La medicina també ha de saber deixar de fer

Cada vegada que parlem de transformar el sistema sanitari acabem parlant del mateix: necessitem més professionals, més quiròfans, més tecnologia i més recursos. Probablement és cert. Però hi ha una pregunta molt més incòmoda que ens fem poques vegades: de tot el que ja fem, qué és el que aporta realment valor al pacient?

Aquests dies s’han tornat a posar sobre la taula estudis que qüestionen l’eficàcia d’algunes intervencions quirúrgiques habituals com l’artroscopia de genoll. Quan s’han comparat amb una cirurgia simulada, les diferències en els resultats han estat sorprenentment petites.

La conclusió fàcil seria afirmar que aquestes operacions no serveixen o que tot és un efecte placebo. Seria una simplificació. La conclusió interessant és una altra: la medicina necessita revisar permanentment no només allò que incorpora, sinó també allò que manté.

Estem molt acostumats a innovar afegint. Nous fàrmacs, noves tècniques, noves proves, nous dispositius. Cada incorporació genera expectatives i sovint també més activitat. Però ens costa molt més retirar una pràctica quan l’evidència demostra que aporta poc valor.

Això té un nom: desinversió sanitària. I no significa retallar. Significa deixar de destinar recursos a pràctiques de poc valor per poder-los dedicar allà on realment milloren la salut dels pacients. Quan una llista d’espera creix, la resposta acostuma a ser intentar operar més. Més hores de quiròfan, més activitat extraordinària, més recursos. Potser abans hauríem de fer-nos una altra pregunta: estem operant tot allò que cal operar i només allò que cal operar?

I no parlo només de cirurgia. També hauríem de revisar procediments intervencionistes, proves diagnòstiques, tractaments farmacològics, controls o visites successives. Cap especialitat hauria de quedar al marge d’aquesta revisió. Es lliberarien quiròfans, proves,  consultes o professionals per estar disponibles per a un altre pacient que potser sí que els necessita.

Per fer aquest canvi caldrà alguna cosa més que protocols. Cal mesurar resultats, comparar-los, donar autonomia als professionals i permetre que siguin els equips clínics els que identifiquin què aporta valor i què podem deixar de fer. L’eficiència també és una forma de qualitat assistencial.

En medicina innovar no sempre significa començar a fer alguna cosa nova. De vegades, innovar és tenir el coratge de deixar de fer-la.