Actualització del Codi Deontologia: principals canvis incorporats al nou text

El 5 de febrer de 2022 va entrar en vigor el Codi de Deontologia del CCMC actualitzat

Després d’un intens i productiu procés participatiu obert a tots els col·legiats i col·legiades de Catalunya, l’actualització del Codi de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ja ha passat tots els tràmits preceptius per a la seva entrada en vigor.  La resolució publicada el passat 4 de gener al DOGC pel Departament de Justícia confirma l’adequació del nou text a la legislació vigent i la inscripció del Codi al Registre de col·legis professionals de la Generalitat de Catalunya.

El procés d’actualització del Codi de Deontologia del CCMC va arrencar coincidint amb la celebració del 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya (Girona, novembre de 2016), amb l’objectiu de reforçar-lo com un codi de principis i, alhora, d’adaptar-lo millor als reptes i paradigmes actuals de la professió. Tots els canvis incorporats emanen, doncs, de la voluntat i del consens dels professionals.

Des del 5 de febrer de 2022 els metges han d’observar i complir les normes del nou text del Codi de Deontologia resultant del procés de modificació i actualització.

Del total de 123 normes que contenia el text del Codi de Deontologia vigent fins el 4 de febrer, se n’han suprimit 27, se n’han incorporat 19 de noves i se n’han modificat 54.

Entre els àmbits en els quals s’hi han introduït canvis o que suposen novetats rellevants, hi destaquen:

• L’ús de la telemedicina

L’ús de la telemedicina no és una qüestió de nova regulació. El Codi de Deontologia de 2004 ja en preveia l’ús. Per adaptar-se a la situació actual, al nou Codi s’ha revisat la regulació de l’ús de la telemedicina, tot determinant el seu marc a les normes 21 a 24, en les quals es remarca que les tecnologies de la informació i la comunicació poden ser molt útils per reforçar i dinamitzar la relació metge-pacient quan s’empren adequadament, amb garantia de confidencialitat i d’acord amb els propis pacients.

En el cas de les xarxes socials, és important ésser conscients del ressò públic que poden tenir les informacions que s’hi publiquen, i evitar, per tant, missatges que puguin vulnerar la confidencialitat de les persones ateses o menystenir la confiança social en la professió o en les institucions sanitàries.

• L’assistència en el final de vida

En l’atenció al final de la vida, es posa en èmfasi el fet que entre els objectius fonamentals del metge no està tan sols promoure, restaurar o mantenir la salut, sinó que també és una finalitat primordial vetllar per una mort en pau.

En relació amb el procés de final de vida, es mantenen els principis que ja contenia el Codi vigent fins el 4 de febrer de 2022, si bé en la nova regulació es posa èmfasi en el respecte a la voluntat del pacient, manifestada personalment o continguda al document de voluntats anticipades, i s’introdueix també a tenir en compte les indicacions que constin al pla anticipat de cures o anotacions anàlogues contingudes a la història clínica del pacient.

D’altra banda, es posa de manifest que l’objectiu de l’atenció a les persones es procurar que tinguin la màxima qualitat de vida possible respectant els seus valors i preferències.

• La relació dels metges amb els mitjans de comunicació i el compromís dels col·legis per combatre la desinformació

El compromís de promoure el dret a la protecció de la salut i de vetllar per una informació veraç i contrastada sobre qüestions relacionades amb la salut de la població té el seu reflex en la nova norma 130, que determina amb més precisió una obligació ja existent, però que ara es recull de manera més específica, imposant als metges l’obligació que la informació sobre activitats professionals o de caire sanitari i científic –més enllà de la divulgació científica, que també haurà de complir aquests principis-, sigui curosa quan afecti la població de manera generalitzada, a més de veraç, entenedora i basada en fonts objectivables, fiables, identificables i susceptibles de ser contrastades.

• La responsabilitat de ser proactius en la protecció de la salut global i en la lluita contra l’emergència climàtica i ecològica i el seu impacte en la salut.

La salut s’ha d’entendre no només com l’absència de malaltia. El compromís de la professió mèdica és també amb la prevenció, defensa i promoció de la salut, tot incloent aquelles condicions estructurals que en poden produir una pèrdua. La norma 3 del nou Codi posa èmfasi en la salut global i en la lluita contra el canvi climàtic, en tant que són qüestions que s’han d’entendre també com a tasca dels metges, en el marc de la defensa de la salut global.

• L’ús de teràpies complementàries

A les normes 59 i 60 s’ha reforçat el compromís de la professió amb la qualitat en l’atenció dels pacients, vetllant sempre per oferir opcions avalades pel mètode científic o d’una eficàcia acceptada per la comunitat científica, en sentit ampli.

Es remarca l’obligació per part del metge que, en els cas que el procediment o tractament no compleixi amb el requisit de reconeixement científic fonamentat, la teràpia només es podrà oferir com a complementària, mai com a alternativa ni substitutòria, sempre que no suposi un risc afegit o un obstacle a la teràpia principal, i deixant molt clara al pacient la necessitat de continuar el tractament principal.

• Metges cooperants

S’ha modificat la norma 52 del Codi anterior, que en el text refós passa a ser la norma 64 i que està adreçada principalment als metges cooperants i a situacions de greus emergències, tot posant èmfasi en què l’actuació del metge es podrà ajustar als mitjans de què disposa, distribuint-los de la manera més proporcional possible.

• Responsabilitats directives

La norma 98 fa referència a l’obligació dels metges amb responsabilitats directives o de gestió de vetllar per les condicions de treball adequades i per l’existència dels recursos necessaris per tal de fer possible una assistència correcta i el compliment del Codi de Deontologia per part dels professionals de la institució.

• El metge de referència

És habitual que, a les institucions, diferents professionals participin en l’assistència a un malalt, en funció de les diferents necessitats i de la complexitat del cas. A la norma 99, es reforça la figura del metge de referència, com aquell que té al seu càrrec coordinar l’assistència del pacient i ser el seu principal interlocutor en tot allò que correspongui a la seva atenció i informació sobre el procés assistencial.