Galens
Webmail
Contacte
Àrea privada
CONSULTA COL·LEGIAL D’ASSEGURANÇA LLIURE 2015
CERES. Investigació sociològica i de mercats. Reus.
OBJECTIUS
Conèixer la situació personal i professional del sector de col·legiats que treballen en l’àmbit de la medicina privada i d’assegurança lliure.
FITXA TÈCNICA
Univers de Treball: Col·legiats que treballin a la pràctica professional privada o combinin aquesta amb la pública. Es partia d’una xifra aproximada d’un univers teòric aproximadament d’uns 500 professionals.
Mostra: La mostra que s’ha consultat ha estat de 119 col·legiats.
Marge d’error: El marge d’error mostral màxim per a dades globals en el supòsit de mostreig aleatori simple i màxima indeterminació (P=Q=50%), serà d’un +/- 7,8 %,
amb un nivell de confiança del 95%.
Eina: Qüestionari on-line d’acord amb els criteris fixats pel COMT.
Treball de camp: S’ha realitzat entre el 26 d’octubre i el 19 de novembre de 2015.
Anàlisi: A partir de l’aplicació del Programa estadístic SPSS, Anàlisi univariant i bivariant de la informació.
CONCLUSIONS
ENTORN LABORAL
La gran majoria dels consultats no disposen de metges col·laboradors (82%).
Entre els que sí que en tenen, majoritàriament aquests són homes i de nacionalitat espanyola. No han tingut masses dificultats per trobar els perfils buscats i ho han fet principalment a través del coneixement previ dels mateixos. La contractació més habitual d’aquests metges col·laboradors es fa a través de contractes de prestació de serveis.
En canvi, el 45% dels consultats sí que tenen altre personal al seu càrrec, al qual coordinen personalment, tot i que només la meitat afirma tenir formació en lideratge. Aquest personal és sobre tot personal administratiu o d’infermeria i se n’acostuma a tenir 2. Cal destacar també que en qualsevol cas, la tendència respecte l’any anterior és a mantenir el mateix equip/personal.
CARACTERÍSTIQUES DE L’ACTIVITAT EN EL SECTOR PRIVAT
Per al 67% dels consultats, la seva activitat en el sector privat és una activitat complementària, acostumant a combinar-la amb activitat al sector públic.
Els professionals desenvolupen la seva activitat en el sector privat en consultoris propis o consultoris de clíniques o policlíniques, principalment. És molt reduït el nombre de consultats que ho fan en consultoris d’una entitat asseguradora.
La meitat dels consultats fa més de 20 anys que es dediquen a la medicina privada.
Acostumen a dedicar de mitjana al sector privat 3,5 dies i 15,8 hores setmanals, mantenint-se, en la majoria dels casos, aquesta dedicació en els darrers dos anys.
Quant als pacients que tenen en el sector privat, la majoria els hi arriben per iniciativa pròpia o consell d’altres pacients i paguen, també majoritàriament, a través d’assegurances sanitàries, no arribant al 20% els que paguen per ells mateixos. Per tant, els ingressos en aquest sector estan molt condicionats pels barems de les EALL.
Durant aquest darrer any un 44% no ha fet inversions importants (de més de 3.000 €), tot i que els que sí n’han fet les han destinat principalment a equipament mèdic, seguit d’equipament informàtic i infraestructura.
Evolutivament parlant, tant l’activitat assistencial en el sector privat com els ingressos derivats de la mateixa han disminuït en els darrers 2 anys gairebé per a la meitat dels consultats, marcant doncs una tendència a la baixa. En aquest sentit, destacar també que en alguns casos, fins i tot, ha augmentat l’activitat, però, per contra, s’han mantingut els ingressos, situació que empitjora encara més la tendència involutiva.
En un futur, la majoria dels professionals consultats preferirien mantenir la situació actual, tot i que els que més dies dediquen actualment a la medicina privada preferirien, més que la resta, augmentar el temps dedicat al sector públic.
I en relació a la formació, la gran majoria de consultats estarien interessants sobre tot en la relativa a gestió de recursos humans, seguida de la formació continuada o referent a gestió econòmica.
En relació a les consultes que els hi fan relacionades amb la seva activitat privada, tenen una mitjana de 3,8 consultes telefòniques i d’1’6 consultes telemàtiques al dia.
SITUACIÓ ACTUAL DE LA PROFESSIÓ EN MEDICINA PRIVADA
El 63% dels consultats no es senten valorats per les EALL per les quals treballen, bàsicament perquè pensen que les tarifes que els marquen no són les adients a la feina que fan, considerant-les insuficients. En segon terme, també consideren que no se’ls valora ni mesura la qualitat de la tasca realitzada.
Dos de cada tres consultats opinen que caldria millorar la professionalització de la gestió dels equips mèdics, principalment quant a aspectes de relació entre els propis professionals i de comunicació, però també de formació i reciclatge continu.
A les EALL se’ls demana tant un marc estable de col·laboració com un marc estable de tarifes.
I el motiu bàsic pel qual els professionals decideixen seguir treballant en el sector de les EALL és la fidelitat als seus pacients.
PERSPECTIVES DE FUTUR
Dos terços dels consultats perceben que, en un futur, els caldrà assumir més reptes, entre d’altres, de formació en general i relatius a les noves tecnologies per tal d’estar al dia i aprofitar els avenços.
La mateixa proporció també assumeix que caldrà que facin més inversions sobre tot en equipaments i material mèdic.
Consideren que amb els anys es produiran agrupacions d’equips mèdics per especialitats i que serà important estar vinculat a un grup hospitalari per desenvolupar la seva activitat.
En resum, l’aspecte que es considera més important per al futur de la professió és el fet de disposar de la formació i el reciclatge adequat, seguit de la presa de consciència quant al manteniment d’estàndards de qualitat i al reforç de la marca i prestigi professional.
VALORACIÓ DE LES ENTITATS D’ASSEGURANCES LLIURES
Els professionals consultats acostumen a treballar amb una mitjana de 6,5 EALL, sent Adeslas, Sanitas, DKV Seguros i Asisa les que s’emportarien gairebé tot el mercat de professionals, aproximadament el 80 %.
També seria Adeslas per la que han facturat més aquest darrer any, però no la que consideren que paga millor per acte mèdic, que atribuirien a DKV Seguros i Mútua General de Catalunya.
En relació als aspectes analitzats, els que més destaquen en positiu en relació a les entitats amb les que millor treballen són el termini de pagament, seguit de les autoritzacions per proves i tractaments i l’agilitat en el sistema de facturació.
Per contra, en relació a les entitats amb les que pitjor treballen, els que es valorarien pitjor són el nivell d’honoraris principalment, però també l’efectivitat a l’hora de donar resposta als professionals i les autoritzacions de proves i tractaments.
Es detecta una diversitat de condicions contractuals d’una mateixa EALL amb els col·legiats que hi presten serveis, i son les condicions econòmiques l’element principal de la valoració.