El Col·legi de Metges de Tarragona lamenta profundament la seva mort. La Junta de Govern del COMT vol transmetre el seu condol als familiars i amics.

L’Elisa Jiménez Cortés va néixer el 24 d’abril de 1947 a Saragossa, en una família nombrosa. Ja des de petita va demostrar tenir una gran fortalesa i va ser una nena molt vital. Mai va permetre que el defecte que sofria a la seva cama des que va néixer li impedís ser una més, per la qual cosa participava en tots els jocs que practicaven els seus companys i duia a terme tot tipus d’activitats, la qual cosa a vegades va causar més d’un maldecap als seus professors.

A mesura que va anar creixent, també ho va fer en ella la vocació per la medicina. No es va tractar d’una febre passatgera ni d’un capritx d’adolescent; va cursar els seus estudis en la Facultat de Medicina de Saragossa i va fer d’aquesta ciència la seva passió. Va ser allí, quan estudiava la carrera a Saragossa, on va conèixer al José Antonio Azua Berra, qui poc després es convertiria en el seu marit. D’aquesta unió va sorgir una preciosa família, amb l’arribada de dos fills, la Marta, qui també va escollir la medicina, i el Pablo, que va preferir l’advocacia, i quatre nets: Javier, Natalia, Ignacio i Paula.

L’Elisa es va decantar per l’especialitat de Radiodiagnòstic, a la qual es va dedicar, de la mà del professor Solsona, a l’Hospital Matern Infantil de Saragossa. Va ser precisament el doctor Solsona el que va recomanar al doctor Uriel, cap de Pediatria de Tortosa que a la fi de 1976 buscava un radiòleg per a aquest servei, que fitxés a l’Elisa, perquè la considerava la persona ideal per a ocupar aquest lloc.

En aquells moments, l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa era molt nou i el Servei de Radiodiagnòstic, molt precari. L’Elisa va contribuir al seu creixement amb el pas del temps. També va créixer ella com a professional, fins al punt que va arribar a exercir com a cap de secció durant molts anys, sent també cap de servei, en funcions, altres tants anys.

Durant tot aquest temps va treballar àrduament per al seu servei, aconseguint una ampliació considerable d’aquest. Una ampliació que no sols es va traduir en un increment de l’espai físic que ocupava a l’Hospital, sinó també en un augment considerable de la capacitat tecnològica i de personal.
Molt volguda i valorada per tots els que van tenir la sort de treballar al seu costat, es va jubilar l’any 2012, quan va tornar a residir en la seva Saragossa natal al costat del seu marit, els seus fills i els seus nets, als qui dedicava tot el seu temps amb una enorme devoció.

La seva dilatada i reeixida trajectòria exercida en les Terres de l’Ebre com a especialista en radiodiagnòstic li va fer creditora, en 2019, a una de les medalles d’or que atorga el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona en reconeixement a la passió i la qualitat amb què va desenvolupar la seva professió.
Malgrat tota aquesta fortalesa i aquesta vitalitat que va demostrar al llarg dels anys i d’haver lluitat contra una dura malaltia, lamentablement va caldre acomiadar-la el 12 de maig de 2025, a l’edat de 78 anys, gran part d’ells dedicats a la medicina.

Per Álex Saldaña