El Dr. Manel González, escollit nou president de la Secció de Medicina de l’Esport del COMT

Potenciar la formació dels professionals sanitaris sobre la prescripció d’exercici físic amb objectius de salut, alhora que, practicar l’exercici físic en la prevenció i tractament de malalties són alguns dels objectius que s’ha fixat aquesta secció.

Quins són els principals objectius que s’ha marcat la secció de Medicina de l’esport?

• Fomentar la promoció de la salut mitjançant la pràctica de l’activitat física i de l’exercici físic.
• Potenciar els coneixements i la formació dels professionals sanitaris sobre la prescripció d’exercici física amb objectius de salut.
• Utilització de l’exercici físic en la prevenció i tractament de malalties, amb la seva incorporació a l’arsenal terapèutic a l’àmbit sanitari.
• Potenciar la utilització dels recursos científics, tècnics i terapèutiques MEFIDE, en col·laboració amb la resta d’especialitats mèdiques.
• Promoure la informació ciutadana sobre els recursos medicoesportius locals i sobre la seguretat medicolegal de la realització de reconeixements i certificats mèdics d’aptitud esportiva, a la provincia.
• Vetllar per la bona praxis, la dignitat, els drets i la millora de l’exercici professional de l’especialitat.
• Assessorar a la Junta de Govern del COMT sobre tots el temes en relació a la medicina de l’educació física i l’esport.

Quins beneficis pot obtenir un metge o metgessa que formi part de la secció Col·legial de Medicina de l’Esport?
Els beneficis que es poden obtenir per formar part de la secció Col·legial de Medicina de l’Esport, en primer lloc, és l’accés a l’àmpli catàleg de formació, ja sigui en prescripció de l’exercici en persones sanes i amb patologies, en fisiologia i fisiopatologia de l’activitat física, respecte a temes de suplementació dopatge, entre altres.

Entre aquests beneficis, també s’hi inclou l’accés a recursos medicoesportius.

En aquesta secció, la formació tindrà un paper important?
La formació sobre prescripció d’exercici en el tractament de patologies esdevindrà fonamental en el futur arsenal terapèutic, fins i tot en alguns casos comparable o per sobre d’altres tractament de tipus farmacològic.

A quines problemàtiques s’enfronten els especialistes de la medicina de l’esport?
La principal problemàtica a la qual ens enfrontem és la manca d’especialistes. Seguint normes europees, la formació d’especialistes MEFIDE està pendent d’adaptació a formació hospitalària (anteriorment era MIR via Escola Universitària), i actualment, per retards tècnics, polítics, pandèmies… es troba en fase d’adaptació normativa.  En el cas de que els nous residents s’incorporin a partir del proper 2024, això implica que no tindrem nous especialistes MEFIDE fins d’aquí cinc anys, 2028. Mentrestant, tenint en compte les edats i les possibles jubilacions, caldrà pensar en possibles solucions per poder formar i habilitar metges amb matèria d’exercici físic i esport, a partir d’altres especialitats.

Quin equip conforma la Secció? 

La resposta a la pregunta sembla evident, però, l’exercici físic és medicina?
Amb l’exercici físic millora la condició física i aquest és un dels principals predictors de salut, i de malaltia, per sobre de la majoria dels factors de risc. Des de fa uns anys, s’estan incrementant els estudis sobre l’alliberament de substàncies, citoquines, per part del múscul (mioquines) i d’altres teixits (neuroquines, hepatoquines, adipoquines,…) com a conseqüència de les seva estimulació mitjançant l’exercici físic, demostrant que el múscul es comporta com un veritable òrgan endocrí, estimulant altres òrgans i afavorint tot una sèries d’efectes terapèutics. Aconseguir una bona condició física general i potenciar determinades capacitats físiques, en persones i patologies concretes, ha de ser un dels principals objectius terapèutics de l’exercici físic. 
Al respecte d’aquest tema, la Generalitat de Catalunya ha publicat la Guia de prescripció d’exercici física per a la salut (Guia PEFS 2022), amb col·laboració entre els professionals sanitaris i els educadors físics i esportius, que pretén aportar els criteris i les eines per implantar la prescripció d’exercici físic amb objectius terapèutics.

Quan serà l’activitat física un fàrmac que pugui receptar el metge? 
Caldrà un procés similar al recorregut per la receptació de fàrmacs. Inicialment caldrà formar professionals en prescripció d’exercici als sanitaris i, paral·lela lament, en elaboració de programes d’exercici físic salut (PEFS).

I com funcionarà?
Tenint en compte la gran quantitat de recursos comunitari, amb certa infrautilització en hores baixes (ex. matins), caldrà desenvolupar i establir les anomenades Unitats Actives d’Exercici Físic (UAEF), equivalent de les farmàcies, on poder derivar els pacients per l’administració dels PEFS, equivalent als fàrmacs.
Finalment caldrà consensuar el model d’Informe de prescripció d’exercici (IMPE), equivalent a la recepta, amb les seves característiques tècniques i medicolegals, per fer possible la seva interconnexió i feedback.

Com lluitarà la secció per a posar en marxa això?
Inicialment, des de la Secció MEFIDE buscarà afavorir la formació PEFS amb col·laboració amb la resta de Col·legis implicats. 
A més, caldrà establir sinèrgies entre tots els actors implicats, tant en l’àmbit sanitari com l’esportiu, afavorint la utilització de la màxima quantitat de recursos, actius de salut, comunitaris.