El compromís del COMT amb la professió mèdica: 6 anys d’acció i defensa

El COMT fa balanç de les principals accions impulsades durant els darrers anys per defensar la professió, millorar les condicions d’exercici i garantir el futur del sistema sanitari.

La defensa de la professió mèdica no és una reivindicació puntual. És una línia de treball sostinguda en el temps que exigeix posicionament institucional, interlocució política, presència pública i accions concretes davant dels reptes que afecten els professionals.

Durant els darrers anys, el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona ha impulsat desenes d’iniciatives per defensar les competències dels metges, millorar les seves condicions d’exercici, garantir la qualitat assistencial i contribuir a la planificació del futur sanitari del territori.

La instal·lació de la pancarta «Per un Estatut Propi» a la façana del COMT s’emmarca en aquest compromís continuat amb una reivindicació històrica de la professió.


Acció directa davant de qui pren les decisions

Com a col·legi professional, la nostra tasca se centra a representar la professió i portar la veu dels metges directament a les institucions. Amb aquest objectiu, el COMT ha desplegat una agenda de treball constant als diferents nivells de l’administració pública.

Ja entre finals del 2021 i principis del 2022, es van iniciar rondes de reunions amb els principals proveïdors de salut del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre per buscar solucions conjuntes a la fuga de metges. També es va traslladar la preocupació per la situació de l’Atenció Primària i les llistes d’espera a la gerència de la regió sanitària. En aquest marc, el COMT es va reunir l’abril de 2022 amb el gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, Ramon Descarrega, per abordar diferents qüestions vinculades a la realitat assistencial i les necessitats dels professionals del territori. El febrer d’aquell mateix any, aquestes problemàtiques es van elevar al Departament de Salut, a qui es van demanar accions en la planificació de professionals i les grans infraestructures sanitàries de la província.

Reunió amb responsables dels principals proveïdors sanitaris del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre per abordar la captació i retenció de professionals mèdics (2021-2022).
Trobada amb el gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, Ramon Descarrega, per analitzar les necessitats assistencials i professionals del territori (abril de 2022).
Reunió amb el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, per traslladar les principals reivindicacions del COMT en matèria de professionals, Atenció Primària i infraestructures sanitàries (febrer de 2022).

La interlocució institucional també es va estendre als representants polítics del territori. El maig de 2022, el COMT es va reunir amb representants del PSC de Tarragona, entre els quals Santiago Castellà, Joan Ruiz i Sandra Guaita, per abordar diferents qüestions relacionades amb el futur sanitari del territori. Un mes més tard, també va mantenir una trobada amb l’aleshores alcalde de Reus, Carles Pellicer, i el regidor de Salut de Reus per compartir les principals necessitats assistencials i els reptes sanitaris del territori.

Reunió amb representants del PSC de Tarragona per traslladar les inquietuds de la professió mèdica i abordar els principals reptes sanitaris de la demarcació (maig de 2022).
Reunió amb l’aleshores alcalde de Reus, Carles Pellicer, i el regidor de Salut de la ciutat per compartir les necessitats assistencials i els reptes sanitaris del territori (juny de 2022).

Aquesta tasca d’incidència institucional també es va traslladar al Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC). El novembre de 2022, el COMT va participar en una reunió plenària amb el conseller de Salut, Manel Balcells, on es van abordar qüestions que continuen sent prioritàries per a la professió: la planificació demogràfica dels professionals, la millora de les condicions laborals, el lideratge clínic, la desburocratització, l’increment de places MIR i la necessitat de garantir la qualitat assistencial tant a la sanitat pública com a la privada.

Reunió plenària del CCMC amb el conseller de Salut, Manel Balcells, per abordar els principals reptes del sistema sanitari català i de la professió mèdica (novembre de 2022).

