Les baixes laborals: el debat que estem plantejant malament

Dr. Sergi Boada, president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona. Article d’opinió publicat al Diari de Tarragona el 17 de juliol de 2026.

Cada vegada que es parla de baixes laborals, el debat gira entorn de dues idees: uns afirmen que se’n concedeixen massa, d’altres recorden que els metges només apliquem criteris clínics. Totes dues contenen part de veritat, però cap no respon a la pregunta important.

Quan una societat passa de gestionar poc més de tres milions de processos d’incapacitat temporal a superar els vuit milions anuals en una dècada, el problema probablement no és a les consultes mèdiques, sinó en el que passa a la societat.

L’envelliment de la població activa, els problemes de salut mental, el dolor crònic, el burnout, les dificultats de conciliació o la manca d’adaptació de molts llocs de treball conflueixen avui en un mateix lloc: la consulta del metge de família. La baixa s’ha convertit en la resposta del sistema a situacions que també són socials, laborals o organitzatives. Avui el metge d’Atenció Primària actua, indirectament, com a garant d’una prestació econòmica. Hem acabat demanant al mateix professional que sigui metge, administrador, perit i controlador. Els metges hem de continuar fent allò per a què hem estat formats: diagnosticar, tractar, acompanyar i decidir, amb plena independència clínica, quan una incapacitat temporal està mèdicament justificada.

El sistema no pot continuar convertint la consulta mèdica en el centre de problemes la solució dels quals correspon també a empreses, administracions, mútues i Seguretat Social. Les empreses han d’avançar cap a entorns laborals més saludables. Les administracions han de reduir la burocràcia i facilitar la reincorporació progressiva. I la societat ha d’entendre que la incapacitat temporal és un dret, però també una responsabilitat compartida.

Necessitem un debat serè, lluny de qui culpabilitza els treballadors i de qui responsabilitza només els metges. L’absentisme laboral no és una malaltia del sistema sanitari. És el símptoma d’una societat que està canviant. I pretendre resoldre’l únicament des de la consulta del metge de família és condemnar el sistema al fracàs.