Jaume Ferran i Clúa, (Corbera d’Ebre 01-02-1851, Barcelona 22-11-1929) un investigador excepcional

Amb motiu de la creació de l’Anuari COMT 2021, l’encarregat de l’espai de Memòria històrica del COMT, el doctor Josep Giné, va preparar un extens article per a donar a conèixer i posar de manifest la figura d’aquest científic tan rellevant del nostre territori.

El Col·legi de Metges de Barcelona va nomenar l’any 2021 com ‘l’any Jaume Ferran i Clua’. Amb l’empenta de la directiva i la dinàmica especial d’en Miquel Bruguera, es van fer una sèrie d’actuacions en el camí de mostrar a la societat la figura d’aquest català universal que, en el seu moment, no va aconseguir arribar a l’ànima de la gent del nostre país.

El 16-10-2021 es va celebrar una jornada a Tortosa en memòria d’aquesta figura. El Col·legi de Tarragona, adherint-se a aquesta iniciativa per decisió del president, Sergi Boada i ratificada per Junta de Govern, va decidir atorgar-li la Creu dels Sants metges Cosme i Damià, la màxima distinció a títol pòstum, essent la primera vegada en la història d’aquesta entitat que es fa aquesta concessió.

Recull històric

El Dr. Ferran va néixer a Corbera d’Ebre, d’on el seu pare n’era el metge. De petit, va viure a Mòra d’Ebre i a Tortosa i va estudiar la llicenciatura de Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona, on es llicència el 1873. Va començar a exercir a Pla del Penedès durant uns mesos i el 1874 s’estableix com a metge titular i oftalmòleg a Tortosa fins al 1887. Abans, el 1880, ja va decidir dedicar-se a la bacteriologia.

Fou condeixeble amb el pintor Francesc Gimeno, el qual el retroba a Tortosa. Van fer amistat i feien sortides per pintar paisatges. Ferran ho va continuar fent tota la vida, per cert, amb molta traça.

Ferran va fer amistat amb l’enginyer químic Innocent Paulí i estudià fotografia amb ell i va aprendre fotomicrografia mèdica. Van publicar ambdós, el 1879, el llibre La instantaniedad en fotografia, en què descrivia un procediment basat en una emulsió de bromur de plata i gelatina, que anys després motivaria un sorollós plet entre les empreses Young i Kodak. De ment inquieta, corria el 1878, tan sols dos anys després de la primera comunicació de Graham Bell, quan Ferran va aconseguir, en col·laboració amb el seu amic Paulí, una comunicació telefònica entre Tortosa i Tarragona emprant aparells de construcció pròpia.

A 1880 coneix a Tortosa a l’enginyer i geòleg José Joaquin Landerer, el qual li regala un microscopi i l’estimula perquè es dediqui a la investigació. Des de la biblioteca d’aquest personatge, seguia puntualment els treballs de Louis Pasteur a París a través de les seves comunicacions amb l’Acadèmia de les Ciències de París (sèrie ‘comptes rendus’). Les seves investigacions continuen i comença investigant el tracoma. Paral·lelament, s’interessa pels estudis de Pasteur, a qui segueix amb la seva tècnica per preparar vacunes contra el mal roig del porc i el carboncle.

El 1884 esclata una epidèmia de còlera a les ciutats de Marsella i Toló i l’ajuntament de Barcelona hi envia a Ferran amb una comissió de metges. Allí, investiga l’embrió colèric i aconsegueix una vacuna eficaç amb els conills inoculats per via subcutània, amb vibrió colèric. Aquest mateix any – 1884 – presenta una memòria que titula Estudios sobre el cólera a l’Acadèmia de Ciències de Madrid a l’alcalde de Barcelona i a Robert Kock. Va tenir diversos contactes amb Kock i sobretot, amb Louis Pasteur, del que era un fervent i entusiasta defensor. Però, en ser aquest un personatge de prestigi mundial, va tenir un episodi curiós, vegeu:

El desembre de 1888, la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, adreçà un escrit a l’Acadèmia de Ciències de París, que deia el següent:

‘Sr. Presidente:

