Galens
Webmail
Contacte
Àrea privada
L’Hepatitis C és una malaltia greu que s’adquireix essencialment per contacte amb la sang de persones malaltes i de les quals, bona part dels afectats, encara no ho saben que la pateixen. S’estima que a Espanya el nombre d’infectats pot arribar a 500.000.
Segons refereix la informació oferta pels fabricants i els resultats dels assajos clínics efectuats fins al moment, els nous tractaments són molt eficaços contra l’Hepatitis C i poden permetre en menor temps i amb escassos efectes secundaris, guanyar-li la batalla a la malaltia.
El Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat ha creat una Comissió d’Experts que s’encarregarà de valorar les evidències científiques que donen suport a una o diverses estratègies de tractament, recomanant quines són les més adients i viables.
Un dels efectes de les retallades i de la insuficiència financera del sistema sanitari és la restricció en el finançament públic de nous fàrmacs eficaços, i en conseqüència la limitació de l’accés als mateixos de pacients que els precisin. Aquesta situació no ha tingut conseqüències importants quan les innovacions farmacològiques oferien millores clíniques poc rellevants respecte a les anteriors o bé perquè podien ser substituïdes per alternatives terapèutiques que les precedien. Però hi ha una situació nova, determinada per l’eficàcia i seguretat dels nous fàrmacs contra l’Hepatitis C, una malaltia per la qual abans no existien solucions terapèutiques apropiades. Es tracta d’un gran segment de població afectada que espera tractament per a una malaltia que en bona part determinarà el futur de les seves vides.
Des del COMT demanem que:
1.- Es desenvolupi, al més aviat possible, una estratègia estatal per al tractament de l’hepatitis C, que tingui en compte els principis d’equitat que caracteritzen el nostre Sistema Nacional de Salut i que rebi el finançament adequat de forma immediata i finalista per part de l’Estat.
2.- Una negociació amb la indústria farmacèutica que contempli l’anàlisi cost-efectivitat i permeti, d’acord amb els volums i el temps, un escalat a la baixa dels preus de mercat. Atesa la seva transcendència, caldria portar la negociació en l’àmbit de la Unió Europea.
3.- L’actual model de relacions de la indústria farmacèutica amb el SNS, que es concreta al llarg de tota la cadena de valor del medicament i molt especialment en la recerca, producció i finançament de nous fàrmacs, està esgotat i precisa una reforma en profunditat.
4.- I per últim, crear un pacte d’Estat per la sanitat, subscrit per tots els grups polítics per abordar les reformes estructurals pendents en honor de la sostenibilitat del SNS i la millor atenció a les necessitats dels pacients.