Galens
Webmail
Contacte
Àrea privada
Demanen a la Conselleria de Salut i al Ministeri de Sanitat que s’avanci en la consecució de les reivindicacions històriques que es van fixar en el decàleg elaborat l’any passat pels Col·legis de Metges, Societats Científiques i Sindicats de Metges.
Tarragona, 12 d’abril de 2016.- Organitzacions professionals, sindicats i societats científiques d’atenció primària lamenten que els objectius fixats en el decàleg presentat l’any passat als Col·legis de Metges estatals no s’hagin complert. El primer punt del text reclamava que com a eix del sistema sanitari, l’atenció primària requeria un augment del 16% en el seu pressupost per l’any 2016, percentatge que, un any després, encara se situa per sota del 15% a totes les autonomies. “No podem continuar mantenint la qualitat assistencial amb aquesta dotació pressupostària, ens manquen recursos per conservar el sistema actual”, manifesta el vocal d’Atenció Primària Urbana del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT), Dr. Manuel Carasol. El facultatiu exigeix que de cara als propers pressupostos es rectifiqui aquesta inversió i s’augmenti immediatament fins al 16%, xifra que “hauria d’arribar fins al 20% abans de 2020”, afegeix.
Els metges d’atenció primària també continuen demanant poder dedicar deu minuts per pacient per oferir una assistència de qualitat, tenint en compte el context sociodemogràfic i eliminant tota l’activitat burocràtica que no tingui justificació clínica, facilitant la consulta. Segons els resultats de l’últim estudi elaborat per la vocalia d’Atenció Primària de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) sobre la situació laboral del metge d’atenció primària a l’Estat, el 52,8% dels metges espanyols realitzen de 25 a 40 consultes al dia, mentre que el 54% del metges catalans enquestats, duen a terme entre 31 i 40 consultes diàries. Cal recordar, que en el document que van fer públic les societats SEMFYC, SEMERGEN i CESM l’any 2000, concloïen que per garantir una atenció primària de qualitat són necessaris tres requisits: un màxim de 25 pacients atesos per dia, dedicar 10 minuts per pacient i no passar de les 1.200 persones adscrites per metge. Sobre aquest últim punt, a nivell estatal, més de la meitat dels facultatius enquestats (52,5%) tenen més de 1.500 targetes.
Coincidint amb el dia nacional de l’Atenció Primària, els professionals demanen que els metges de família i els pediatres liderin la presa de decisions relacionades amb l’organització i gestió dels recursos sanitaris. A més, també han reclamat tenir accés al catàleg complert de proves complementàries segons indicació raonada i criteris d’eficiència clínica. Les diferents societats demanen a la Conselleria de Salut i al Ministeri de Sanitat que s’avanci en la consecució de les reivindicacions històriques que es van plasmar en el decàleg publicat l’any passat –adjunt al final del document-.
Segons l’estudi de la vocalia d’atenció primària de l’Organització Mèdica Col·legial, el 40% dels metges d’atenció primària han perdut un 20% del seu poder adquisitiu a nivell estatal durant la crisis. Des del punt de vista professional, la manca de personal i l’increment del volum de feina, així com la retallada salarial, han estat les principals repercussions que han patit els facultatius en el context de crisi que s’ha viscut durant els últims anys. En aquest sentit, la vocal d’Atenció Primària Rural del COMT, Dra. Remedios Rico, urgeix les autoritats competents a reinvertir en el sistema sanitari. “És la base del sistema i així l’hem de reconèixer. Hem de fer que l’exercici de la medicina d’atenció primària tingui un entorn laboral atractiu, facilitant l’accés dels professionals a les activitats formatives i es promogui la investigació tenint en compte les característiques pròpies d’aquest nivell assistencial. Tot això repercutirà en benefici del pacient”, ha assenyalat.
Per a fer-ho realitat, el Fòrum de Metges d’Atenció Primària –entitat que agrupa Col·legis de Metges, Societats Científiques i Sindicats de Metges- ha presentat, novament, aquest matí, aquesta bateria de mesures al Congrés dels Diputats.
Decàleg
- L’Atenció Primària és l’eix del sistema sanitari, i així ha de ser reconeguda a tots els efectes: increment pressupostari, dotació adequada de recursos humans, augment de la capacitat de realització de proves diagnòstiques.
- L’Atenció Primària ha de liderar la gestió dels processos del malalt crònic dins el sistema sanitari i social, incloent la coordinació amb el nivell hospitalari, centres geriàtrics i de discapacitats, associacions de pacients
- Els metges de família i els pediatres han de liderar la presa de decisions relacionades amb l’organització i gestió dels recursos sanitaris.
- Donat el seu paper central al sistema sanitari, els metges de família i els pediatres han de tenir accés al catàleg complet de proves complementàries segons indicació raonada i criteris d’eficiència clínica.
- L’exercici de la Medicina d’Atenció Primària ha de tenir un entorn professional i laboral atractiu: estabilitat, incentius basats en criteris professionals, reconeixement de la penositat (torns de tarda, solitud …)
- Les agendes s’han d’adequar a una assistència de qualitat, amb un temps mínim de 10 minuts per pacient, sempre tenint en compte el context sociodemogràfic i eliminant tota l’activitat burocràtica que no tingui justificació clínica, facilitant al màxim la tasca dels facultatius.
- La gestió de la incapacitat temporal ha de tenir un disseny basat en criteris clínics, evitant la multiplicació d’informes que requereix la nova regulació, i fent-la extensiva a tots els nivells assistencials.
- La recepta electrònica s’ha d’estendre a tots els nivells assistencials i a tot el Sistema Nacional de Salut, en un format àgil i que garanteixi la interoperabilitat, així com l’accés a l’historial mèdic integrat a nivell estatal.
- La formació en Atenció Primària ha de començar a la universitat, amb la creació d’una àrea de competències en Medicina de Família i la definició de competències específiques de Pediatria d’Atenció Primària en la formació de pregrau, adequant els criteris d’accés a la docència universitària a la realitat de l’Atenció Primària.
- Facilitar l’accés dels professionals d’Atenció Primària a les activitats formatives i promoure la investigació tenint en compte les característiques pròpies d’aquest nivell assistencial.