Un dels paradigmes que més ha canviat és el de les relacions entre els metges titulars de centres o consultes mèdiques i les entitats asseguradores del ram de la malaltia moltes de les quals tenen estretes relacions amb entitats financeres o formen part de grans multinacionals del sector i que comunament coneixem com a mutues. Aquestes relacions es regeixen per contractes, alguns d’ells verbals, i d’altres per escrit però negociats a corre cuita als que el metge, sense cap força negociadora s’hi adhereix per a poder constar en els quadres mèdics i poder presentar-se davant de l’assegurat-pacient com un metge concertat amb la mutua.

Aquesta situació de feblesa del professional ha provocat grans bosses de precarietat en les relacions entre metges i mutues que s’ha traduït en una endèmica tensió a la baixa de les retribucions dels metges i, en els darrers anys, amb la presa de decisions de certes entitats d’assegurança de prescindir, de manera unilateral i sense cap justificació mèdica dels serveis d’un nombrós grup de metges de la província de Tarragona, professionals, en alguns casos amb més de 30 anys de servei en aquestes companyies i que amb el seu nom, prestigi i dedicació van contribuir al bon nom de la mutua i veuen ara com es prescindeix dels seus serveis.

El perjudici creat als professionals per aquestes resolucions contractuals és elevat doncs, a més a més de la disminució dels seus ingressos, s’afegeix la necessitat, en molts casos, d’haver de fer front a les despeses derivades d’inversions en aparells o locals; inversions efectuades en la confiança de que la relació amb la mutua perduraria en el temps i permetria la seva amortització.

Encara que, des d’una perspectiva estrictament legal aquests contractes de prestació de serveis podrien ésser resolts en els termes que ho fan les mutues, entenem necessari aplicar criteris morals i ètics que ajudin a ponderar els interessos en conflicte, és a dir, cal proporcionar els lícits interessos de lucre dels agents intervinents amb els inconvenients que les exclusions dels quadres mèdics provoquen a la població assegurada.

 

És per això que:

Entenem que els quadres mèdics de les mutues han de ser tan amplis com sigui possible a fi de que el dret a triar al professional que més s’adapti a les necessitats i expectatives del pacient sigui efectiu.

Entenem necessari introduïr, en el model relacional entre les mutues i els metges, elements de ponderació  que  permetin compensar els equilibris de forces entre els agents intervinents que necessàriament han de passar per l’establiment de canals de comunicació i diàleg que permetin el trasllat de problemàtiques concretes i cerca de sol·lucions individualitzades.

El COMT és conscient de la situació en la que es troben els professionals que presten serveis als assegurats de les mutues i creu necessari articular els mitjans de participació interns a través de la creació d’una secció col·legial, per a que es pugui canalitzar el sentir del col·lectiu afectat i , amb els límits que imposen les lleis, endegar aquelles actuacions que es creguin oportunes per a fer visible la seva situació i proposar aquelles mesures que es considerin adients.