Davant l’inici del curs escolar 2020-21 i de les incerteses que planteja la situació epidemiològica derivada de la pandèmia de COVID-19 a Catalunya, molts pares i mares ja han expressat la seva preocupació pel que fa a la cura dels fills i filles quan aquests tinguin un diagnòstic positiu o bé quan es considerin contactes d’un cas positiu i hagin de fer quarantenes (en els casos més extrems, la situació general del centre escolar podria obligar al seu tancament temporal). El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) vol fer algunes consideracions importants pel que fa a aquelles situacions en què és procedent la tramitació d’una baixa mèdica i aquelles en què, en no existir causa clínica, no està justificat i caldria que les administracions competents garantissin altres tipus de prestació a pares i mares.

Recordem que la tramitació d’una baixa mèdica (incapacitat temporal) és un acte mèdic que no es pot reduir a simple acte administratiu i que es justifica sempre per criteris clínics. Les baixes es prescriuen a les persones treballadores en cas d’incapacitat física o psíquica per desenvolupar la seva feina, com a part de les mesures terapèutiques dirigides a la recuperació del pacient, o bé com a mesura profilàctica de preservació de la salut comunitària.

Recórrer a la baixa mèdica per a qualsevol altre fi és desvirtuar i devaluar quelcom que sempre ha de ser un acte mèdic. Incrementa, a més, el volum de tasques burocràtiques que no aporten valor i que resten temps als professionals i, per tant, recursos a l’assistència. L’excés de burocràcia contribueix a la saturació dels equips d’atenció primària i és sempre indesitjable, però més especialment en el moment actual d’emergència sanitària.

De cap manera la baixa mèdica pot convertir-se en el recurs utilitzat per donar solució a problemes que no són mèdics, sinó de caràcter social i laboral. En aquests casos, s’haurien de cobrir les necessitats derivades de la cura dels fills amb altres tipus de prestacions, com ara permisos retribuïts per aquest concepte (de la mateixa manera que ja es fa, per exemple, en el cas dels permisos de maternitat i paternitat).

En l’actual context i en relació amb l’evolució epidemiològica als centres educatius, pares i mares poden trobar-se davant diferents situacions en relació a llurs fills i filles que requeriran també diferents actuacions pel que fa a la tramitació o no d’una baixa per incapacitat temporal per part dels metges.

1. Si el fill o filla té un diagnòstic confirmat de COVID-19.

Els progenitors de fills o filles que hagin estat diagnosticats de COVID-19 seran considerats contactes directes d’un cas positiu i, per tant, han de fer quarantena, informar la seva empresa i presentar la baixa mèdica pertinent. En aquests casos, la incapacitat temporal del pare o mare treballador/a està justificada per criteris clínics, ja que la seva baixa laboral forma part de les mesures profilàctiques per preservar la salut comunitària.

2. Si el fill o filla ha de complir quarantena de manera preventiva en ser considerat contacte d’un cas confirmat de COVID-19.

Si no existeix un diagnòstic positiu, no hi ha justificació per a una baixa mèdica. En aquest cas, la solució que necessiten pares i mares per tenir cura dels seus fills i filles s’ha de preveure i articular en un circuit de caràcter sociolaboral.

 

Absències escolars

D’altra banda, també és ocasió per recordar que no és responsabilitat dels professionals mèdics la justificació de les absències escolars, tal com el CCMC ja va manifestar i argumentar a la nota “La responsabilitat de la justificació de les absències escolars. El paper principal del pares i residual dels metges”, de juny de 2019. Aquesta responsabilitat, segons la legislació vigent, recau en els tutors legals dels menors.