Història del COMT

L’origen del corporativisme mèdic l’hem de buscar en els gremis i confraries medievals, associacions lliures que van sorgir impulsades per l’Església, com a conseqüència de l’exercici d’una activitat comuna en arts, oficis o pràctica mercantil.

Les rames sanitàries, integrades per metges, cirurgians i apotecaris es van anant associant sota l’advocació dels sants metges, especialment de Sant Cosme i Sant Damià.

Aquestes associacions complien amb els seus deures religiosos, defenien els interessos professionals dels seus membres, lluitaven contra l’intrusisme i, ajudaven i socorrien als seus integrants més necessitats. Per altra part s’encarregaven d’organitzar i regular l’activitat mèdica a nivell local o municipal.

A finals de l’Edat Mitjana, a Castella, es va crear el “Protomedicato”, que va establir les primeres bases d’una medicina estatal.

Les primeres referències, a la província de Tarragona, de les Confraries dels Sants Cosme i Damià, són de caràcter purament religiós, formades per feligresos, sense distinció de professió.

Els Cònsols i Veguers de la ciutat de Tarragona, van concedir la Confraria dels Sants Cosme i Damià als doctors en medicina, cirurgians i apotecaris. Es reunien a la capella del Corpus Cristi del claustre de la Seo i allí ordenaven, tractaven i disposaven els seus assumptes professionals. També van tenir confraries a Reus, Tortosa i La Selva del Camp.

En tots els estatuts de les confraries, es feia constar la obligatorietat que tenien els metges, cirurgians i apotecaris de pertànyer a la mateixa, per a poder exercir dintre de la ciutat, així com la d’evitar l’intrusisme dintre de la seva jurisdicció. Conseqüència d’aquesta finalitat restrictiva, els ordenaments incloïen com havia de regular-se la incorporació dels professionals, les certificacions que havien de posseir i les proves teòriques i pràctiques a les que eren sotmesos els candidats.

La confraria tarraconense el 1582, va rebre del rei Felip III el Privilegi de constituir-se en Col.legi de Metges, Cirurgians i Apotecaris. El gener de 1756 els priors del Col.legi de Metges, Cirurgians i Apotecaris de Tarragona van donar carta al apotecari Francisco Arnau i al cirurgia Ignaci Jordà, per a que els representessin davant els tribunals. Abans del 1760 els cirurgians de Catalunya estaven sotmesos a l’autoritat del “Real Protomedicato” que residia a Madrid. Aquest delegava l’autoritat als seus Tinents i aquests, a subdelegats repartits a cada una de les dotze vegueries que hi havia al principat.

Les confraries, el Col.legi, comencen a perdre prestigi a la segona meitat del set-cents, amb l’arribada de la Il·lustració, moviment caracteritzat per trencar amb molts motlles del passat en benefici de la raó.

Pere Virgili (1699-1776) va posar les bases per la unificació de la medicina i la cirurgia, ciències que fins al moment estaven del tot separades.

El 1799 s’uneix de manera oficial l’ensenyament de la medicina i la cirurgia al fusionar-se en el “Real Colegio de Medicina y Cirurgia de San Carlos”, el “Real Estudio de Medicina Pràctica” i “el Real Colegio de Cirugía de San Carlos”. Aquesta unió es fa definitiva al publicar-se el 10 de desembre del 1828 el “Reglamento para la Organización del Real Colegio de Medicina y Cirugía” on s’estableix que els metges i cirurgians rebran estudis comuns.

El 1843 el “Real Colegio” rebria el nom de Facultat de Ciències Mèdiques i el 1845 Facultat de Medicina.

Entre el 1828 i el 1889 hi ha diverses temptatives de crear organitzacions a nivell de tot l’Estat, però fracassaren al poc temps de ser constituïdes. És a partir de 1889 que es comença a parlar de col·legiació mèdica a Catalunya.

El 1893 es funda el “Colegio Médico de Madrid” i seguidament el 1894 el de Barcelona, Salamanca, La Corunya, Alacant, Tortosa i Saragossa.

El “Colegio de los Santos Cosme y Damián” de Tarragona es manté fins a principis de 1808, al desaparèixer la organització sanitària, aquesta va caure en mans de la “Junta de Sanidad Provincial”, de les “Juntas de Sanidad Municipales” i de les diferents associacions de facultatius.

El 1892 es funda el “Ateneo Médico Farmacéutico”, dissolt el 1896, al convertir-se en el Col.legi Lliure Tarragoní, aquest va existir fins que el 1898 es va crear el “Colegio de Médicos Provincial”. Un cop publicada aquesta creació en el R.D. del 12 d’abril de 1898, el Governador de la província convoca a set professionals metges per a que constitueixin la primera Junta que posi en marxa la col·legiació a Tarragona. La junta de govern, dels Col·legis, a les províncies de segona classe (a la que pertanyia Tarragona) havia d’estar formada per un president, un secretari, un comptador, un tresorer i cinc vocals. El “Boletín de la Provincia de Tarragona”, amb data 22 d’octubre de 1898 publica la llista dels metges que reuneixen les condicions per a desenvolupar càrrecs a la Junta de Govern. Aquesta llista tornaria a ser publicada de manera definitiva a finals de novembre, amb un total de 136 professionals.

Després de les eleccions, la Junta de Govern del Col.legi va quedar constituida pels professionals següents:

Una de les primeres decisions va ser trobar un local on intal·lar-se. Es va trobar en el 3r. pis del núm 31 de la Rambla de San Carles. També es va decidir el editar un butlletí. A conseqüència del R.D. d’abril de 1898, es va crear un segell de 3 pessetes en paper de timbre que hauria d’acompanyar a tota certificació o document que lliuri el metge per a que aquests tinguin efecte legal.

El 31 de desembre de 1899 el “Bol. del Col. de Médicos” publica el primer estat de comptes del Col.legi. Els ingressos van ser de 806’68 ptes; les despeses de 671’33 i el saldo favorable de 135’53.

La primera Assemblea de Col.legis de metges d’Espanya, es va realitzar a Madrid. La reunió tenia la missió d’estudiar i gestionar:

 

De l’any 1898 al 1900 hi va haver diverses temptatives per a fer complir el R.D. de 12 d’abril de 1898 on s’especificava l’obligatorietat de la col.legiació, davant la impossibilitat de poder-ho aconseguir, en van redactar i aprovar, el 3 de novembre de 1900, uns nous “Estatutos para el régimen de los Colegios de Médicos”. En ells hi havia diverses modificacions respecte als d’abril de 1898. El més remarcable era l’article 1r. de les “Disposiciones Generales”, on es reconeixia el dret a constituir Col·legis de Metges a les poblacions no capitals de província amb més de 14.000 habitants. Amb aquesta disposició es van aprovar aquell mateix any diverses sol.licituds, entre elles la de Reus.

El juny de 1900, el Col·legi Provincial de Metges de Tarragona es preocupa de formar les Juntes en els seus districtes de Falset, Gandesa, Montblanc, Tortosa, Valls i El Vendrell.

El 1904 van ser reconeguts els Col.legis, constituïts com “corporaciones oficiales”.

L’obligatorietat de col·legiar-se va ser un tema que tot i la disposició ministerial del 1900 no va quedar del tot resolt fins als estatuts de maig de 1917.