

Molt professional i lliurat a l’exercici de la seva professió i a l’atenció dels seus pacients, Felipe va trobar en la caça una manera de sacsejar-se la pressió del treball diari, encara que després deixaria de sortir a caçar per a lliurar-se a la seva altra passió, la vela. De fet, tenia un veler amb el qual solcava les aigües pròximes, encara que en alguna ocasió fins i tot va participar en una travessia que li va portar fins a l’illa d’Eivissa.

El 9 d’agost de 2025, la mort va sorprendre al Felipe de manera sobtada, massa aviat, quan encara tenia molt per donar. Als 66 anys deixava no sols una família que ho va estimar profundament, sinó també una comunitat sencera que ho va respectar per la seva professionalitat i ho va admirar per la seva qualitat humana. El seu record, teixit de bondat, vocació i passió per la vida, quedarà per sempre en la memòria dels qui van tenir la fortuna de conèixer-ho.

Per Álex Saldaña