Un estudi de la URV conclou que les llets infantils amb més proteïnes provoquen sobrepès i un augment de la funció cardíaca

Aquesta investigació realitzada per la Unitat de Recerca en Pediatria, Nutrició i Desenvolupament Humà de la URV, ha demostrat que consumir llet artificial amb un alt contingut proteic durant el primer any de vida té efectes sobre la funció cardíaca que ja es fan evidents quant l’infant té només dos anys, a causa del sobrepès derivat d’aquest tipus d’alimentació.

L’estudi, en el qual han participat els investigadors del departament de Medicina i Cirurgia de la URV, Rosa Collell, Joaquín Escribano i Ricardo Closa, va avaluar els efectes de diferents tipus de llet en 141 infants durant el primer any de vida. Un grup de 50 nens van prendre llet amb alt contingut proteic (2 g/100 ml diaris en la llets d’inici i 3 g/100 ml en la de continuació). Un altre grup de 47 nens va consumir llet de fórmula amb baix contingut proteic (1 g/100 ml al dia en la llet d’inici i 1,5 g/100 ml en la de continuació). En l’estudi també va intervenir un grup control de 44 nens que es van alimentar de llet materna (que s’assimila a la llet amb baixos nivells de proteïna).

Durant el segon any de vida, als infants se’ls va fer una ecocardiografia de control per observar, d’una banda, la massa cardíaca i, de l’altra, la funció del cor. Tot i que la massa cardíaca no va presentar canvis significatius, sí que es van veure diferències en la funció cardíaca. Aquells nens que durant el primer any de vida havien pres llet amb més proteïnes tenien un índex de massa corporal (IMC) més elevat i, per tant, una sobrecàrrega cardíaca respecte als nens alimentats amb llet amb menys proteïnes i llet materna. “Si el nen pesa més, el cor treballa més i bomba més sang. Si això es manté al llarg del temps, el cor podria patir una sobrecàrrega i tenir més risc d’hipertròfia, i això no és saludable”, afirma el doctor Escribano, un dels coordinadors de l’estudi. Entre els infants que van formar part d’aquest treball no es van detectar casos d’obesitat perquè només tenien dos anys, tot i que l’increment detectat en la funció cardíaca “ens fa tenir una idea del que pot passar més endavant”, afirma Escribano. “Haurem de veure si aquesta sobrecàrrega funcional es tradueix en una hipertròfia cardíaca”, afegeix.

Projecte europeu

Aquesta recerca, publicada a la revista científica Pediatric Research, forma part del Projecte de l’obesitat infantil (CHOP), del Projecte de programació de nutrició Primerenca (EARNEST) i del Projecte sobre efectes de la nutrició primerenca en la salut a llarg termini (Early Nutrition). Es tracta de tres projectes del V, VI i VII Programa marc europeu, en què participa la Unitat de Recerca en Pediatria, Nutrició i Desenvolupament Humà de la URV.

La importància d’aquest estudi radica en els efectes positius que un petit canvi en l’alimentació dels infants durant el primer any pot tenir en la vida futura. “És una modificació molt fàcil i econòmica de fer, perquè evitant el sobrepès de l’infant protegeixes la seva salut cardiovascular, tenen menys pes i, per tant, menys sobrecàrrega al cor i menys risc, a la llarga, de patir un infart de miocardi”, afirma Escribano.

Referència bibliogràfica: Collell R , Closa-Monasterolo R , Ferré N , Luque V , Koletzko B , Grote V , Janas R , Verduci E , Escribano J (2016) Higher protein intake increases cardiac function parameters in healthy children: metabolic programming by infant nutrition-secondary analysis from a clinical trial. Pediatric Research. doi: 10.1038/pr.2016.30