Galens
Webmail
Contacte
Àrea privada
• La corporació reclama solucions immediates davant la situació d’urgència en la qual es troba el SNS, “està en joc el nostre model sanitari i la relació metge-pacient”
• Reclama un Pla “IFEMA” per a l’Atenció Primària que la descarregui de totes les tasques de diagnòstic, control i seguiment epidemiològic per evitar el col·lapse
• Insta el Ministeri de Sanitat i les CCAA a un gran acord amb les professions sanitàries
• Exigeix que la professió mèdica sigui declarada professió de risc i que el contagi per COVID-19 sigui malaltia professional
El Consell General de Col·legis Oficials de Metges d’Espanya (CGCOM) mostra la seva preocupació per la situació d’urgència en què es troba el nostre sistema sanitari, el desbordament de l’Atenció Primària i possiblement la seva defunció; la sobrecàrrega de les Urgències; l’augment d’ocupació de serveis hospitalaris i UCIs, i molt especialment l’estat d’esgotament físic i emocional dels nostres milers de metges i metgesses que assisteixen amb abatiment i indignació a l’espectacle dels nostres responsables polítics, incapaços de mostrar un mínim d’acord que solucioni els problemes urgents als que des de fa setmanes i mesos la professió mèdica s’enfronta a diferents escenaris.
Des de la corporació hem sol·licitat solucions urgents: una autoritat sanitària única, l’existència d’un marc conceptual acceptat i respectat de normalització de l’actuació de salut pública i vigilància epidemiològica que allunyi la presa de decisions del debat polític, l’existència de guies accessibles, sistemes de registres i comunicació robustos, àgils i transparents perquè els professionals sanitaris puguin coordinar i sincronitzar les seves decisions i augmentar la fiabilitat de les nostres accions en la població i, molt especialment, la posada en marxa d’una estratègia de recursos humans en salut per afrontar la pandèmia.
Atenció Primària desbordada i a la vora de la defunció
Assistim impotents a la sobrecàrrega assistencial de l’Atenció Primària de salut, que no només ha d’abordar el seguiment de l’atenció a problemes inajornables, sinó a l’ingent control de malalties cròniques, seguiments de processos intermedis, atenció al pacient pluripatològic i polimedicat, seguiment de pacients grans amb escàs suport socio familiar i atenció als problemes de salut mental que es veuen agreujats per l’actual situació i als derivats d’aquesta (angoixa, recaigudes d’addiccions, por…) sinó que s’ha augmentat amb el diagnòstic precoç, el control d’aïllament de casos i contactes, la vigilància i control de residències de gent gran, la volta a l’escola… I el que és més patètic, l’augment de la càrrega burocràtica derivada de la COVID-19 (informes a col·legis i empreses, “baixes” per atendre fills COVID, etc.).
Exigim la posada en marxa d’un Pla “IFEMA” per a l’Atenció Primària que la descarregui de totes aquestes tasques de diagnòstic, control i seguiment epidemiològic i permeti, en condicions de seguretat, una assistència de qualitat. Està en joc la Relació metge-pacient. Està en joc el nostre model sanitari.
Professionals exhausts i hospitals de nou sobrecarregats
Des dels hospitals i sense treva, es torna a escenaris de març i abril, amb un retorn a l’anul·lació de l’activitat diària i programada, amb augment de les llistes d’espera, i una disminució de l’control de processos greus, i amb la por de desbordament i sobrecàrrega assistencial en unes plantilles cansades, minvades i descoratjades.
La professió mèdica ha estat durament afectada per la COVID-19. Seixanta-tres companys i companyes han perdut la seva vida en l’exercici de la Medicina. Centenars es troben en procés de recuperació i/o amb seqüeles. Milers han estat infectats i milers continuen treballant en condicions de gran dificultat. Resulta paradoxal que encara haguem de reivindicar que la professió mèdica sigui declarada com a professió de risc i que el contagi per COVID-19 sigui malaltia professional.
Responsabilitat i respecte
Fem una crida a la població. Hem agraït el suport i els gestos d’ànim, però hem detectat un malestar creixent en pacients i familiars que manifesten el seu descontentament a través de comportaments d’agressivitat contra els professionals sanitaris. Des de la professió mèdica tornem a fer-vos una crida per la responsabilitat a través del compliment cívic amb les mesures que s’han demostrat efectives davant la pandèmia: distància física, higiene de mans i ús de mascaretes. Toca tornar a recollir les nostres afectivitats, els nostres abraços trencats, la nostra manera de ser.
Acord obligat i urgent
Als nostres dirigents polítics els diem que estem farts. Exigim la posada en marxa de mesures urgents. Exigim que es posin d’acord i que abandonin la confrontació, aparquin diferències, centrin el discurs i liderin com a país la posada en comú d’un full de ruta a què ens sumem tots. Els hi deuen als professionals sanitaris i de la Sanitat, els hi deuen als milers de ciutadans que ja no estan amb nosaltres, els hi deuen a la gent gran, que veuen amb angoixa i por el present i tant van donar per tots.
Des del Consell General de Col·legis Oficials de Metges d’Espanya instem el Ministeri de Sanitat i a les comunitats autònomes, a un gran acord urgent amb les professions sanitàries, que estableixi les accions a realitzar sense demora i eviti la situació crítica del nostre Sistema Nacional de Salut i el desànim dels seus professionals.
La professió mèdica seguirà honrant el compromís amb la ciència i els pacients. Perquè el professionalisme mèdic actual és, possiblement, un dels pocs i últims bastions que té el malalt greu, exclòs i desemparat per aspirar a un mínim de salut, qualitat de vida i dignitat humana.