Quin és el futur de la medicina d’exercici lliure a Tarragona?

L’increment de la contractació d’assegurances privades és un fet constatat i a Catalunya, 1 de cada 3 ciutadans ja té doble cobertura sanitària. La ‘guerra’ de contractació de pòlisses de baix cost, en un sector basat en l’obtenció de rendiment econòmic, pot arribar a desvirtuar l’acte mèdic que es regeix per criteris econòmics. Des de la Secció de medicina d’exercici lliure del COMT, presidida pel doctor José Miguel Albarracín, alerten que aquesta situació  acaba perjudicant, per un costat, al ciutadà; que pateix una pèrdua de la qualitat assistencial, i per l’altra, els professionals; amb condicions laborals que disten de ser les idònies i amb retribucions molt per sota del que haurien de ser. En conseqüència, la Secció assegura que s’està assistint a una pèrdua de la medicina de qualitat basada en l’evidència, en l’optimització de l’acte mèdic i la seguretat clínica.

Si ens centrem en la província de Tarragona, l’any passat, més de 230.000 persones disposaven d’una assegurança privada. Davant d’aquesta xifra i la presència de dos actors predominants com són els dos grans grups hospitalaris que ‘aterren’ a la província i les companyies d’assegurança lliure, fan que el metge pugui acabar sent la baula feble. En aquest escenari, els professionals perceben dificultats per la interlocució en el moment de solucionar els problemes més recurrents com poden ser l’adequació dels honoraris en els actes mèdics, les exclusions dels quadres mèdics  o els problemes administratius. 

Tot plegat, i unit a la falta d’un marc normatiu i regulador, des de l’Administració tensen el sistema i posen sobre la taula situacions com la que es va viure a Sevilla, amb una vaga de metges del sector privat. Per poder conèixer i analitzar el futur de la medicina d’exercici lliure a la provínicia de Tarragona, des del COMT s’ha organitzat un focus group amb els principals actos del sector al territori basat en 5 grans eixos. 

Primer eix – Anàlisi de l’exercici Lliure a Tarragona

Des del COMT, la percepció és que no hi ha un clima hostil. Tal com indica el seu president, el Dr. Sergi Boada, el fet de no haver-hi, encara,  grans hospitals com en les grans ciutats, es respira un altre ambient. En la mateixa línia, el president de la secció Col·legial de medicina d’exercici Lliure, el doctor José Miguel Gómez, considera que sí es percep un cert malestar però no un clima d’hostilitat. Gómez posa l’èmfasi en el fet que no actualitzar barems o els problemes d’interlocució sí podrien acabar generant tensions.

Per a Rafael Giménez, director mèdic d’IMED Hospital de Valencia, creu que el mercat actualment està canviant; el pacient es fa més assegurances i això provoca que tingui més capacitat per a poder triar quin metge, quan i com es vol visitar. Conseqüència? Escassetat de professionals i això acaba repercutint també en els barems i les tarifes que posen als pacients. En aquest cas, des del centre mèdic Centre MQ Reus, la seva gerent, la doctora Gemma Espigares, destaca que és el mateix centre qui fa les interlocucions amb les companyies, alliberant de càrrega al metge.

Pel que fa a la companyia Asisa, el seu delegat a Tarragona, el Dr. Montolio assegura que no tenen problemes d’accés als metges. Al treballar Asisa com un model de cooperativa, són ells mateixos qui es gestionen barems, retribucions i, després, es passa a l’òrgan rector que pren la decisió final.  Per a Montolio, és clau saber quin serà el paper dels futurs hospitals a Tarragona.

Segon eix – Impacte demogràfic en l’exercici lliure

Per a Pedro Hermoso, director mèdic de DKV a Tarragona i Lleida tampoc percep l’amenaça a Tarragona, però posa sobre la taula la necessitat de diàleg constant i destaca que cal canviar el model del Professional – Centres – Companyies.

456 metges de la província de Tarragona es jubilaran en els propers 5 anys i, anualment, tan sols entren entre 80 i 90 metges a treballar. Les xifres són evidents: hi ha un problema de relleu generacional important, però com el podem canviar?

Des del COMT es llença una idea als presents; la vocació ja no és la mateixa que abans? Més enllà d’aquest fet, el dr Boada i el dr Gómez coincideixen amb el mateix; cal equiparar el sistema d’aquí amb els estàndards europeus. Per al delegat de DKV el factor cultural és clau, ara fan la feina i després no es plantegen treballar en el sector privat, cal convèncer que sí és possible i sí que és beneficiós.

Per al doctor Montolio, cal anar més enrere i cal entomar el repte d’aconseguir que la consulta privada sigui l’única dedicació i com aconseguir-ho? Amb una major retribució i amb formació/inquietud científica. Per al director mèdic de l’Hospital de València, també advoca per aquesta línia: a ells els interessa que un metge treballi en exclusiu i com obtenir-ho és gràcies a una retribució superior al que es paga en la pública, amb acords de docència  amb facultats o creant unitats d’investigació.

