La FPSOMC destaca l’ansietat, l’estrès i l’insomni com les principals seqüeles que deixa la pandèmia en el col·lectiu mèdic

La Fundació per a la Protecció Social de l’Organització Mèdica Col·legial (FPSOMC), entitat que representa l’acció solidària de tot el col·lectiu mèdic a nivell estatal, ha destacat que l’ansietat, l’estrès i l’insomni són les principals seqüeles que està deixant la pandèmia en el col·lectiu mèdic.

Així es va posar de manifest durant el webinar celebrat amb motiu de la V Jornada Clínica PAIMM, que organitzat per la FPSOMC, va abordar l’impacte de la COVID-19 en la salut mental dels metges.

Durant la inauguració de la trobada, conduït per la vicesecretària de la FPSOMC i de l’CGCOM, Mª Rosa Arroyo i per la directora tècnica de la FPSOMC, Nina Mielgo; el president de la FPSOMC i de l’CGCOM, Serafín Romero, va evidenciar l’esgotament psíquic i emocional dels metges espanyols “que s’han vist sotmesos a una situació especialment complexa mai vista abans i que fa que ara més que mai es faci visible el lema de la nostra Fundació ‘cuidant de tu, cuidant de tots'”.

En aquesta línia va centrar la seva intervenció la psiquiatra i cap de servei de l’àrea de Psiquiatria, Psicologia Clínica i Salut Mental de l’Hospital La Paz de Madrid, María Fe Bravo, que va assenyalar la “importància de tenir cura de la salut dels professionals sanitaris per garantir una bona atenció al pacient”.

Bravo va fer referència a diferents estudis que demostren que després de la COVID-19, més del 70% de personal sanitari havia patit estrès, el 40% ansietat i prop del 30% havia patit insomni, tant durant els pitjors moments de la pandèmia, com després .

“La complicada situació que hem viscut ha tingut un impacte enorme en el funcionament de sistema sanitari, però sobretot en la salut mental dels metges, que s’ha vist influïda per diferents factors i que han estat subjectes a múltiples pressions que ens han posat a prova com a organització, com a sistema, com a professionals i com a persones”, ha indicat.

Per la seva banda, la metgessa psiquiatra i cap clínica d’Hospitalització del programa PAIMM Barcelonade la Clínica Galatea, María Dolores Braquehais va abordar el tema de l’atenció oferta al propi personal mèdic durant la pandèmia i va explicar que el perfil de les persones ateses ha estat en gran majoria metges i infermeres, encara que s’ha obert a professionals de centres de primària que han passat també situacions molt dures a nivell emocional.

“Durant aquests mesos han estat PAIMM tots els hospitals, els centres de salut i altres centres implicats, que han ofert de manera gratuïta els seus centres de suport terapèutic als professionals sanitaris i no sanitaris, que han estat en primera línia de la lluita contra la COVID”, ha apuntat.

El psiquiatre i especialista en addiccions, Josep Mº Fàbregas va aprofundir en la irrupció que havien suposat les noves tecnologies en el tractament de la salut mental amb l’arribada de la COVID doncs, “tot i que el món s’ha digitalitzat des de fa temps, en medicina no s’ha produït de la mateixa manera aquest canvi, ja que era realment difícil introduir les eines que podien facilitar la feina, però l’arribada de la pandèmia ho va canviar tot i ens va fer adaptar-nos”.

Aquest expert va explicar que, tot i que ha estat molt complicat canviar els hàbits dels psicòlegs i psiquiatres en aquest sentit, s’està comprovant que la utilització de les noves tecnologies ofereix múltiples avantatges en el tractament de la salut mental, “com ara acabar amb el estigma que encara suposa acudir a una consulta de salut mental que, si ja és difícil per a la població en general, encara més per als metges “. “Això ha arribat, ha vingut per quedar-se i en el futur serà més necessari que mai”, va concloure la seva intervenció.

 

APOSTA PER LA PREVENCIÓ

Finalment, des de la Comissió Tècnica de el Programa d’Atenció Integral a l’Metge Malalt (PAIMM), la doctora Enriqueta Ochoa va posar de manifest la importància d’oferir “una resposta excepcional de l’PAIMM a una situació que ha suposat unes condicions d’acompliment físiques i mentals extremes que afectaran negativament el professional sanitari i a l’exercici de l’activitat assistencial com a conseqüència”.

En aquest sentit, la doctora va subratllar la importància de tractar els símptomes d’estrès o ansietat com més aviat possibles per evitar que es cronifiquin i apareguin trastorns mentals més greus. Per això, considera essencial que el PAIMM treballi en el concepte de prevenció i en etapes inicials de la formació.

“El PAIMM ha d’implicar-des de les primeres etapes de l’procés formatiu, hem d’intentar ser productius i preocupar-nos pels metges en formació abans que es desenvolupin problemes. Per a això, estem intentant ja fer actuacions preventives i ampliant la cartera de serveis per atendre de la millor manera possible”, ha conclòs.

Informació i sol·licitud d’ajuda PAIMM aquí.