Mentre el sector de les assegurances de salut creix, dos de cada tres metges no se senten ben tractats per les companyies

• Els professionals continuen sent la baula feble d’un sector cada cop més concentrat en què els honoraris, amb algunes excepcions, fa anys que no s’actualitzen

• Les principals crítiques cap a les companyies són: poc interès per la innovació tecnològica, priorització del rendiment econòmic per sobre de la qualitat assistencial, retribucions baixes i obsoletes i manca de comunicació

• Els col·legis de metges catalans recorden que el pacient ha de ser sempre el centre de l’assistència, sigui pública o privada, i que l’administració és responsable de vetllar per garantir aquest principi

Els metges continuen sent la baula més feble de l’assistència sanitària privada que es presta a través d’assegurances de salut. Mentre el sector viu una època de creixement pel que fa a la contractació de pòlisses i volum de negoci (una tercera part de la població catalana té contractada una pòlissa), fins al 66% dels metges que hi treballen, és a dir, dos de cada tres, consideren que no estan rebent un tracte ni una valoració adequats per part de les companyies. A banda de les baixes retribucions (moltes companyies fa anys que no actualitzen els honoraris que paguen als metges per consulta o per acte mèdic), els professionals consideren que hi ha poc interès per la innovació i que sovint les companyies prioritzen el rendiment econòmic i no presten prou atenció a la qualitat assistencial.

Aquestes són algunes de les conclusions més rellevants que revela l’Estudi dels professionals de la medicina privada, elaborat a partir d’una enquesta impulsada pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) que van respondre, entre novembre i desembre de 2021, més de 900 metges de les quatre corporacions provincials que treballen al sector privat de manera exclusiva o compaginant-ho amb l’activitat al sector públic.

L’enquesta també mostra que no totes les companyies són valorades de la mateixa manera per part dels professionals. De fet, la satisfacció global dels metges davant la relació que mantenen amb les entitats d’assegurança lliure oscil·la entre la puntuació màxima de 7/10, que rep una companyia, a la mínima de 2,6/10. En un rànquing en què s’hi han inclòs disset entitats (les que han rebut més valoracions), només nou superen l’aprovat i reben puntuacions de 5/10 o superiors. D’aquestes, la majoria se situen en un aprovat més aviat just (podeu consultar el rànquing a l’Annex).

En general, les variables que els professionals valoren pitjor de la seva relació amb les entitats d’assegurança lliure i els aspectes en els quals hi troben més mancances o problemes són:

• Els honoraris i la seva actualització.
• L’acceptació de noves proves diagnòstiques i nous tractaments per part de les entitats (manca d’interès per la innovació).
• Els canals per contactar amb responsables de les entitats i la diligència a l’hora de rebre respostes.
• La claredat de les pòlisses perquè clients i metges coneguin les prestacions que estan cobertes i les que no.
• El termini de pagament als professionals i l’agilitat en el sistema de facturació.

Les raons més importants per les quals els professionals del sector privat segueixen treballant per a les entitats d’assegurança lliure són els ingressos econòmics (36%), la fidelitat amb els pacients (32%) i la llibertat que tenen per organitzar la pròpia agenda (28%).

Concentració del sector

Els metges que exerceixen al sector de la medicina privada van treballar per a una mitjana de 9,8 entitats d’assegurança lliure durant el darrer any. Cal aclarir que dins del sector operen entitats de dimensions i volum de negoci molt diversos i n’hi ha que només tenen implantació en territoris limitats.

Segons dades d’UNESPA de 2020, el sector va facturar 2.000 milions d’euros a Catalunya. El 30% d’aquesta facturació correspon a una única companyia (el 70% correspon a tan sols cinc companyies). La concentració que en els darrers anys s’està produint al sector també es fa evident quan es mira des de l’altra banda, ja que el 58,4% dels metges coincideixen a assenyalar aquesta mateixa entitat com la companyia per a la qual treballen més (l’any 2018 n’era la principal per al 43,4% dels professionals) i el 50,3% afirmen que és la companyia per a la qual facturen més.

Retribucions obsoletes

El nivell d’honoraris i la manca d’actualització de preus són les variables pitjor valorades pels metges en relació a la valoració general que fan de les entitats d’assegurança lliure. Amb tot, una companyia (amb implantació exclusiva a la demarcació de Barcelona) destaca pel fet de ser la que més metges (44,3%) assenyalen com l’entitat que millor retribueix per acte mèdic.

Algunes dades de què disposa el CCMC mostren la variabilitat de tarifes que hi ha al sector i la manca d’actualització. Alguns exemples pel que fa a retribucions brutes són:

• Per una visita de medicina familiar i comunitària, actualment trobem quantitats que oscil·len, en funció de la companyia, entre els 14 i els 18 euros bruts, quan fa deu anys la forquilla era de 13 a 17 euros bruts.
• Per una visita d’especialitat medicoquirúrgica, les quantitats actuals oscil·len entre els 19,5 i els 27 euros bruts, no gaire per sobre de les tarifes de fa deu anys, que es trobaven entre els 18 i els 26 euros bruts.
• Per una intervenció quirúrgica amb laparoscòpia, la retribució actual oscil·la entre els 217 i els 570 euros bruts, mentre que fa deu anys se situava entre els 225 i els 470 euros bruts.

Reptes del sector

Des del CCMC fa anys que es reclama un marc regulador per al sector de la medicina privada, l’existència del qual hauria d’evitar situacions com la guerra de preus que ja fa anys que lliuren algunes companyies asseguradores i que amenaça la qualitat assistencial. Els col·legis de metges catalans recorden que el pacient sempre ha de ser el centre de l’activitat assistencial, sigui pública o privada, i que l’administració té la responsabilitat de vetllar per aquest principi.

L’oferta de pòlisses de salut amb preus a la baixa no tan sols es tradueix en precarietat i baixes retribucions per als professionals, sinó que banalitza l’acte mèdic i posa en risc dos dels principals valors afegits que tradicionalment han caracteritzat la medicina privada: la lliure elecció i la continuïtat assistencial.

Des del CCMC s’ha denunciat repetidament la manca de claredat de moltes pòlisses low cost que es troben al mercat a l’hora d’informar els ciutadans sobre aspectes com ara cobertura de serveis, increments de primes, elecció de quadre mèdic, copagaments, carències, etc.

Perfil dels metges que treballen a la medicina privada, segons l’enquesta

• Un total de 9.959 metges treballen al sector de la medicina privada a Catalunya (8.064 a la demarcació de Barcelona).
• El 71% són homes i el 29%, dones.
• El 78% tenen més de 50 anys.
• El 59% fan activitat exclusivament privada i el 41% combinen pública i privada.
• Dediquen 23,7 hores setmanals de mitjana a la medicina privada.
• El 29% treballen a consultori propi, el 46% a consultori de clínica/policlínica i el 7% a consultori d’una entitat asseguradora.
• El 83% treballen per compte propi, l’11% són assalariats i el 6% combinen les dues opcions.

Annex

Rànquing d’entitats d’assegurança lliure segons satisfacció global dels metges.