En la Setmana Mundial de la Incontinència Fecal, que comença el dilluns 19 de juny, la secció de coloproctologia del Servei de Cirurgia General vol potenciar la visibilització d’aquesta situació invalidant, de la qual asseguren que hi ha tractament.

La secció de coloproctologia del Servei de Cirurgia General i Digestiva de l’Hospital Joan XXIII participa, un any més, en els actes de la Setmana Mundial de la Incontinència Fecal, per potenciar, difondre i visibilitzar una situació invalidant que es pot tractar.

L’Hospital Joan XXIII fa 12 anys que va crear la Unitat d’Incontinència Fecal, que en els últims anys s’ha incorporat al grup multidisciplinari de la patologia del sòl pelvià, juntament amb els serveis de Rehabilitació, Obstetrícia i Ginecologia, i Urologia. Durant aquest temps, la Unitat ha tractat més de 550 persones, d’entre 60 i 65 anys de mitjana i entre el 70-75 % dels casos han assolit una millora significativa en la qualitat de vida.

L’especialista de la Unitat, el Dr. Francesc Feliu, explica que, en primer lloc, “cal classificar bé el tipus d’incontinència, ja que no totes tenen ni el mateix origen ni la mateixa causa ni la mateixa severitat”. Per avaluar bé la incontinència fecal, primer s’ha de fer una anamnesi dirigida i una exploració física anoperineal del pacient. Després s’ha d’estudiar la severitat i la implicació en la seva qualitat de vida, mitjançant una sèrie d’escales i qüestionaris. També es fa una ecografia endoanal i altres proves complementàries.

Destacada_IncontinenciFecal

Les causes de la incontinència fecal són diverses: d’origen quirúrgic (cirurgies proctòlogues d’hemorroides o fístules, cirurgies rectals de tumors, entre d’altres), d’origen obstètric, d’origen neurològic (sobretot neurodegeneratives i traumàtiques), o bé relacionada amb algun procés digestiu (colitis, patologia intestinal inflamatòria, quadres de diarrea crònica, etc.). No obstant això, més de la meitat de les persones ateses a la Unitat durant aquests anys presenten un origen multifactorial, sense cap mena de lesió anorectal demostrable, i desenvolupen una incontinència fecal lleu o moderada a partir de la sisena dècada de la vida. Aquest subgrup de pacients són els que presenten un millor percentatge d’èxit al tractament conservador, que consisteix a adequar la dieta (baixa amb fibra vegetal), millorar els hàbits defecatoris i fer teràpies de rehabilitació del sòl pelvià amb tècniques de bioretroalimentació i neuromodulació del nervi tibial posterior.

Els pacients refractaris al tractament conservador i algun altre grup etiopatogènic més específic (com els pacients amb disfunció defecatòria associada al tractament per càncer de recte mitjà/baix) poden ser tributaris per rebre teràpies més invasives com l’electroestimulació d’arrels sacres que, des de l’any 2017, es fan a l’Hospital Joan XXIII i els pacients ja no han de desplaçar-se a centres de referència de Barcelona.

La Unitat d’Incontinència Fecal de l’Hospital fa reunions periòdiques (cada dos o tres mesos) amb l’Associació Espanyola contra la Incontinència Fecal (ASIA). La presidenta de l’Associació, Àngels Roca, assegura que “en aquestes reunions captem set o vuit pacients nous” i afegeix que “haurien d’arribar més pacients a les unitats especialitzades i cal conscienciar del fet que hi ha tractament per a aquestes persones”.