L’Organització Mèdica Col·legial recomana treballar en accions preventives i reforçar el Sistema Nacional de Salut davant la MPOX

• Convé desenvolupar guies de pràctica clínica per a facilitar una resposta homogènia, universal i basada en la millor evidència
• Augmentar les plantilles mèdiques i de personal sanitari, reforçar l’atenció primària i la posada en marxa de la nova agència de salut pública, altres mesures
• Les vacunes poden ajudar a prevenir la malaltia o les formes greus en persones d’alt risc com els equips sanitaris, personal de laboratori i contactes pròxims de pacients infectats

Davant la declaració d’emergència de salut pública d’importància internacional (ESPII) emesa el passat 14 d’agost per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a causa de la nova epidèmia de mpox (anteriorment verola del mico), l’Organització Mèdica Col·legial d’Espanya (OMC) incideix en la conveniència de treballar en mesures preventives, formatives i estructurals dins del nostre Sistema Nacional de Salut per a prevenir i respondre de manera adequada a aquesta situació.

Què és la mpox i com es contagia?

La mpox o verola-m és una malaltia transmissible de persona a persona causada per un virus d’ADN. La mpox es transmet principalment per contacte directe estret amb les lesions, com durant el contacte íntim, principalment de tipus sexual però no exclusivament. Es pot contreure per professionals sanitaris que no utilitzin mesures de protecció (guants). Més rarament, pot haver-hi transmissió per l’aire, des d’alguns pacients. No obstant això, fins a la data, aquest mecanisme no és important quant a la seva freqüència.

La comunicació de l’OMS és un crit d’atenció per a activar els sistemes de vigilància epidemiològica, els protocols de control i promoure la producció d’antivirals i vacunes. No obstant això, és tan important reconèixer el problema com donar-li la seva deguda dimensió, buscant un correcte equilibri, amb transparència, sense edulcorar-la i sense alertar innecessàriament. En aquest sentit, les agències de salut mostren que, encara que hi hagi expansió internacional, és poc probable la difusió massiva dins dels països europeus.

Així mateix, cal recordar que durant l’anterior epidèmia de mpox en 2022 a Espanya es van produir 2.698 casos autòctons i 4.818 importats; Espanya va ser un dels països més afectats fora d’Àfrica i res assegura que això no es vagi a repetir, o fins i tot superar, donades les circumstàncies de l’actual brot epidèmic. Per tant, aquest aspecte dins de l’àmbit de la sanitat exterior ha de ser un dels eixos de l’estratègia que estableixin les autoritats pertinents.

Davant aquest context i per a evitar sorpreses i fallades en els nostres sistemes sanitaris, des de l’Organització Mèdica Col·legial s’insta a les autoritats sanitàries a desenvolupar guies de pràctica clínica que permetin una resposta homogènia, universal i basada en la millor evidència disponible, així com a implementar les millores promeses en el nostre sistema de salut després de la COVID-19, entre elles: l’augment de plantilles mèdiques, reforçar l’atenció primària i la posada en marxa de la nova agència de salut pública.

Vacunació i protecció per a professionals sanitaris

Respecte a la vacunació, és important ressaltar que aquesta pot ajudar a prevenir la malaltia o les formes greus de la mateixa en persones d’alt risc com a equips sanitaris exposats, personal de laboratori i contactes pròxims de pacients infectats.

Els protocols de maneig actuals inclouen equips de protecció per als professionals sanitaris que es componen de guants, bates i màscares FFP2. Per això, des de l’OMC emfatitzem la necessitat que cada centre asseguri els seus estocs, adaptats als serveis d’Urgències i les consultes especialitzades on es tractaran a aquests pacients.

El Sistema Nacional de Salut d’Espanya és robust, solidari i social, però la pandèmia per COVID-19 ens va deixar importants lliçons i desafiaments pendents que han d’implementar-se davant l’arribada de la mpox.