Per què els metges demanem un Estatut propi?

Dr. Sergi Boada, president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona. Article d’opinió publicat al Diari de Tarragona el 3 de juliol de 2026.

Cada vegada que els metges reclamem un Estatut propi apareix, inevitablement, la mateixa pregunta: per què una professió hauria de tenir una regulació específica? És una pregunta legítima. I precisament per això convé respondre-la amb claredat.

La realitat és que els metges no demanem un Estatut propi perquè ens considerem més importants que altres professions. El demanem perquè la nostra activitat té unes característiques singulars que difícilment encaixen en models laborals pensats per a altres àmbits.

Poques professions exigeixen més de deu anys de formació abans de poder exercir amb plena autonomia. Poques assumeixen la responsabilitat directa de prendre decisions que poden determinar la vida, la salut o la mort d’una persona. Poques desenvolupen la seva activitat de manera continuada durant nits, caps de setmana i dies festius al llarg de tota una vida professional.

Avui, moltes de les normes que regulen l’exercici de la medicina són les mateixes que s’apliquen a activitats professionals amb responsabilitats, itineraris formatius i condicions de treball completament diferents. Això genera situacions difícils d’explicar.

Costa d’entendre que les guàrdies, imprescindibles per garantir l’atenció sanitària les 24 hores del dia, continuïn sense un reconeixement plenament adaptat a la responsabilitat i l’exigència que comporten. De la mateixa manera, costa entendre que una professió que exigeix una actualització permanent dels coneixements no disposi d’un marc específic que protegeixi adequadament aquesta realitat.

Quan parlem d’un Estatut propi no parlem únicament de salaris o de condicions laborals. Parlem de reconeixement professional. Parlem de formació. Parlem de responsabilitat. Parlem de conciliació. Parlem de lideratge clínic. I, sobretot, parlem de garantir que els professionals que han de prendre les decisions més complexes del sistema sanitari disposin de les condicions adequades per fer-ho.

Aquesta reivindicació no beneficia únicament els metges. També beneficia els pacients. Per això els metges demanem un Estatut propi. No és una qüestió de privilegis. És una qüestió de reconèixer una realitat professional singular que, en definitiva, existeix per garantir que, quan qualsevol ciutadà necessiti un metge, aquest pugui exercir en les millors condicions possibles.a únicamente a los médicos. También beneficia a los pacientes. Por eso los médicos pedimos un Estatuto propio. No es una cuestión de privilegios. Es una cuestión de reconocer una realidad profesional singular que, en definitiva, existe para garantizar que cuando cualquier ciudadano necesite un médico, este pueda ejercer en las mejores condiciones posibles.