El Consejo General de Médicos recorrerà la guia per a la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments subjectes a prescripció mèdica per part de les/els infermers/es: infecció de tracte urinari inferior no complicada en dones adultes.
Aquesta guia no respon a l’objectiu inicial del RD 954/2015 l’esperit del qual gira entorn de pactes interprofessionals, però mantenint les competències específiques de cada professió i vetllant abans de res per la seguretat del pacient i la qualitat del servei sanitari.
L’Asamblea General del Consejo General de Colegios Oficiales de Médicos (CGCOM) ha aprovat recórrer laGuía per a la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments subjectes a prescripció mèdica per part de les/els infermeres/us: infecció de tracte urinari inferior no complicada en dones adultes per entendre que aquesta nova guia no s’ajusta a l’objectiu del Reial decret 954/2015, de 23 d’octubre, vulnera el marc normatiu de la professió mèdica i els pactes interprofessionals acordats tant en la seva elaboració com en el tractament de la informació que posteriorment es difon. Així, hem de recordar a l’Administració i la societat en el seu conjunt que el diagnòstic i tractament són una competència exclusiva de la professió mèdica i que suposa una garantia per a la seguretat dels pacients i la qualitat assistencial.
El diagnòstic i tractament són competència exclusiva de la professió mèdica
La prescripció de medicaments és un acte mèdic per al qual es requereix la formació de sis anys en el Grau de Medicina i quatre o cinc anys especialització. En aquest sentit cal recordar que tant la legislació europea, com l’espanyola, reserven en exclusiva a metges, odontòlegs o podòlegs, en l’àmbit de les seves competències respectives, la facultat d’instaurar tractaments amb medicaments subjectes a prescripció mèdica i tot això sobre la base de protegir i garantir la qualitat assistencial i la seguretat dels pacients.
La prescripció de medicaments és el resultat final d’un procés que s’inicia amb l’anamnesi, exploració física i realització de proves clíniques, que es continuen amb un plantejament diagnòstic i finalment un pla terapèutic, entre el qual està l’elecció del medicament més adequat. Aquest procés s’ha de comprendre com un *continuum clínic-assistencial, on cada pas s’entén com a part integrant d’un tot i no poden ser separats els uns dels altres.
Per tant, aquest procés assistencial és responsabilitat exclusiva del metge, sent aquest, en el marc legal vigent, l’únic professional que posseeix les competències clíniques adequades per a realitzar aquesta funció amb qualitat i seguretat, esdevingudes de la seva formació universitària i de postgrau, com recull l’article 6 de la Llei 44/2003 d’Ordenació de les Professions Sanitàries.
Així mateix, insistim en la importància d’utilitzar de manera correcta i responsable la terminologia entorn de competències i funcions per a no confondre als pacients i la població en general. No és el mateix indicació que prescripció.
Aquest recurs se suma als interposats anteriorment per part del Consell General de Metges en relació amb les guies per a la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments subjectes a prescripció mèdica en hipertensió i diabetis per part d’infermeria.
Vetllar per la seguretat del pacient, un compromís i obligació indestructible del *CGCOM
La seguretat del pacient i la qualitat del servei sanitari han de ser la prioritat en qualsevol guia o protocol. La creació – que no “optimització”, com denominen en la Guia- de noves competències en relació amb els medicaments “subjectes a prescripció mèdica” per part de professionals d’infermeria, podria tenir implicacions en la seguretat del pacient i comprometre la qualitat de l’atenció sanitària, portant a diagnòstics imprecisos i tractaments inapropiats podent, a més, incórrer en greus responsabilitats professionals.
El Consell General de Metges, com a corporació de dret públic, té entre les seves funcions vetllar perquè l’exercici de la professió mèdica s’adeqüi als interessos dels ciutadans, col·laborant amb els poders públics per a garantir la qualitat assistencial i la seguretat dels pacients, per a això és imprescindible respectar les competències marcades per la legislació sobre la base de la capacitació, formació i responsabilitat de cada professió.
Aquesta postura s’alinea totalment amb la professió mèdica europea. Així, la Unió Europea de Metges Especialistes (*UEMS) subratlla en un posicionamient que només una educació mèdica completa proporciona la comprensió integrada per a l’adequada coordinació de l’atenció en equips multidisciplinaris.
A més, incideix en què el diagnòstic i el tractament han de tenir lloc dins d’una xarxa integrada d’atenció liderada i coordinada per un metge amb l’objectiu de “no posar en risc la qualitat i la seguretat de l’atenció mèdica. Sense un metge en el centre de la xarxa d’atenció, la responsabilitat pel diagnòstic i el tractament es torna incerta”.