El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha elaborat un decàleg amb recomanacions bàsiques per a l’ús de les xarxes socials adreçat als professionals. Els deu punts s’inclouen al document “Recomanacions sobre l’ús d’informació mèdica i l’exercici de llibertat d’expressió a les xarxes socials”.

En l’actual context, en què aquests canals de comunicació són àmpliament utilitzats per la població general i per professionals de tot tipus, inclosos els metges, el CCMC considera necessari recordar els límits que afecten la comunicació quan aquesta surt de l’àmbit estricte de la relació metge-pacient o de la relació entre companys per assolir una dimensió pública.

El decàleg elaborat pel CCMC s’inspira en el principi que la primera lleialtat del metge és envers la persona que atén. En aquest sentit, els drets a l’honor, la intimitat i a la pròpia imatge de terceres persones també han de primar per sobre del dret de llibertat d’expressió i d’informació dels professionals quan aquests fan ús de les xarxes socials. L’incompliment de l’obligació de respectar la confidencialitat de la informació sobre el pacient i de mantenir el secret professional pot ser constitutiu d’un delicte que pot comportar pena de presó o inhabilitació per a l’exercici (excepte en casos concrets previstos legalment).

Decàleg de recomanacions per a l’ús de xarxes socials:

  1. A l’entorn digital en general i a les xarxes socials en particular són igualment vàlids els principis de l’ètica i la deontologia mèdica, així com les lleis que regulen la comunicació. La responsabilitat que es deriva d’un acte mèdic presencial és igual que la que es deriva dels continguts que es difonen a les xarxes socials
  2. La informació als mitjans socials ha de ser clara, verídica, ponderada, comprensible, de qualitat i fiable. A més, ha de tenir un objectiu clar en benefici de la salut.
  3. El que es publica a través de qualsevol mitjà ha de garantir la privacitat i la confidencialitat de la informació relacionada amb els pacients (tant si és text com imatges). Cal assegurar-se que cap pacient no podrà ser mai identificat.
  4. Malgrat tenir l’autorització del pacient per revelar la seva identitat, no és obligatori fer-ho.
  5. Cal evitar donar consells directes a pacients a través de les xarxes. La informació que es difon no és equiparable a una consulta mèdica i, per tant, només hauria de ser divulgativa, informativa i de caràcter general.
  6. Cal evitar comentaris que puguin afectar negativament el prestigi de la professió mèdica.
  7. Cal tenir en compte que les crítiques a una institució sanitària, encara que puguin ser legítimes, poden perjudicar també les persones que hi són tractades i hi confien.
  8. Les discrepàncies entre metges no s’han de dirimir a l’espai públic ni poden comportar el desprestigi públic d’un company o companya de professió.
  9. A les xarxes socials, cal ser prudent amb la publicació de continguts, tant en àmbits professionals com personals.
  10. Cal tenir present que, per als pacients en particular i per a la societat en general, un metge o metgessa mai deixa de ser-ho.