L’hàbit que em van regalar unes vacances

Dr. Sergi Boada, president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona. Article d’opinió publicat al Diari de Tarragona el 31 de juliol de 2026.

Fa aproximadament vint anys, durant unes vacances a Menorca, el meu cosí Oriol em va convèncer —gairebé em va arrossegar— a sortir a córrer per les roques de Punta Prima. Jo no havia corregut pràcticament mai. Recordo perfectament aquella primera sortida. Em faltava l’aire, les cames pesaven i cada metre se’m feia etern. Si aquell dia m’haguessin dit que, vint anys després, continuaria corrent cada setmana, probablement m’hauria posat a riure.

Però l’endemà hi vaig tornar. I el dia següent també. Des d’aleshores, pràcticament no he deixat mai de córrer.

Amb els anys he entès que aquell matí no va canviar només la meva manera de fer esport. Va canviar una part de la meva manera de viure.

Les vacances tenen una virtut extraordinària: ens regalen una cosa que durant la resta de l’any escasseja, el temps. Temps per descansar, per compartir, per llegir, per caminar, per descobrir llocs nous… i també per descobrir noves versions de nosaltres mateixos.

Sovint pensem que les vacances són una excepció. Un període en què ens permetem deixar de banda els bons hàbits. Mengem pitjor, dormim a deshora, abandonem l’activitat física i ens diem que al setembre ja ens hi tornarem a posar.

Potser ens equivoquem. Potser les vacances són, precisament, el millor moment de l’any per començar aquell hàbit que després ens agradaria conservar.

No cal plantejar-se grans reptes. De vegades n’hi ha prou amb sortir a caminar cada matí, nedar una estona, recuperar hores de son, esmorzar sense presses, deixar el telèfon a la motxilla o compartir una conversa llarga amb les persones que estimem. La salut també es construeix així.

Com a metge, he après que els grans canvis rarament comencen amb decisions espectaculars. Comencen amb petits gestos que repetim prou vegades fins que deixen de ser un esforç i es converteixen en una rutina.

Aquella cursa improvisada per les roques de Punta Prima em va regalar un hàbit que encara avui forma part de la meva vida. Potser aquest estiu també serà el moment perquè cadascú trobi el seu.

Al setembre ens retrobarem en aquestes pàgines. Fins aleshores, gaudiu de les vacances, descanseu, compartiu temps amb qui estimeu i cuideu-vos.