Demanen a la Conselleria de Salut i al Ministeri de Sanitat que s’avanci en la consecució de les reivindicacions històriques que es van fixar en el decàleg elaborat l’any passat pels Col·legis de Metges, Societats Científiques i Sindicats de Metges.

Organitzacions professionals, sindicats i societats científiques d’atenció primària lamenten que els objectius fixats en el decàleg presentat l’any passat als Col·legis de Metges estatals no s’hagin complert. El primer punt del text reclamava que com a eix del sistema sanitari, l’atenció primària requeria un augment del 16% en el seu pressupost per l’any 2016, percentatge que, un any després, encara se situa per sota del 15% a totes les autonomies. “No podem continuar mantenint la qualitat assistencial amb aquesta dotació pressupostària, ens manquen recursos per conservar el sistema actual”, manifesta el vocal d’Atenció Primària Urbana del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT), Dr. Manuel Carasol. El facultatiu exigeix que de cara als propers pressupostos es rectifiqui aquesta inversió i s’augmenti immediatament fins al 16%, xifra que “hauria d’arribar fins al 20% abans de 2020”, afegeix.

Els metges d’atenció primària també continuen demanant poder dedicar deu minuts per pacient per oferir una assistència de qualitat, tenint en compte el context sociodemogràfic i eliminant tota l’activitat burocràtica que no tingui justificació clínica, facilitant la consulta. Segons els resultats de l’últim estudi elaborat per la vocalia d’Atenció Primària de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) sobre la situació laboral del metge d’atenció primària a l’Estat, el 52,8% dels metges espanyols realitzen de 25 a 40 consultes al dia, mentre que el 54% del metges catalans enquestats, duen a terme entre 31 i 40 consultes diàries. Cal recordar, que en el document que van fer públic les societats SEMFYC, SEMERGEN i CESM l’any 2000, concloïen que per garantir una atenció primària de qualitat són necessaris tres requisits: un màxim de 25 pacients atesos per dia, dedicar 10 minuts per pacient i no passar de les 1.200 persones adscrites per metge. Sobre aquest últim punt, a nivell estatal, més de la meitat dels facultatius enquestats (52,5%) tenen més de 1.500 targetes.

Coincidint amb el dia nacional de l’Atenció Primària, els professionals demanen que els metges de família i els pediatres liderin la presa de decisions relacionades amb l’organització i gestió dels recursos sanitaris. A més, també han reclamat tenir accés al catàleg complert de proves complementàries segons indicació raonada i criteris d’eficiència clínica. Les diferents societats demanen a la Conselleria de Salut i al Ministeri de Sanitat que s’avanci en la consecució de les reivindicacions històriques que es van plasmar en el decàleg publicat l’any passat –adjunt al final del document-.

Segons l’estudi de la vocalia d’atenció primària de l’Organització Mèdica Col·legial, el 40% dels metges d’atenció primària han perdut un 20% del seu poder adquisitiu a nivell estatal durant la crisis. Des del punt de vista professional, la manca de personal i l’increment del volum de feina, així com la retallada salarial, han estat les principals repercussions que han patit els facultatius en el context de crisi que s’ha viscut durant els últims anys. En aquest sentit, la vocal d’Atenció Primària Rural del COMT, Dra. Remedios Rico, urgeix les autoritats competents a reinvertir en el sistema sanitari. “És la base del sistema i així l’hem de reconèixer. Hem de fer que l’exercici de la medicina d’atenció primària tingui un entorn laboral atractiu, facilitant l’accés dels professionals a les activitats formatives i es promogui la investigació tenint en compte les característiques pròpies d’aquest nivell assistencial. Tot això repercutirà en benefici del pacient”, ha assenyalat.

Per a fer-ho realitat, el Fòrum de Metges d’Atenció Primària –entitat que agrupa Col·legis de Metges, Societats Científiques i Sindicats de Metges- ha presentat, novament, aquest matí, aquesta bateria de mesures al Congrés dels Diputats.