L’acció institucional ha continuat activa de manera ininterrompuda. S’han mantingut trobades de treball amb responsables municipals, com l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, per abordar la retenció de talent i el desenvolupament de les infraestructures. Aquesta interlocució permanent amb els responsables sanitaris del territori també es va concretar en reunions amb les gerents de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, Imma Grau (juliol de 2024) i Marta Milà (març de 2025), per analitzar la situació assistencial, les necessitats dels professionals i els principals reptes sanitaris de la demarcació. Aquesta línia de diàleg amb el Departament de Salut es va reforçar novament l’abril del 2025 en una reunió amb la consellera Olga Pané, on el COMT va exposar la urgència d’incrementar la capacitat docent de formació especialitzada i reforçar els recursos assistencials.

Reunió amb l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, per abordar la retenció de talent mèdic i les necessitats d’infraestructures sanitàries del territori (2024).
Reunió amb la gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, Imma Grau, per analitzar la situació assistencial i els principals reptes sanitaris de la demarcació (juliol de 2024).
Reunió amb la gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, Marta Milà, per abordar les necessitats dels professionals i la planificació sanitària del territori (març de 2025).

Reunió amb la consellera de Salut, Olga Pané, per traslladar les prioritats del COMT en matèria de formació especialitzada i recursos assistencials (abril de 2025).

A més de l’àmbit autonòmic, el COMT ha traslladat les exigències de la professió a l’Estat. El setembre de 2025, el Col·legi va participar en una reunió amb la Ministra de Sanitat a Madrid per exposar de primera mà la reivindicació d’un Estatut Propi del metge, la defensa del sistema MIR i la desburocratització. Aquesta tasca es va complementar al novembre amb la Subdelegació del Govern, i va continuar l’abril del 2026 portant el debat sobre l’accés al grau de Medicina i el lideratge clínic al Congrés dels Diputats.

Reunió amb la ministra de Sanitat per traslladar les principals reivindicacions del COMT en relació amb l’Estatut propi del metge, el sistema MIR i la desburocratització (setembre de 2025).

Trobada amb la Subdelegació del Govern per abordar diferents qüestions vinculades al futur de la professió mèdica i del sistema sanitari (novembre de 2025).
Reunions al Congrés dels Diputats per traslladar el posicionament del COMT sobre l’accés al grau de Medicina i el lideratge clínic dels metges (abril de 2026).

Defensa de l’acte mèdic i rebuig a l’intrusisme

La protecció de les competències professionals ha estat una línia d’acció contínua per part del Col·legi per garantir la seguretat del pacient i la qualitat assistencial. L’any 2024, aquesta tasca es va materialitzar en diversos documents oficials*. Al maig, el COMT va aprovar un posicionament institucional ferm contra l’intrusisme en la medicina estètica, una acció que es va complementar posteriorment amb campanyes de conscienciació per impulsar eines com el CercaDoc per verificar l’acreditació dels professionals.

*Documents oficials:

Document de posicionament del COMT amb relació a l’intrusisme dins de la medicina estètica.

El diagnòstic i tractament són responsabilitat exclusiva i competència única de la professió mèdica

Acord sobre les competències de cada professió venen determinades per llei

Durant la tardor del 2024, el Col·legi va fer un pas més donant suport al Consell General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM) per refermar que el diagnòstic i el tractament són competència exclusiva de la professió mèdica. En aquesta mateixa línia, al setembre d’aquell any, el COMT i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) es van posicionar per rebutjar l’ampliació unilateral d’atribucions professionals, recordant que els acords sobre actuacions infermeres en l’àmbit de la sedació no tenien efecte legal. Aquest discurs s’ha mantingut fins a l’actualitat, reivindicant de manera reiterada en articles d’opinió el lideratge clínic i l’autonomia de la professió en la presa de decisions.

L’exigència de millors condicions laborals i reducció de la sobrecàrrega

El COMT ha mantingut una reivindicació constant pel que fa a l’esgotament dels facultatius i les seves condicions d’exercici. A principis del 2022, el Col·legi ja reclamava de forma conjunta la millora de les condicions de jubilació, exigint que les guàrdies computessin a efectes de cotització i càlcul de la pensió. Simultàniament, es van emetre documents de posició alertant sobre la crisi a l’Atenció Primària i demanant una desburocratització urgent del sistema per poder prioritzar l’acte mèdic per davant de les tasques administratives.

