L’OMC urgeix a generalitzar l’exigència de la recepta mèdica privada

La disposició transitòria segona del Reial Decret 1718/2010, de 17 de desembre, sobre la recepta mèdica i ordres de dispensació, estableix que, una vegada transcorregut el termini de 24 mesos des de la seva entrada en vigor, “únicament tindran validesa les receptes mèdiques que s’adaptin a allò que s’hagi disposat” al propi RD. El Decret es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat del 20 de gener de 2011 i va entrar en vigor el dia següent, el 21 de gener. Per tant, des del 21 de gener de 2013 només era possible la prescripció dels medicaments en els models oficials i d’acord amb els elements reglats que estableix el Decret. “Sorprenent i inexplicablement, des d’aquesta data no s’ha promulgat disposició, regulació o circular administrativa per part del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, que ordeni l’aplicació d’aquesta norma, fet que denunciem a més pel fet que avui en dia es continuen dispensant medicaments mitjançant receptes mèdiques que no s’adapten a la reglamentació continguda en aquesta norma i, en conseqüència, no s’apliquen les mesures correctores previstes a la Llei pel control de la prescripció i dispensació de fàrmacs subjectes a prescripció de metges i odontòlegs, tot i els riscos per la salut i seguretat dels pacients que això comporta”, conclou el document.