‘La Real Academia de Medicina y Cirugía de Barcelona, que desde 1885 siguió paso a paso, teórica y experimentalmente, todos los estudios y ensayos del Dr. Ferran acerca de la profilaxis del cólera morbo asiático, que prohijó las conclusiones de dichos estudios y aceptó los resultados de los experimentos, se ha enterado, a su debido tiempo, de la nota del Dr. Gamaleïa sobre el mismo asunto, presentado por el ilustre Mr. Pasteur a esa sabia Corporación en veinte del próximo pasado agosto, y no ha podido menos de admirarse de la importancia, de la novedad científica que se le ha querido dar a un trabajo cuyas conclusiones parecen en su casi totalidad calcadas a las del Dr. Ferran.

‘Permitidnos, Sr. Presidente presentar en concurso paralelo las mencionadas conclusiones, sacadas del texto de la nota del Dr. Gamaleïa y del resumen de las notas y publicaciones del Dr. Ferran.’

Signat, Dr. B. Robert, president, i el Dr. Suñé i Solist, secretari perpetu.

Revista La Medicina Contemporánea. (1887-1889).

Que cadascú tregui les seves conclusions.

Una altra epidèmia – a València – li permet assajar la vacuna contra el còlera en humans en ser cridat per Amali Gimeno, professor de la Facultat de Medicina de València. De més de 30.000 persones vacunades, n’emmalalteixen molt poques. L’èxit empolsega de gelosia a una part dels metges valencians, fet que va impedir que el govern autoritzés la continuïtat de la vacunació. 130.000 persones no vacunades, van morir.

Durant el 1892 duu a terme amb èxit una campanya de vacunació contra el mal roig del porc i, el 1899, estudia la possibilitat d’obtenir un vaccí contra la pesta bubònica. A més, escriu una ‘Memoria sobre el parasitismo bacteriano’, que rep el premi de 1894 de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Madrid, amb la seva defensa sobre la teoria de la contagiositat animal com a origen de les malalties infeccioses.

El 1907, l’Acadèmia de Ciències de París, reconeix Ferran amb el premi Bréant, per l’eficàcia de la vacuna, utilitzant per primera vegada immunització activa d’humans amb una vacuna bacteriana.

Reflexions

Ferran fou un metge científic d’altíssim nivell i un biòleg, bacteriòleg i investigador reconegut a tot el món. A més, fou polifacètic destacant com a pintor, fotògraf i dissenyador.

Cal que us digui que, en la meva ignorància, jo coneixia ben poc d’en Ferran a banda de ser el descobridor del vaccí del còlera. Ha estat aquesta iniciativa la que m’ha permès conèixer la magnitud del personatge i la importància dels seus estudis i descobertes que han tingut un ressò científic internacional.

Ferran, personatge controvertit, sagaç, atrevit, valent, intel·ligent i hàbil es va atrevir a fabricar vaccins a partir, moltes vegades, d’inocular-se personalment bacteris vius, i fer-ho també als seus fills, esposa i col·laboradors. Activista actiu dels seus projectes, va tenir detractors que van fer trontollar una trajectòria que no va abandonar.

L’enemistat que va tenir amb Santiago Ramón y Cajal i Ramón Turró, documentada en diversos medis, potser cal entendre-la amb interessos professionals en assolir la direcció del Laboratori Municipal barcelonès, fet que van aconseguir prendre-li.

Alguns dels vaccins en què va treballar Ferran i dels que va obtenir èxits majors o menors, van ser:

• El còlera
• El tracoma
• L’erisipela –mal roig- del porc
• La febre groga
• El carboncle
• La ràbia
• La pesta bubònica
• La febre tifoide
• La tuberculosi –alfa-
• La diftèria
• El sèrum antitetànic

Què ha succeït perquè en ser un personatge conegut i estimat arreu, s’hagi pràcticament oblidat el seu nom?

Tot i tenir una gran quantitat de carrers dedicats i monuments erigits a les ciutats i pobles de Catalunya i d’Espanya, ens manca un element sòlid de comunicació social perquè la societat valori la grandiositat del personatge. Fora important, potser, que donés nom a alguna mena d’institució sanitària. Ens hi posem?

Josep Giné i Gomà. 

Doctor en Medicina i Cirurgia

Traumatòleg

Col·legiat 489