Quan el malestar dels professionals s’ha traduït en mobilitzacions, la institució col·legial s’ha posicionat del seu costat. El COMT va emetre comunicats de suport explícit a les vagues mèdiques convocades tant el gener de 2023 com el febrer de 2026, reconeixent l’esgotament acumulat de la professió. Aquesta denúncia de la sobrecàrrega assistencial també s’ha traslladat periòdicament als mitjans de comunicació; el gener de 2026, el president del COMT alertava que «la depressió també és un símptoma del sistema» a causa de les jornades prolongades i la manca de descans. En conseqüència, recentment (maig 2026), s’ha demanat obrir el debat per revisar l’actual model caduc de guàrdies.

Trobada entre representants dels facultatius mobilitzats i el president del COMT, Sergi Boada, per visualitzar el suport del Col·legi a les reivindicacions de la professió mèdica (juny de 2026).

Impuls d’infraestructures al territori

Més enllà de l’acció general, el Col·legi ha exercit pressió pública directa per desencallar infraestructures estratègiques per a la província de Tarragona i les Terres de l’Ebre. El juliol de 2022, el COMT va impulsar una moció a l’Ajuntament de Tarragona que es va aprovar per unanimitat, demanant la posada en marxa d’un nou Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) per descongestionar l’hospital.

L’abril de 2024, aquesta estratègia d’incidència municipal es va repetir per aconseguir l’aprovació d’una altra moció unànime instaurant solucions al greu problema d’aparcament de l’Hospital Joan XXIII. Aquest mateix mes d’abril, el COMT va fer pinya amb els col·legis d’Infermeres i de Treball Social en una acció conjunta per reclamar «fets i no promeses» en la construcció urgent del nou Hospital de les Terres de l’Ebre.

Representants del COMT, del Col·legi d’Infermeres i del Col·legi de Treball Social en una acció conjunta per reclamar l’impuls urgent del nou Hospital de les Terres de l’Ebre (abril de 2024).

Protecció del sistema MIR i planificació demogràfica

L’acció col·legial ha posat un èmfasi especial en les noves generacions de metges per tal de garantir el relleu i la planificació demogràfica del territori. L’any 2021, el COMT ja va donar suport als futurs especialistes defensant un sistema d’elecció de places MIR «en temps real» que fos més transparent i just. Davant del dèficit creixent de professionals, la primavera de 2024 es van aprovar documents institucionals demanant agilitzar els processos d’homologació de metges amb formació extracomunitària, prioritzant la cobertura assistencial segura.

En l’àmbit demogràfic, el discurs institucional dels anys 2025 i 2026 ha estat centrat en l’accés a les facultats i la retenció de talent. S’ha advertit públicament sobre l’impacte que té el fet que el 65% dels estudiants de Medicina de la URV siguin de fora de Catalunya, cosa que dificulta la seva permanència al territori. Com a resposta, s’han reclamat mecanismes estructurals i incentius a les administracions per afavorir que els metges residents (MIR) es quedin a treballar a Tarragona i a l’Ebre un cop finalitzen la seva especialitat.

Una defensa sostinguda en el temps

Les reivindicacions que avui ocupen el debat de la professió mèdica no són noves per al COMT. La defensa d’un Estatut propi per als metges, la reforma del model de guàrdies, la protecció de les competències professionals, el lideratge clínic, la millora de les condicions d’exercici o la planificació dels recursos humans formen part de l’acció institucional del Col·legi des de fa anys.

A través de reunions amb administracions, posicionaments institucionals, accions conjuntes amb altres col·legis professionals, articles d’opinió i iniciatives de sensibilització, el COMT ha treballat de manera continuada per defensar la professió mèdica i garantir una assistència sanitària de qualitat per a la ciutadania.

La instal·lació de la pancarta «Estatut propi del metge» a la façana del Col·legi s’emmarca en aquest compromís sostingut amb una reivindicació històrica de la professió que el COMT continuarà defensant davant les institucions i els responsables sanitaris.