Fins a 66 metges voluntaris s’han posat en contacte amb el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona per a fer front a la pandèmia de la COVID-19. 15 d’ells són jubilats

 

El juliol de 2018 el doctor Josep A. Bitria va ”penjar la bata” després d’anys d’exercici professional. Ara, amb 66 anys, és el primer metge jubilat de la província de Tarragona que ha tornat a treballar com a voluntari per lluitar contra la pandèmia de la COVID-19. Ho fa duent a terme tasques de seguiment i control de la infecció entre els professionals de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla.

– Què el va empènyer a fer-se voluntari?

Em vaig plantejar ser útil en els moments en que fos necessari durant la crisi del coronavirus. Aquest moment es va presentar quan vaig parlar-lo amb el director de Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla amb la necessitat de reforçar l’àrea de control de la infecció entre els professionals sanitaris.

– Fa poc més d’un any que es va jubilar. Ha estat complicat “incorporar-se” de nou a la vida laboral?

Tot i que estava ja gaudint del que representa està lliure de responsabilitats laborals, no m’ha sigut complicat “tornar”. La col·laboració i l’ajut de companys de sempre ho ha fet fàcil, això, i com no, posar al dia els coneixements sobre el coronavirus i els procediments metodològics.

– Quina sensació va tenir el primer dia que es va incorporar a fer feina?

El cert és que em va semblar que no havia transcorregut temps entre el darrer dia i aquesta incorporació.

– En quin centre està treballant i quines tasques assistencials està prestant?

Estic ubicat en el CAP Llevant. Allí desenvolupo tasques de seguiment i control de la infecció entre els professionals de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla en el servei de Salut Laboral.

– Quina és la imatge que s’està trobant aquests dies a la feina?

Coratge entre els professionals, ganes de treballar i també ansietat pels esdeveniments en certa manera incerts. Això sí, la prioritat absoluta és la lluita contra el coronavirus.

– Creu que estem fent bé les coses?

Molt difícil contestar aquesta pregunta per la complexitat que comporta una pandèmia d’aquest tipus.
Al seu efecte sobre la salut haurem d’afegir les conseqüències sobre l’economia que afectaran també a la salut. Crec que ara és prioritari la dotació de recursos per a la protecció dels professionals i el combat contra la malaltia.
Ara mateix s’està fent un esforç important a Tarragona per a fer front a un previsible pic de la infecció, com per exemple dotació de llits per UCI.

– La ciutadania i els professionals han reaccionat molt bé a la crida de voluntaris. Vostè n’és un d’ells, quina opinió li mereix?

Davant situacions d’aquest tipus, acostuma a donar-se el millor de cadascú. Això es nota en la col·laboració ciutadana amb les mesures de confinament i amb les seves expressions d’ànims i la voluntat de participació de professionals de tota mena, no tan sols de sanitaris.

– La figura del metge jubilat voluntari pot ajudar a alleugerar la situació de pressió dels hospitals i CAPs del territori?

L’afectació de la infecció entre els professionals sanitaris pot anar agreujant les plantilles dels centres i la seva mobilitat. En alguns d’aquests centres ja és així.
Evidentment, la participació dels voluntaris seria de gran ajuda tot i que s’hauria d’avaluar cas per cas i el lloc on se situa el professional tenint en compte que l’edat és un factor de risc.

– Si hagués de dir el millor i el pitjor d’aquesta situació que estem vivint, què seria?

El millor és la generositat i solidaritat de la gent. El ser, de sobte, conscients que vivim amb altres persones i que sense elles no existiríem.
El pitjor és el dolor i la mort.