Investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV), conjuntament amb investigadors de la Universitat de Toronto, acaben de publicar les evidències científiques més recents sobre el possible paper que juguen la fruits secs en la prevenció de la diabetis apuntant que no es pot demostrar una relació a aquesta associació.

Els fruits secs són considerats aliments d’alt contingut calòric i que contenen una quantitat considerable d’àcids grassos insaturats, fibra, magnesi, proteïnes vegetals i polifenols que actuen de forma sinèrgica produint efectes beneficiosos sobre la salut. Múltiples estudis d’intervenció han demostrat que el consum de fruita seca millora marcadors de el metabolisme de la glucosa (principal sucre que trobem a la sang). Aquestes troballes suggereixen que podrien protegir també de el risc de desenvolupar diabetis.

No obstant això, fins al moment no hi ha cap assaig clínic que hagi avaluat de forma específica l’efecte d’una intervenció amb fruits secs sobre el risc de desenvolupar diabetis al llarg de el temps. Això és degut, principalment, al cost tant econòmic com temporal que implica dur a terme aquest tipus d’estudis.

L’evidència que té fins al moment sobre el possible paper que juguen els fruits secs en la prevenció de la diabetis, prové del que s’anomenen estudis epidemiològics observacionals (els investigadors no fan cap intervenció, simplement observen els hàbits dels participants). Els resultats derivats d’aquests estudis són contradictoris i no permeten aclarir si de veritat hi ha una associació entre el consum d’aquest tipus d’aliment i el risc de patir diabetis. Per tant, amb l’objectiu de sintetitzar l’evidència científica que existeix fins al moment, la Unitat de Nutrició de la URV-IISPV ha realitzat una revisió sistemàtica i metaanàlisi (estudi que aporta el màxim nivell d’evidència científica ja que sintetitza tots els resultats publicats fins al moment sobre un tema concret) sobre la relació entre el consum de fruits secs i el risc de patir diabetis.

Després de realitzar una recerca exhaustiva per identificar tots els articles publicats en aquest àmbit, es van seleccionar vuit estudis internacionals. Els resultats principals van mostrar que no hi ha associació entre el consum de fruits secs totals, els seus diferents subtipus (nous, ametlles, avellanes, cacauets) i la diabetis. No obstant això, sembla ser que els individus que consumeixen major quantitat de crema de cacauet presenten un menor risc de patir aquesta malaltia, en comparació amb aquells que consumeixen menys. Pel que fa al consum de nous, els resultats també van en aquesta línia, tot i que només es va identificar un estudi longitudinal i per tant no es va poder realitzar cap meta-anàlisi al respecte.

Els investigadors ressalten el fet que els resultats obtinguts per a la crema de cacauet provenen únicament de dos estudis duts a terme en dones americanes, on el consum d’aquest tipus de fruit sec és molt més gran a la resta. Aquest menor consum, pot fer més difícil observar una associació amb la diabetis per als altres tipus de fruits secs.

També és important destacar que la manca d’associació entre el consum de fruita seca i la diabetis pot ser degut a limitacions a nivell estadístic dels estudis inclosos en la present revisió sistemàtica i meta-anàlisi. S’ha demostrat que els fruits secs, malgrat el seu alt contingut calòric, no incrementen el pes corporal i fins i tot generen més sacietat. Els investigadors de la Unitat de Nutrició van observar que quan els resultats dels estudis incorporats en el meta-anàlisi provenien dels models estadístics que no tenien en compte l’índex de massa corporal en els paràmetres, la fruita seca (nous, ametlles, avellanes, pistatxos) s’associaven a un menor risc de desenvolupar diabetis.

Assaigs clínics han demostrat, però, que la fruita seca milloren marcadors del metabolisme de la glucosa, i milloren el control de la diabetis en aquells que la pateixen, per tant, es necessiten estudis d’intervenció a llarga escala i durant un temps de seguiment llarg per poder determinar si la fruita seca juguen algun paper en la prevenció d’aquesta malaltia.

L’estudi, publicat a la revista American Journal of Clinical Nutrition ha estat liderat per Nerea Becerra-Tomás, investigadora post-doctoral de la Universitat de València i col·laboradora de la URV; Indira Pau-Graniel investigadora predoctoral de la URV; Pablo Hernández-Alonso, investigador postdoctoral del Grup d’Endocrinologia Cel·lular i Molecular de l’Institut de Recerca Biomèdica de Màlaga (IBIMA-FIMABIS) i col·laborador de la URV; i el catedràtic Jordi Sales-Salvadó, director de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili, director Clínic de Nutrició en el Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari de Sant Joan a Reus i investigador principal del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn). Tots membres de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i de l’CIBERobn.

Referència: Becerra-Tomàs N, Pau-Graniel I, Hernández-Alonso P, Jenkins Sr. JA, Kendall CWC, Sievenpiper JL, Sales-Salvadó J. Nut consumption and type 2 diabetes risk: a systematic review and meta-analysis of Observational studies. Am J Clin Nutr. 2021 Jan 20:nqaa358. doi: 10.1093/ajcn/nqaa358

 

Font: Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV)