La qualitat també s’ha de formar

Dr. Sergi Boada, president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona. Article d’opinió publicat al Diari de Tarragona el 10 de juliol de 2026.

Amb motiu de la benvinguda a la nova promoció de metges residents, el Dr. Sergi Boada reflexiona sobre el sistema MIR com a model formatiu exigent i de referència internacional, i alerta sobre els riscos de debilitar-lo.

Divendres passat, el Col·legi de Metges de Tarragona va donar la benvinguda a una nova promoció de metges residents. És un acte carregat d’il·lusió, però també una magnífica oportunitat per recordar una realitat que sovint passa desapercebuda: quan un estudiant acaba la carrera de Medicina encara no és especialista. De fet, és just aleshores quan comença la part més exigent de la seva formació.

Molta gent pensa que el MIR és simplement un examen. Però el MIR és molt més que això. És un model de formació que combina coneixement, responsabilitat progressiva, supervisió i pràctica clínica durant quatre, cinc o fins i tot sis anys, segons l’especialitat. És un sistema que ha convertit la medicina espanyola en un referent internacional i que constitueix un dels grans patrimonis del nostre sistema sanitari.

La medicina no s’aprèn només als llibres. S’aprèn al costat dels pacients, compartint decisions amb professionals experimentats, assumint responsabilitats de manera progressiva i aprenent que darrere de cada diagnòstic hi ha una persona que confia plenament en el criteri del seu metge.

En medicina no n’hi ha prou amb saber. Cal aprendre a decidir. I aquesta capacitat només s’adquireix amb temps, experiència i un sistema docent de qualitat.

Cada especialista que avui opera un tumor, diagnostica una malaltia complexa o tracta un pacient crític és també el resultat de centenars d’hores compartides amb tutors que li han transmès coneixements, criteri clínic, prudència i una manera d’entendre la professió. La qualitat assistencial no apareix per casualitat; és el resultat d’un procés formatiu extraordinàriament exigent.

Per això preocupa qualsevol reforma que pugui debilitar aquest model. Formar un especialista no consisteix només a cobrir places o reduir terminis. Consisteix a garantir que, quan un metge exerceixi de manera autònoma, estigui plenament preparat per assumir una de les responsabilitats més grans que existeixen: la salut de les persones.

Si volem continuar disposant d’una medicina d’excel·lència, també hem de cuidar els qui formen. Cal reconèixer la tasca dels tutors, dotar adequadament les unitats docents i preservar un sistema MIR que ha demostrat durant dècades la seva capacitat per formar alguns dels millors especialistes del nostre entorn.

Quan donem la benvinguda als nous residents no només celebrem l’inici d’una etapa professional. Celebrem que el coneixement continua passant d’una generació de metges a la següent. Perquè la confiança que dipositem en un metge quan més el necessitem no comença el dia que aquest obté el seu títol universitari. Comença molts anys després, gràcies a un model de formació que ha entès que, en medicina, la qualitat també s’ha de formar.