Galens
Webmail
Contacte
Àrea privada
• La professió ha d’assumir un lideratge en la comunicació pública a favor de la vacunació i exercir exemplaritat
• Cal l’accés universal a la vacuna i que els costos i interessos econòmics no augmentin més la bretxa entre ciutadans del món
• Seguirà sent imprescindible protegir-nos del contagi, i complir les quarantenes i aïllaments en el cas de caure malalts, o ser contacte estret d’un pacient
• Són necessaris canvis estructurals en el SNS per abordar futures crisis de Salut Pública
L’Organització Mèdica Col·legial (OMC) recolza el programa de vacunació COVID-19 de les autoritats sanitàries espanyoles, i apel·la a la responsabilitat i solidaritat dels ciutadans a participar activament per protegir-se i protegir els altres.
A través dels següents epígrafs la corporació mèdica llança un clar missatge de suport al programa de vacunació i participa de la necessària campanya d’informació a favor d’aquesta vacuna. Aquesta divulgació ha de ser liderada per la professió mèdica al costat d’altres professionals sanitaris, els quals després de la seva experiència en la lluita contra la COVID-19 són els primers col·lectius motivats per vacunar-se, reafirmant el seu ferm compromís en la lluita contra la pandèmia.
1- Cal vacunar-se. #HAYQUEVACUNARSE.
L’Organització Mèdica Col·legial d’Espanya (OMC) vol expressar de forma inequívoca el seu suport a les decisions de les autoritats sanitàries europees i espanyoles en relació amb la vacunació. Hem de reforçar la cohesió institucional per generar confiança i promoure la participació de la ciutadania. Cal vacunar-se.
Totes les evidències disponibles dels assaigs clínics amb les noves vacunes per SARS-COV-2 llancen resultats positius d’eficàcia i seguretat que estan portant progressivament a les agències reguladores a aprovar la seva utilització.
2- necessitat d’informació addicional no ha de dissuadir-nos de la vacunació.
La COVID-19 ha estat, i continua sent, una pandèmia d’efectes devastadors, tant per la seva pròpia morbimortalitat com per la sobrevinguda per la saturació dels serveis sanitaris, i pel bloqueig de l’activitat social i econòmica de les nacions. No hi ha referents similars en el passat recent; el món professional i científic ha respost al repte global amb una enorme inversió de talent i recursos, que ha permès construir en un temps curtíssim instruments i mitjans diagnòstics, de maneig i tractament clínic i, ara, de vacunació.
La descomunal dimensió del repte a què ens enfrontem obliga a buscar formes d’alleugerir i accelerar el pas del coneixement a l’acció. En l’àmbit de les vacunes s’ha d’extremar la seguretat i el control dels possibles efectes secundaris que puguin ocasionar-se en la seva aplicació a persones sanes. Els resultats dels assaigs clínics en curs no semblen mostrar problemes de seguretat; en tot cas, les agències reguladores faran el balanç final amb els resultats que reportin els laboratoris.
Hem de fer un dipòsit de confiança en les agències reguladores i en les autoritats sanitàries; una confiança no cega: cal exigir que la farmacovigilància postautorització es faci de forma solvent i sistemàtica (el Pla específic de vigilància de seguretat de les vacunes COVID-19 que figura a l’Estratègia espanyola), i que es recullin i analitzin de manera continuada les dades de Registre de vacunació, per fer un seguiment de l’efectivitat de el programa.
Insistim: el repte a què ens sotmet la COVID-19 obliga a respostes que no ens permeten utilitzar els mecanismes habituals de decisió. L’enorme dany sanitari, social i econòmic de la pandèmia, obliga a considerar la valuosa contribució que poden aportar les vacunes; sent altament versemblant que siguin efectives o molt efectives, i raonablement segures o molt segures, aquest balanç es decantaria clarament cap al consell de vacunació poblacional universal, combinat amb un seguiment d’efectivitat i seguretat durant i després de el programa de vacunació.
3- Les crítiques als costos i sistemes de contractació són legítimes, però no impugnen la necessitat actual de vacunar-se.
La COVID-19 arriba quan el sistema de generació i aplicació del coneixement està sotmès a crítiques que en bona mesura compartim des de la professió mèdica. Davant la situació de la pandèmia pel virus SARS-Cov-2 les agències d’avaluació de tecnologies i medicaments, els centres de recerca, la indústria farmacèutica i els serveis nacionals de salut han portat a terme un treball sense precedents i han demostrat la necessitat de treballar col·laborativament en la recerca de solucions globals.