Per a Maribel Calderón, directora mèdica de Mapfre, és fonamental la retribució econòmica i la conciliació familiar, idea que Giménez també comparteix i afegeix considera que la conciliació sí és possible, la feina, però, és ‘nostra’ .

Pel director mèdic de DKV a Tarragona, hi ha un repte fonamental centrat a tractar els models relacional, contractual i emocional amb els metges. Com s’ha dit anteriorment, cal abordar altres dimensions a més de l’econòmica podría ser valorar incentius per qualitat, facilitats per obrir consultes o la gestió de les seves consultes. I si parlem de gestió, des del Centre MQ Reus llencen la idea d’equips professionals per especialitats, cosa que permetria poder treballar de forma conjunta com un equip assistencial.

Finalment, des de la Institució i a fi i efecte de mirar de trobar un equilibri entre la conciliació personal – laboral i la retribució econòmica,  es proposa crear focus group a estudiants que comptin amb la presència de les principals companyies del territori per a poder donar a conèixer millor i en major detall l’exercici de la medicina privada.

Tercer eix -Impacte dels nous hospitals a Tarragona

A Tarragona aterraran en els propers mesos 2 nous hospitals de gestió privada. Com afectaran el sector privat? Com es cobriran les places de professionals?

Per al director mèdic de l’Hospital de València, el futur és prou clar: succeirà el que el mercat determini. Ells, majoritàriament, han fet captació a la pública en altres centres, aquí succeeirà exactament igual. A més, d’altres metges que ja estan en privada i busquin una consolidació, IMED els podrà oferir això. Com a detall, a València, el 80% dels metges està contractat laboralment mentre que el 20% restant ho està amb un contracte mercantil.

En la mateixa línia, des de Viamed, la seva directora gerent, la doctora Cecília Gras, avança que ja tenen un pla per poder captar i fidelitzar metges a fi i efecte de poder mantenir una borsa de professionals. I qui també veu amb bons ulls l’arribada d’aquestes dues infraestructures hospitalàries és Maribel Calderón, directora mèdica de Mapfre. Ella considera que això potenciarà els professionals del territori i ajudarà a reduir costos.

En contraposició, Asisa i el Centre MQ Reus consideren que 4 proveïdors de salut al territori són excessius, cosa que podria suposar un problema pel que fa a la captació de professionals.

Finalment, el president de la secció de medicina lliure del COMT, el doctor Gómez, també llença al debat la idea d’aconseguir rebaixar la xifra del 55% de pacients que marxen a Barcelona per a intervencions. Gómez considera que oferir un tracte de confiança i proper amb el pacient podria ser la clau. Calderón posa de manifest el caràcter cultural del pacient que pensa que a Barcelona poden fer-ho ‘millor’ i això és complicat, però per a Rafael Giménez sí és possible poder revertir aquesta dinàmica.

Quart eix -Transformació tecnològica en la medicina privada

Un dels grans reptes a què s’enfronta el sector és el de la transformació digital, per tant, és necessari incorporar les noves tecnologies a la consulta mèdica. La telemedicina o l’accés telemàtic a històries clíniques compartides i les proves complementàries, les receptes electròniques o les noves formes per facilitar la facturació són elements fonamentals per a una adaptació tecnològica adequada.

És imprescindible establir criteris que facilitin poder compartir els estàndards de les tecnologies digitals que, com a mínim, siguin compatibles entre els sistemes informàtics de les entitats asseguradores, dels centres sanitaris i dels mateixos professionals.

Per aquest motiu, el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona disposa d’un conveni de col·laboració amb la plataforma REMPe pel qual, el col·legiat que ho desitgi, podrà emetre receptes electròniques privades. Aquesta plataforma de recepta electrònica ajuda a prescriure tractaments de forma segura, àgil i còmoda. El sistema permet al pacient portar la recepta en el seu dispositiu mòbil i que pugui ser dispensada des de qualsevol farmàcia. Alhora, el sistema permet que ningú en pugui fer un ús fraudulent de les receptes, ja que compleixen amb tota la legislació vigent.

La institució posa a disposició de totes les companyies aquest servei de forma totalment gratuïta.

Cinquè eix – Afectacions del nou marc jurídic laboral

La Comissió Europea adopta una sèrie de directrius sobre els convenis col·lectius dels treballadors per compte propi sense assalariats. Des del COMT es llença la pregunta de si, seria possible un escenari on metges d’una mateixa especialitat  s’associessin i negociessin amb companyies?

Asisa, al comptar amb un sistema de particular, model de cooperativa on el metge ja és part activa d’aquesta negociació, no emet cap posicionament mentre que el representant de DKV considera que pot ser positiu. En aquest sentit, en la pràctica diària ja es negocia i al final, és com negociar amb una societat professional.

Per a la doctora Gemma Espiargues, gerent del Centre MQ Reus aquesta afectació va més enllà del tema laboral, ja que també inclou aspectes de gestió. A més, posen de manifest la idea que es pugui generar un conveni col·lectiu que acabi perjudicant les empreses.