En aquesta edició, s’han rebut fins a 16 candidatures. Des de l’organització, s’ha decidit crear un nou guardó dedicat a la millor tesi doctoral.
Els premis Battestini són la millor radiografia del món de la investigació i la recerca a la província de Tarragona. Un any més, aquests premis tenen com a objectiu donar suport i reconèixer la recerca científica en l’àmbit de la medicina i, enguany, s’han incrementat considerablement el nombre de candidatures rebudes arribant als 16 projectes presentats; 7 en l’àrea d’Atenció Hospitalària, 5 en l’Atenció Primària i 4 tesis doctorals.
Per a la Dra. Gemma Flores, presidenta del jurat dels premis Battestini, “la investigació ens proporciona les dades i l’evidència necessàries per seleccionar els tractaments més adequats, identificar les millors estratègies diagnòstiques i garantir que la nostra tasca estigui guiada pels principis de l’excel·lència”. És per aquest motiu que actes com aquest “són fonamentals per a promoure la recerca entre el col·lectiu sanitari”.
Projecte de recerca en l’àmbit de l’Atenció Hospitalària o sociosanitària
Pel que fa al premi al millor Projecte de recerca en l’àmbit de l’Atenció Hospitalària o sociosanitària, el jurat ha premiat l’estudi Validació d’una eina per al cribratge de COVID-19 basada en intel·ligència artificial en residències de gent gran. Un treball realitzat a Reus que ha desenvolupat una eina innovadora per al cribratge massiu de la COVID-19, utilitzant un model d’aprenentatge automàtic que combina símptomes i una prova olfactiva senzilla basada en l’olor d’un gel hidroalcohòlic aromatitzat.
Aquest estudi posa de manifest importància de noves estratègies per a la detecció primerenca en poblacions vulnerables, ajudant a controlar la transmissió del virus i reduir la pressió sobre els sistemes sanitaris.
Els professionals que han liderat aquest projecte són Youcef Azeli Jarosch, Domingo Latzer Zurano, Gabriel de Febrer Martínez, Montse Duran Taberna, Eduard Llobet Valero i Alberto Fernandez Sabater. De l’institut català de la salut, de l’Hospital Sant Joan de Reus, de la Univeristat Rovira i Virgili i de l?Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili.
Projecte de recerca realitzat en l’Atenció Primària i comunitària
El premi al millor Projecte de recerca realitzat en l’Atenció Primària i comunitària ha estat pel treball Efecte indirecte de la introducció de la vacuna antipneumocòccica Pn13 en el calendari vacunal infantil, sobre la incidència de pneumònia per qualsevol causa en adults ≥50 anys a Catalunya.
Aquest estudi multicèntric, realitzat a Catalunya, ha investigat l’impacte de la vacunació infantil amb Pn13 sobre la incidència de pneumònia per qualsevol causa en adults. Els resultats d’aquesta investigació mostren que en el grup d’edat de 65-79 anys, on es recomana la vacuna Pn23, i en persones immunocompetents amb factors de risc, s’ha detectat una reducció significativa de la pneumònia.
Els guardonats són Verònica Torras Vives, Eva Satue Gràcia, Cinta De Diego Cabanes, Ángel Vila Corcoles y Olga Ochoa Gondar. Del grup EPIVAC. De l’Institut Català de la Salut.
Premi a la millor tesi doctoral
Com a novetat, enguany, s’ha creat el Premi a la millor tesi doctoral. En aquest cas al treball Efectivitat del consell breu contra el tabaquisme combinat amb informació espiromètrica en fumadors d’entre 35-70 anys sense patologia respiratòria coneguda, del doctor Antoni Santigosa.
La tesi premiada analitza una estratègia d’intervenció basada en la combinació del consell sanitari breu amb la informació detallada sobre els resultats d’una espirometria. D’aquesta forma, s’aconsegueix millorar les taxes d’abstinència en fumadors.
Premis Battestini honorífics
El jurat d’aquesta edició ha decidit premiar els Dr. Jaume Benaiges i el Dr. Pere Mestres per la seva dilatada trajectòria professional.
Jaume Benaiges
Neix l’any 1966 a Tarragona. Cursà el Batxillerat en el Seminari menor de Tarragona i els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona (Facultat de medicina de Reus) on obtingué la llicenciatura l’any 1989.
L’etapa formativa d’especialització en urologia la realitzà a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona (1991-1995), sota la direcció del Dr. Josep Maria Saladié i Roig. En els darrers anys de residència participà en la creació de la unitat multidisciplinària de disfuncions neuromusculars genitourinàries del seu centre i aprofundí en els estudis d’urodinàmica a l’hospital Sant Joan de Déu i Vall d’Hebron de Barcelona sota la supervisió del Dr. Joan Conejero Sugrañes.
L’any 1996 es trasllada a Tarragona on posa en marxa la primera unitat d’urodinàmica de la demarcació, inicialment en un centre privat i al cap d’uns anys a l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla. El mateix any inicia la seva etapa professional com a uròleg a l’hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona. L’any 2010 és nomenat responsable del servei d’Urologia d’aquest hospital i també de l’Hospital comarcal del Vendrell.
Com a uròleg va ser distingit l’any 2007 amb el “Beniqué d’Argent” de la Societat Catalana d’Urologia; aquest mateix any presidí el comitè organitzador del Simpòsium Institucional anual d’aquesta societat. Ha estat membre de la junta directiva de l’Associació catalana d’uròlegs de comarques (2015-2022), de la Societat catalana d’urologia (2004-2008) i fou fundador de la web divulgativa “Urologia .cat”.
L’any 2017 és nomenat president de la filial de Tarragona de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Tarragona. Dins d’aquesta institució participà activament en les tasques formatives especialment les dirigides a l’atenció primària i fou el responsable, conjuntament amb el Dr. Antoni LLueca la primera escola de cirurgia de la ACMT (novembre2010/maig 2019).
Fou l’impulsor dels premis “Dr. Rafael Battestini” per a unitats assistencials d’excel·lència i destinats a donar reconeixement als projectes sobre millora dels serveis sanitaris.
A banda de la urologia, s’interessà activament per la història de la medicina i la història del seu país. En aquest sentit, a més de publicacions de nombrosos articles en revistes especialitzades, cal destacar el treball Salus in numis romanorum, amb el que assolí el Doctorat (Cum Laude) per la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1997 i els llibres Que no t’expliquin històries (Ed. Arola 2016), Cathalània (Ed. Arola 2020) i Cathalània 2 edició (Ed. Arola 2022).
Pere Mestres
El Dr. Pere Mestres Ventura va néixer l’any 1942 a l’Hospitalet de l’Infant, fill del metge del barri marítim de Cambrils. Al cap de poques setmanes de vida, es va traslladar amb la seva família a Cambrils, on va passar la seva infantesa. Des de ben jove, durant el batxillerat, va mostrar una gran afició per l’anatomia, el cos humà i la microscòpia, i sovint observava preparacions histològiques del seu pare amb el microscopi del Sr. Martí, el farmacèutic del poble. Va estudiar a la Facultat de Medicina de Saragossa, on, sota la tutela del seu professor d’anatomia, el Dr. Escolar García, va tenir accés a un dels laboratoris d’investigació més avançats de l’època. L’any 1965, va guanyar el Premi Santiago Ramón y Cajal per la seva dissecció del sistema nerviós abdominal en un fetus humà.
Després de finalitzar la carrera, el Dr. Mestres va començar a desenvolupar idees pròpies en el camp de la recerca científica. La seva fascinació per la microscòpia electrònica el va portar a traslladar-se a Sevilla, on va treballar amb el Dr. Ribas i Mujal catedràtic de la facultat de medicina i eminent histo-patòleg.
El Dr. Mestres va ser el primer doctorat de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, on va començar a exercir com a professor d’Histologia i Citologia. No obstant això, el seu afany de coneixement el va portar a marxar a Alemanya, on es va especialitzar en microscòpia electrònica. L’any 1981, va ser nomenat catedràtic d’Anatomia a la Universitat de Saarland, i l’any 1984, va ser elegit director de l’Institut d’Investigació. A finals de la dècada dels 1990, la Societat Alemanya de Microscòpia Electrònica el va elegir com a president, i l’any 2022 va ser nomenat president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Tarragona.
Al llarg de la seva carrera, el Dr. Mestres ha estat professor en diverses universitats, contribuint a la formació de generacions de professionals de la salut. En les seves classes, subratlla la importància de la recerca i la innovació com a motors del progrés científic. És un ferm defensor de la necessitat de formar professionals capaços d’adaptar-se a les demandes canviants del sector sanitari i de la societat.
Ha publicat nombrosos articles en revistes científiques nacionals i internacionals, i ha estat ponent en diverses conferències internacionals. A més, ha exercit com a mentor per a joves investigadors, fomentant un entorn d’aprenentatge i col·laboració. La seva passió per la ciència i la seva dedicació a l’educació han deixat una empremta duradora en els seus alumnes i en la comunitat científica.