El món industrial de fàrmacs i tecnologies s’ha globalitzat i s’ha seguit en una espiral de concentració i augment de beneficis econòmics exagerats, que exigeix respostes dels poders públics per a contrapesar la seva excessiva influència en els sistemes de fixació de preus que poden afectar l’objectiu comú de l’accés universal de tots a la vacunació.
Malgrat això, les crítiques a l’actual configuració d’aquest entorn, sent legítimes, no són específicament aplicables per desacreditar les vacunes per COVID-19; en tot cas, haurien de portar a modificacions estructurals en el futur. Modificacions que són necessàries per a les pandèmies com per a d’altres molts recursos diagnòstics i terapèutics en els quals les condicions de monopoli, i la interferència i influència estan fent pagar un preu excessiu a la societat, i estan dificultant o bloquejant la difusió d’innovacions efectives als pacients que podrien beneficiar-se.
4- No és necessària l’ “obligatorietat”; si una estratègia conjunta d’informació a la població liderada per la professió mèdica.
Hem de ser conscients de l’excepcionalitat de la situació. Les vacunes poden tenir problemes que no són detectats en els assajos clínics, però que es mostren quan s’apliquen a milions de persones.
En la situació actual, on els terminis s’han escurçat, les fases dels assajos s’han solapat, alguns grups etaris han estat infrarepresentats, i les agències reguladores han hagut d’actuar amb molta celeritat i pressió de l’entorn, convé actuar de forma proporcional: no obligar, sinó persuadir; i, a més, informar clarament a la població de les incerteses que acompanyen aquest programa de vacunació. És fonamental respectar el dret a prendre decisions ben informades per part de la ciutadania.
L’obligatorietat de vacunar, que alguns han esmentat, no és una opció oportuna. A Espanya les vacunes no són obligatòries, s’han assolit cobertures molt altes mitjançant la persuasió i el convenciment. Els principis d’ètica de salut pública aconsellen no fer servir mesures coercitives, quan hi ha altres possibilitats d’actuació.
En aquesta línia, poc caldria insistir als metges i altres professionals sanitaris perquè es vacunin; la seva dolorosa experiència en la lluita contra la COVID-19 farà sens dubte que siguin els primers col·lectius motivats per vacunar-se; no té sentit fer obligatòria aquesta mesura, que seria particularment intrusiva en un col·lectiu que té una clara consciència del seu compromís en la lluita contra la pandèmia. Però sí que s’hauria apel·lar al fet que els metges (i altres professionals sanitaris) assumissin un lideratge en la comunicació pública a favor de la vacunació, i exercissin amb la seva exemplaritat personal el missatge.
5- Perquè això no ens torni a passar, caldrà posar en marxa canvis estructurals.
Els incendis es prevenen a l’hivern; la societat espanyola, els seus responsables institucionals i els seus dirigents polítics, han de prendre nota i donar suport a una sèrie de canvis estructurals, com els suggerits en la Comissió per a la Reconstrucció Social i Econòmica de Congrés dels Diputats.
El sistema de recerca, desenvolupament i innovació és una peça clau dels canvis que poden fer més efectiva i sostenible la lluita sanitària contra les malalties prevalents i epidèmiques. En un Sistema Nacional de Salut potent i capitalitzat, és precondició perquè la salut pública, l’atenció primària, els serveis d’urgència i els hospitals, protegeixin de manera efectiva la salut de la població, i també el desenvolupament social i econòmic del nostre país.
6- Ja hi ha una vacuna efectiva disponible…
I no oblidem que una vacuna efectiva, segura i eficient ja està disponible: seguir els consells de Salut Pública per protegir-nos del contagi, i complir les quarantenes i aïllaments en el cas de caure malalts, o ser contacte estret d’un pacient.
I, a més, aquestes mesures de protecció i prevenció possiblement ens acompanyin força temps, ja que la possibilitat que eradiquem la SARS-COV-2 no sembla previsible en un futur pròxim.
En tot cas, la lluita contra la pandèmia també aconsella activar la dimensió internacional, perquè tothom pugui accedir a tractaments i vacunes, de manera que les amenaces globals a la salut es mitiguin i s’aproximi més ràpidament la situació de control de la malaltia.
Una amenaça col·lectiva requereix solidaritat i abordatge global. Des de l’OMC insistim en la importància de l’accés universal a la vacuna i que els costos i interessos econòmics no augmentin més la bretxa entre ciutadans del món. D’aquesta pandèmia sortim junts.