El Fòrum de la Professió Mèdica considera que el R.D. d’Infermeria delimita perfectament el camp d’actuació i les competències d’ambdues professions

El Fòrum de la Professió Mèdica (FPME), integrat per l’OMC, FACME, CESM, CNECS, CNDFM i CEEM ha acordat el seu posicionament en relació amb el debat generat entorn de la publicació d’interpretacions sobre el Reial Decret 954/2015, de 23 d’octubre, pel qual es regula la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà per part dels infermers. En línia amb el que ha expressat l’OMC, el FPME considera que en aquesta normativa “queda perfectament delimitat el camp d’actuació i les competències de les dues professions respecte a les responsabilitats de metges i d’infermeres, en relació amb els medicaments subjectes per llei a prescripció mèdica “.

Les consideracions del Fòrum de la Professió Mèdica són les següents:

1. La prescripció de medicaments subjectes a prescripció mèdica és inseparable del diagnòstic, l’aprenentatge del qual s’adquireix fonamentalment en els estudis universitaris del grau de medicina, durant l’activitat formativa postgraduada i amb l’activitat assistencial tutelada. I, en conseqüència, només és competència del metge i, si escau de l’odontòleg i el podòleg.
2. L’article 3.2 de l’esmentat Decret es correspon amb el preàmbul i justificació del mateix i és d’acord amb la jurisprudència del Tribunal Suprem esmentada en el mateix pel que fa a que la responsabilitat del diagnòstic, tractament i prescripció correspon al metge ratificada en la sentència del TS contra la petició de paralització de l’esmentat article 3.2.
3. En pro de la millor protecció de la salut dels ciutadans, de la seguretat de l’atenció, i de l’efectivitat aconseguida pel tractament dels pacients i els actes dels professionals sanitaris, queda perfectament delimitat el camp d’actuació i les competències de les dues professions pel que fa a les responsabilitats de metges i d’infermeres, en relació amb els medicaments subjectes per llei a prescripció mèdica per:
1. Guardar un respecte escrupulós a l’atribució de la facultat de prescriure medicaments subjectes a prescripció mèdica als metges, odontòlegs i podòlegs en el marc de les seves competències, segons estableixen la Llei 44/2003 de 21 de novembre, d’ordenació de les professions sanitàries (LOPS) i la Llei 28/2009, de 30 de desembre, de modificació de la Llei 29/2006, de 26 de juliol, de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris.
2. Exigir l’elaboració de protocols consensuats per les professions de metges i infermeres a través de les seves corporacions col·legials i validades per la màxima autoritat nacional en matèria de salut pública.
3. Exigir el diagnòstic previ a la prescripció per part del professional competent per realitzar-lo reforçant la seguretat dels pacients en el procés assistencial, mitjançant el seu control i seguiment, en el marc dels principis de l’atenció integral de salut i per a la continuïtat assistencial que estableix la LOPS.
4. Requerir l’acreditació prèvia dels infermers per a l’exercici d’aquesta competència.
4. En conseqüència, considerem l’article 3.2 coherent amb la Llei, amb l’ordre públic, amb l’equitat, amb la bona fe, amb el sentit comú i amb el dictamen que sobre el projecte de la norma, va emetre preceptivament el Consell d’Estat.
5. Mentrestant, qualsevol de les funcions que fins ara han exercit els professionals d’infermeria i que ara alguns qüestionen pel fet de mostrar-se en contra de l’esmentat art. 3.2 d’aquest Reial decret, que trunca la seva pretensió de prescriure, és un desistiment clar del seu treball i un incompliment dels seus deures pel que fa a garants de la satisfacció dels interessos públics pels quals han de vetllar les administracions sanitàries, en tant que afecten directament al bon funcionament dels serveis.
6. En defensa de la millor protecció de la salut i de la seguretat de l’atenció als pacients, els metges han de registrar sempre a la història clínica les decisions i ordres de tractament que són de la seva competència, així com també han de emetre-les i traslladar formalment al professional d’infermeria. En cap cas han d’assumir funcions que no els hi corresponen.
7. En cas de dubte i davant qualsevol desistiment de funcions d’altres professionals ha de posar en coneixement de la direcció del centre de salut o hospital i, si escau, del col·legi de metges al qual pertanyin.
8. El Fòrum de la professió Mèdica advoca per la bona relació i treball en equip de tots els professionals sanitaris, en el marc dels principis de l’atenció integral de salut i per a la continuïtat assistencial que estableix la LOPS, cada un en les funcions i competències que li corresponen, per oferir la millor qualitat d’atenció sanitària als pacients.

Obertura de noves Facultats de Medicina

Un altre dels temes abordats en la reunió d’ahir del FPME va ser el que correspon a l’obertura de noves Facultats de Medicina, recordant el posicionament que ha expressat des de fa temps, i alertant sobre la proliferació d’aquestes al marge d’una planificació adequada. En aquest sentit, “es considera innecessària l’obertura de noves facultats, ni té cap justificació, que vagi ampliant-se el nombre d’elles, que, actualment, ja sobrepassen les 40”.

Pel FPME, segons va transmetre el seu portaveu, Dr. Miralles, “és imprescindible que el numerus clausus es mantingui en 6.500 alumnes, i que comenci a reduir-se i acomodar-se a les necessitats reals d’especialistes en el SNS per evitar, a més, l’allau de candidats a les proves d’accés per a la formació especialitzada”.