GLReceta

Arròs a la milanesa del molí més amunt

Posted on by Maria López

Amb aquesta recepta hi ha molt a discutir. A Milà, no és típic cap arròs.  A Catalunya, quan fem un arròs de misèria, amb verdures i sense tall, li diem arròs a la milanesa. Suposo que serà per dir-li d’alguna manera. Jo us proposo l’arròs a la milanesa del molí més amunt, la casa pairal de la meva mare, a La Riba. I que consti que no és per enyorança ni per fals sentit de la propietat intel·lectual. Us el recomano perquè és refotudament bo, us encantarà i el fareu vostre amb quatre dies.

A casa dels meus avis, havien de ser rics, o sí més no, d’aquella mena de gent que “gasten pasta.” Aquest plat només es feia el dia de Sant Esteve. No sé jo si era per recuperar menjar, o perquè la gent estava tipa del Nadal, o per la causa que fora…

INGREDIENTS (per a 6 persones)

  • Sis tasses d’arròs
  • Dotze tasses de brou (o d’aigua, però en aquest cas, li haureu d’afegir un parell de concentrats de carn de la marca Maggi®, o de què sigui)
  • Una ceba grossa ratllada
  • Retalls de pernil tallats ben petits. (No sigueu garrepes i poseu-hi una bona quantitat de pernil i que siguin retalls d’aquest andalús, castellà o extremeny que en diuen d’aglà. N’heu sentit a parlar?)
  • Oli d’oliva, sal
  • Una mica de mantega i de formatge ratllat (millor Parmigiano)
  • Mig litre de salsa beixamel ben espessa
  • Quelcom per decorar:
  • Gambetes saladetes petites
  • Sang de pollastre fregida tallada petiteta (On en venen?)
  • Fetge de pollastre fregit tallat petit
  • O quatre gambes de Tarragona i uns escamarlanets de Cambrils – si aneu “forts d’armilla” -…

PREPARACIÓ

Amb cassola de fang, hi poseu oli, i hi tireu la ceba ratllada i la deixeu roseta. El pernil, que prèviament haureu escaldat per entendrir-lo i dessalar-lo, l’afegiu. Hi poseu l’arròs i el sofregiu. Després el brou – o l’aigua amb el Maggi® – i feu les tres quartes parts de la cocció. L’arròs ha de ser dur, molt poc cuit.

Prepareu un motlle, i l’unteu amb mantega i formatge ratllat. hi poseu l’arròs quasi cuit i ho acabeu de coure al forn, uns 15 minuts.

Ho desemmotlleu i el poseu a una safata. Ho cobriu amb la beixamel, ho decoreu –si hi ha gent a casa, si no, no cal- i us ho “jaleu”.

Us prego que em truqueu i em digueu que us ha semblat. Us ben asseguro que té un sabor que ni us l’imagineu… Us recordareu d’aquest escrit si teniu la gosadia de fer aquest plat. Servi-ho calent. Amb un vi rosadet fred. I no patiu, cony. Hi cantaran els àngels i sortireu a muscles de la plaça de braus. Aquest plat us juro que és un deu. Deixeu-vos de manies. NO TE RES A VEURE AMB L’ARRÒS AMB LLET, que jo no puc veure ni en pintura.

Si penseu fer un segon plat, penseu en quelcom lleugeret: una truita d’albergínia o de carbassó amb enciam. A no ser que tingueu algun adolescent a casa, d’aquells que tenen el budell buit.

Variants ‘pijes‘:

  • Afegir-hi bolets (ceps o moixernons…) després del pernil.
  • La beixamel, la podeu canviar per una crema de formatge (Roquefort?) amb crema de llet.

Aquesta és una recepta del Doctor Pep Giné, col·legiat número 4300489