El Servei de Nefrologia de l’Hospital Joan XXIII inicia el programa d’hemodiàlisi domiciliària

L’inici de l’hemodiàlisi domiciliària és un projecte innovador impulsat pel Departament de Salut amb una subvenció del 50% del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).

El Servei de Nefrologia de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona ha iniciat el programa d’hemodiàlisi domiciliària. El passat 24 de novembre, una pacient de Reus va començar a fer-se hemodiàlisi a casa, sent la primera persona en començar amb el programa, que ja és una realitat amb més usuaris. L’hemodiàlisi domiciliària és una de les modalitats per substituir la funció del ronyó, junt amb l’hemodiàlisi que es fa a l’hospital o a un centre, la diàlisi peritoneal i el trasplantament renal. Per tant, els malalts de la Regió Sanitària de Tarragona i Terres de l’Ebre ja tenen accés a totes les alternatives de tractament renal substitutiu.

L’hemodiàlisi domiciliària atorga beneficis clínics, gràcies a les sessions freqüents (4-5 cops per setmana), perquè es més fisiològica i, per tant, millora la tolerància de les sessions i els paràmetres clínics i analítics. També aporta avantatges socials, com l’altra modalitat de tècnica domiciliària: la diàlisi peritoneal, pel fet de poder adaptar la diàlisi al ritme de vida del malalt. Les modalitats domiciliàries permeten flexibilitzar els horaris i eviten la pèrdua de temps en els trasllats als centres sanitaris on es fa l’hemodiàlisi. És indubtable que facilita la conciliació familiar i laboral amb la milloria de la qualitat de vida i més possibilitat de mantenir l’activitat laboral. En definitiva, la diàlisi s’adapta i s’individualitza a les necessitats i a les característiques clíniques i personals de cada pacient, i no al contrari, no és el pacient el que s’adapta a l’hospital.

A més, durant la pandèmia de COVID-19 diversos estudis han observat que els malalts en diàlisi a casa, diàlisi peritoneal i hemodiàlisi domiciliària, al evitar els trasllats als centres sanitaris tenen menys risc de infecció pel coronavirus.

No existeix un perfil clar de candidat a hemodiàlisi domiciliària, tot i que sí que han de ser pacients amb un alt grau de compromís amb la cura d’ells mateixos, disposats a aprendre la tècnica, clínicament estables i, preferentment, que convisquin amb algú al domicili.

Procés d’aprenentatge

Inicialment, durant el procés d’aprenentatge, els professionals d’infermeria de la unitat de diàlisi domiciliària ensenyen la tècnica al pacient, cada dia, a la Unitat d’Atenció Renal Integral de l’Hospital Joan XXIII, ubicada a la planta baixa del centre sanitari. El procés s’adapta a les necessitats del pacient, el període recomanat és d’un mes, aproximadament, i durant les sessions d’aprenentatge el malalt ja es dialitza. A poc a poc, s’ensenya al pacient a fer el muntatge i el funcionament del monitor i com fer els controls i les cures. Un cop assolides aquestes habilitats, el malalt comença les sessions d’hemodiàlisi al domicili. No obstant, el primer dia la infermera que ha fet la formació fa una visita domiciliària.