Calen canvis per a una millora en la salut

“Si volem una atenció millor en salut, hem de fer les coses d’una manera diferent”. Aquest va ser el comentari espontani d’una pacient de la meva consulta de l’Hospital. Com que em va fer pensar, compartiré a Galens amb tots vosaltres, companys i companyes, algunes reflexions sobre l’atenció sanitària a les persones en què estem compromesos.

Vivim un moment social que ofereix noves oportunitats per adequar barreres i facilitadors. És a dir, ajustar el sistema de salut a les necessitats tant dels pacients com dels professionals que hi treballem. El 2024, el Govern català ha creat el Comitè per l’Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS) amb la intenció d’innovar. Aquesta iniciativa detecta les deficiències del sistema, reconeix la necessitat de canvis i es proposa impulsar-los. Això confirma que els problemes que vivim dia a dia com a professionals no són només percepcions subjectives: CAIROS identifica les dificultats i planteja solucions.

La reforma del sistema de salut passa per reconèixer el treball dels professionals i millorar la coordinació entre nivells assistencials

En qualsevol cas, les persones involucrades professionalment en el sistema –com vosaltres, companys i companyes, i com jo mateixa– tenim molt a dir per aconseguir uns serveis sanitaris de qualitat per a tota la ciutadania.

La meva opinió -que sé que comparteixo amb molts de vosaltres- és que cal que el sistema reconegui la feina ben feta dels professionals. La dedicació i l’energia que apliquem a vetllar per la salut va molt més enllà d’allò que ens seria exigible en un el context de les obligacions laborals bàsiques. Els metges i les metgesses necessitem que aquest compromís amb els pacients i amb les institucions –un compromís que és professional, però també personal– ha de tenir el suport de la societat i el reconeixement explícit dels governants. En aquest reconeixement, és clau tenir present que el sector mèdic incorpora molt talent femení. Avui dia, la consolidació de les dones en tasques de prevenció i cura –amb el suport i la corresponsabilitat de molts companys homes– impregna els serveis de salut d’un biaix femení que els apropa especialment als usuaris. L’assoliment d’aquesta fita no només afavoreix la integració laboral de les dones, sinó que també millora la qualitat dels serveis i augmenta la satisfacció dels pacients.

Una altra de les claus és garantir una coordinació efectiva entre els diferents nivells assistencials: atenció primària, hospitalària i serveis sociosanitaris. Massa sovint, els pacients es troben amb duplicitats de proves, demores innecessàries o una manca de comunicació fluida entre professionals. Aquesta situació genera frustració entre els usuaris i suposa un malbaratament de recursos que el sistema no es pot permetre. Per solucionar-ho, cal desenvolupar mecanismes estructurats que promoguin la col·laboració entre nivells assistencials. Aquesta millora no només optimitzarà els recursos, sinó que també farà el sistema més eficient i sostenible, a més de millorar l’experiència dels pacients. Caldria introduir –com ara l’ús de la intel·ligència artificial–. En qualsevol cas, el sistema hauria d’esforçar-se per escoltar l’usuari i detectar quines són les seves necessitats reals en matèria de salut. És fonamental posar una atenció especial als més grans, que avui dia són els principals usuaris del sistema sanitari. Identificar les seves necessitats, adequar els serveis i aplicar solucions efectives contribuirà a una societat més sana i un sistema més eficaç. La recerca participativa pot ser una eina clau per aconseguir-ho.

La Generalitat haurà d’afrontar la millor manera d’integrar en el sistema de salut els professionals que s’han format en els centres docents de Catalunya. Si el curs 2023-2024 compta amb 9.000 nous estudiants de medicina -6.945 en universitats públiques i 2.118 en privades- i actualment el nombre total d’estudiants de medicina és de 44.666, és difícil d’entendre que als nostres hospitals i centres de salut continuïn faltant metges i metgesses.

Sigui com sigui, no només necessitem més recursos humans i econòmics –que els necessitem, sens dubte!– sinó que, per obtenir uns resultats diferents que siguin més adients a les necessitats actuals de les persones, cal tenir en compte l’opinió de tots els implicats: usuaris i professionals. Si escoltem aquests punts de vista, potser trobarem noves maneres d’afrontar els problemes de sempre amb eines i enfocaments diferents. Així, el consell de la meva pacient –tan lúcida!– no caurà en un sac foradat.